Les quatre marxes de torxes que anit confluïen a Lledoners van portar fins al pla de darrere de la presó unes 5.000 persones, amb un clam clar a la classe política: «Unitat». Les columnes de Santpedor, Callús, Pineda de Bages i Sant Joan van confluir al pla cap a 2/4 de 10 de la nit. Les torxes de leds, de diferents colors, van omplir bona part de l'esplanada posterior del centre penitenciari. Des de l'interior, els presos de l'anterior govern van respondre al ja habitual Joan Bonanit, i, després, des d'alguna cel·la es van poder veure voleiar draps grocs.

El temor a una sentència dura contra els presos que són a les cel·les planava ahir en l'ambient de la mobilització, que s'havia d'haver fet a l'entorn de la Diada i que la pluja va fer traslladar a la jornada d'ahir al vespre.

Amb totes les marxes al pla de Lledoners van començar un acte de record del segon aniversari de l'1-O. Després que representants de les 4 marxes formessin la paraula «unitat» davant l'escenari amb unes lletres que havien portat separades, i després d'un ball de gegants, van començar els parlaments a l'escenari de Lledoners.

Quatre representants dels 4 pobles que van patir la violència de la Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre van llegir un manifest en el qual van destacar la repressió exercida per l'Estat durant l'1 d'octubre i les respostes que va donar la ciutadania a aquells fets.

Jordi Corrons, president d'Òmnium Bages i Moianès, va llegir una carta de Jordi Cuixart en la qual afirmava que «la repressió no podrà aturar la defensa de la democràcia i l'autodeterminació, i ho tornarem a fer». Corrons també va voler transmetre un missatge per encoratjar la gent a exercir la desobediència des de les posicions pacífiques que sempre han acompanyat el moviment independentista. En els parlaments també van tenir protagonisme familiars dels presos i exiliats. Berta Gabriel, neboda d'Anna Gabriel, cupaire exiliada a Suïssa, va llegir una carta de la política sallentina en què criticava la violència exercida per l'Estat l'1 d'octubre.

Xavier Sánchez, germà de Jordi Sánchez, també va destacar «l'orgull que ha de significar per al moviment independentista el referèndum de l'1 d'octubre. El seu germà, en una carta que va escriure des de la presó, apel·lava a «la no-violència», perquè «és la llavor d'un procés que més d'hora que tard ens donarà la independència».

També va parlar Blanca Bragulat, esposa de Jordi Turull i presidenta de l'Associació catalana de drets civils, que va destacar les «injustícies que s'han viscut durant el judici de l'1 d'octubre».

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va tancar l'acte amb un discurs en què va criticar durament l'Estat espanyol titllant-lo de «venjatiu i pervers». Paluzie va recordar que els pobles del Bages afectats per l'operació de la Guàrdia Civil el 2017 «saben més que ningú el que significa la repressió de l'Estat». A més va criticar les acusacions de violència que recauen sobre el moviment independentista els últims dies amb les detencions i empresonament de 7 membres dels CDR: «L'única violència que hi ha a Catalunya és la que va fer i continua fent l'Estat», va assegurar. La dirigent de l'ANC va fer una crida a la unitat de les formacions polítiques i entitats sobiranistes per tirar endavant el procés independentista.

Membres de l'ANC consideren que ahir van fer cap a Lledoners unes 5.000 persones i afirmen que van vendre al voltant d'unes 3.000 torxes led (a 3 euros cadascuna).

És una xifra que ha deixat molt satisfets els organitzadors. La columna més nombrosa venia de San Joan de Vilatorrada. Quan van arribar al pla les quatre marxes feia mol poc que Joan Bonanit havia fet la seva habitual compareixença al pla per adreçar-se als presos en una acció que no ha fallat ni un sol dia. Els presos van respondre al desig de bona nit i els assistents van anar aplaudint cada crit que sortia de les cel·les de Lledoners. Abans dels parlament van actuar Escamots grocs, i Els Nois del Rostoll. I encara abans de començar els parlaments van ballar els gegants de Sant Fruitós i Callús.

Toni Cornudella, portaveu de l'organització, va afirmar que «tot ha anat molt bé» i que com a organitzadors estaven molt satisfets d'haver tingut «una participació tan nombrosa». Cornudella destacava després de l'acte que «el més important és el missatge d'unitat i la voluntat de reprendre la unió davant de la sentència que s'ha de donar a conèixer de manera imminent».

«És una recarregada per afrontar un període complicat», afegia Cornudella. I destacava el fet que durant l'acte es va tenir un record tant per als presos i els seus familiars com per a les persones que van patir la violència de l'Estat als col·legis on es feien les votacions. L'acte de Lledoners, un més dels que van recordar l'1-O arreu del país, es va tancar passades les 10 de la nit.