21 de setembre de 2019
21.09.2019

Castellbell fa memòria del seu passat republicà recordant tres alcaldes afusellats fa 80 anys

L'acte, que omple a vessar el centre cultural Joan Masats, reivindica el deure de l'Estat espanyol de reparar els danys ocasionats pel franquisme

20.09.2019 | 23:04
Genís Frontera ensenyant els fulls de calendari del 29 de juliol, el dia que va ser afusellat el seu besavi

Castellbell i el Vilar va recordar ahir l'auge del republicanisme que va viure el poble a començament del segle XX i les conseqüències tràgiques que va tenir l'ocupació de les tropes franquistes, amb l'afusellament fa 80 anys, el juliol del 1939 al Camp de la Bota, dels seus tres alcaldes republicans de l'època, Esteve Biosca, Isidre Vila i Salvador Vila. Totes tres figures van protagonitzar un acte que va atapeir el centre cultural Joan Masats, i que va servir per fer memòria i per posar de manifest que ar acom ara aquells danys encara no han estat reparats.

Amb les dues fileres de davant ocupades per una vintena de familiars dels tres homenatjats, l'acte també va tenir la presència de l'alcaldessa, Montse Badia, i el líder local d'ERC, Albert Mulero, a banda de nombrosos veïns, entre ells el pare d'Oriol Junqueras, que viu a Castellbell. Memòria, divulgació, reivindicació i emotivitat es van anar combinant a la taula rodona que va centrar la jornada, després d'un ball introductori d'homenatge als tres alcaldes, i també a «moltes altres víctimes» que va tenir l'ocupació franquista al poble, amb set afusellaments més, i també «de gent que va perdre la feina, fruit d'una repressió calculada».

Són paraules de l'historiador local Genís Frontera, un dels ponents, que va fer un repàs biogràfic dels tres alcaldes i els va contextualitzar en la vida castellvilarenca de l'època. Una repressió «molt singular» tenint en compte que, juntament amb Parets del Vallès, és l'únic municipi que va tenir tres alcaldes afusellats «perquè era gent que feia nosa al franquisme». Frontera, besnet d'Isidre Vila, va fer posar la pell de gallina al públic quan va ensenyar una petita caixa amb pertinences del seu besavi; les cartes que enviava des de la clandestinitat, les fustes amb què se l'identificava a la Model i els fulls de calendari del 29 de juliol [el dia que va ser afusellat] «que la iaia Mercè guardava cada any».

Per la seva banda, la cofundadora de l'associació Memòria.cat Conxita Parcerisas va recordar les portes que la Segona República va obrir a les dones de l'època, «amb drets mai assolits com el de votar», i va reivindicar una llei de memòria històrica més àmplia, en el sentit que consideri nuls tots els judicis fets sota la Dictadura. Com ella, la presidenta d'Estudis El Brogit, Elisabeth Camperola, va posar en relleu la importància d'actes de memòria col·lectiva com el d'ahir.


«Vivim en una anomalia»

L'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, que va ser l'últim a intervenir, v afer una contundent reflexió sobre «l'anomalia» en què viu l'Estat espanyol, «l'únic que no ha metabolitzat el seu passat» en relació amb el franquisme, «i amb conseqüències evidents perquè no té garantida la qualitat democràtica».

Per exemple, va dir que és l'únic estat que es nega a anul·lar sentències dels consells de guerra o del Tribunal d'Ordre Públic, i també «l'únic que no ha reconegut responsabilitats pels republicans deportats als camps nazis». A més, «hi ha empreses que es van capitalitzar gràcies al treball esclau dels republicans, que mai han assumit responsabilitats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20