La comissió que es va crear a començament d'any a Montserrat per estudiar els possibles casos d'abusos sexuals a menors conclou que el monjo Andreu Soler va ser un «depredador sexual i un pederasta» per diversos abusos que hauria comès entre el 1972 i el 1999 mentre era responsable de l'agrupament escolta Nois de Servei. Després de les investigacions fetes, el mateix informe ha posat al descobert un altre paquet d'abusos, en aquest cas a dos antics escolans, per part de V. T. M, monjo de Montserrat fora del monestir des del 1980. L'abadia ha avançat que traslladarà els resultats de les investigacions a la fiscalia, al Síndic de Greuges, i a organismes competents de la Santa Seu i de la pròpia congregació benedictina.

Des que es va constituir la comissió, el 24 de gener passat, fins al 27 de febrer, el germà Andreu M. Soler, que va morir l'any 2008, va ser denunciat per 12 persones que asseguren haver estat víctimes del monjo, i vuit van accedir a ser entrevistades per algun dels membres de la comissió, integrada per l'advocada Cristina Vallejo, el doctor Xavier Pomés i la psicòloga Begoña Elizalde, si bé també hi ha participat el pare Bernat Juliol, com a secretari, coordinador i membre d'enllaç amb el monestir, però sense veu ni vot.

Després d'escoltar els relats de les víctimes, aquest col·lectiu assegura que el monjo no només no va mostrar en cap moment penediment, sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i el monjo actuava «amb més urgència». L'informe explica que es tracta de relats molt similars, que comencen amb un apropament del monjo al menor per tal de guanyar-se la seva confiança i poder-ne abusar sexualment, si bé en alguns casos no va ser així i fins i tot va utilitzar la violència. La majoria tenien entre 15 i 17 anys (en dues ocasions eren majors d'edat), i en algun cas ni tan sols coneixia el menor o tot just ho acabava de fer. També hi va haver situacions en què es va tractar d'intents d'abús, ja que el menor va tenir la reacció o l'estratègia suficient per evitar l'actuació del monjo.

Tot i les diferències entre uns casos i els altres, la comissió conclou que les conseqüències emocionals i psicològiques per al menor, ara ja adult, han estat «inesborrables» i, malgrat el pas dels anys, n'hi ha que encara estan greument afectats.

Pel que fa als abusos a dos antics escolans per part de V. T. M, es va descobrir arran d'un informe que la comissió va rebre en el si de la investigació i d'entrevistes posteriors mantingudes amb el mateix acusat, un antic escolà víctima dels abusos, i amb els mateixos autors de l'informe. Un informe d'uns antics escolans on parlaven de dos abusos perpetrats per V. T. M, que era el responsable de l'Escolania, i en aquest cas, els fets haurien tingut lloc entre els anys 1960 i 1968.

Dos casos diferents

La comissió fa una distinció entre les circumstàncies i la manera com es van cometre els abusos en un cas i en l'altre, i vol deixar constància de les diferències entre «el que fou un abús puntual per part de V. T. M. a dos escolans, i el comportament de depredador sexual del germà Andreu Soler». Tanmateix, la comissió també vol deixar clar en el seu informe que totes dues conductes són «reprovables i condemnables, i que un sol abús ja és massa».

En aquesta mateixa línia, l'informe també fa una distinció psicològica entre les conductes de l'un i de l'altre, i constata que en el cas de V. T. M. «hi ha hagut una reparació consistent en l'admissió de la culpa i penediment», que al mateix temps «implica una capacitat de canvi de conducta i de consciència dels fets que no es dona en el segon cas». En aquest sentit, diu que l'actitud d'Andreu Soler respon «a un mode de vida, a un patró repetitiu sense penediment ni propòsit de canvi, ni a admissió de culpa», la qual cosa fa que aquest cas sigui «més dolorós i totalment censurable i recriminable».

L'informe també conclou que en el cas dels abusos a l'Escolania es va actuar immediatament quan es va conèixer la situació. Diu que es va parlar amb els pares, i es van adoptar decisions encaminades a separar el responsable, i en tot moment es va informar de la situació els familiars. En canvi, pel que fa als casos d'abusos als nois escoltes, es va ometre qualsevol tipus d'actuació. Tanmateix, la comissió no pot concloure si es va amagar o si va ser fruit del desconeixement de la situació, tenint en compte (diu l'informe) que existeixen versions contradictòries. De tota manera, i tal com relaten les víctimes, «hi havia rumorologia suficient per justificar una acció encaminada a reunir els pares, a actuar contra el germà Andreu Soler, o per haver-lo apartat preventivament dels Nois de Servei», i no es va fer (vegeu més informació a les columnes de la dreta).

Es proposa un protocol

Després de la investigació, la comissió ha emès unes recomanacions a l'abadia on insten a la «tolerància zero». La comissió també demana que s'acompanyi les víctimes i, per evitar que fets com aquests es repeteixin, elaborar nous protocols i la creació de la figura de responsable permanent per a la protecció dels menors -que hauria de ser informat de qualsevol denúncia- i d'un cor-reu electrònic on es puguin denunciar fets. En el moment que un monjo rebi una denúncia de possibles abusos té l'obligació de comunicar-ho.

A més, conscients que el monestir de Montserrat no només està obligat per les normes canòniques sinó també per les civils, recomanen que se sotmeti a un protocol de detecció d'abusos sexuals a menors. A banda, creuen que s'ha de confeccionar un protocol específic que s'ajusti a les seves característiques, que faciliti el canal de denúncies i l'aplicació de les normes civils i de la Carta apostòlica.