Amb la unitat com reivindicació l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat per al dia 10 de setembre al vespre una marxa de torxes fins a la presó de Lledoners que comptarà amb quatre columnes que sortiran des de diferents punts del Bages. Els organitzadors preveuen una assistència multitudinària en una acte que comptarà amb la presència de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie i familiars dels presos i exiliats.
Les assemblees territorials de set municipis bagencs han unit esforços perquè la marxa de torxes d'enguany simbolitzi la unitat reclamada per les entitats independentistes «per fer front a la repressió i per actuar conjuntament quan surtin les sentències dels presos polítics», asseguren.
D'aquesta manera, a 2/4 de 9 del vespre, quatre columnes amb torxes led de diferents colors sortiran de Sant Joan de Vilatorrada, del santuari de Joncadella, de Santpedor i de Pineda de Bages i posaran rumb fins a l'esplanada de Lledoners, lloc on confluiran tots els assistents als volts de 2/4 de 10. Allà hi haurà actuacions musicals i d'arrel tradicional i els parlaments de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, d'un representant d'Òmnium, i de familiars dels presos.
La marxa de torxes està organitzada per l'ANC d'Artés, Balsareny, Callús, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella, i Súria i els organitzadors preveuen una assistència multitudinària de persones vingudes d'arreu de la comarca i de Catalunya.
Les torxes, que valen 3 euros, es vendran a partir de les 7 de la tarda en els punts de concentració i també al mateix Pla de Lledoners. Des de l'organització es recomana als assistents portar lot, aigua i calçat còmode. Els qui vulguin accedir directament amb el vehicle fins al pla de Lledoners, ho podran fer fins a 2/4 de 8 de la tarda, quan es preveu tancar l'accés.
«Llum i llibertat»
Paral·lelament a la marxa de torxes es durà a terme «Llum i llibertat», una actuació que il·luminarà les cent trenta-una agulles del massís de Montserrat, que recordaran els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya, en un gest que «exemplifica la necessitat de cercar la unitat estratègica cap a un horitzó d'independència i llibertat que vagi més enllà dels interessos dels partits».
