Precisament aquest matí el primer missatge que m'ha enviat la meva dona era per demanar-me si creia que demà podria tornar a casa, perquè per televisió ha vist les imatges de l'aeroport de Barcelona. Jo li he dit que estigués tranquil·la, que els companys amb els quals estem aquí hem vist que la situació està normalitzada. Espero que demà [dimecres] encara sigui així». Així s'explicava Abner Carfaty, directiu d'una empresa israeliana que amb un grup de representants de la factoria han fet una estada professional d'una setmana a Catalunya i que dimarts aprofitava un darrer dia de lleure per visitar Montserrat. L'entorn del santuari era, com la major part dels dies de l'any, un espai internacional on es podia copsar l'impacte i el coneixement de la situació a Catalunya després de la sentència entre els visitants estrangers.
Carfaty era de les persones que n'estaven al corrent. Però el col·lectiu de turistes amb els quals va parlar aquest diari oscil·lava entre una idea general sobre l'actualitat a Catalunya i la ignorància absoluta i, en línies generals, el recel o una certa preocupació perquè mobilitzacions com les que es van produir a l'aeroport no afectin la seva estada i, sobretot, la seva tornada.
L'israelià Carfaty formava part del grup d' assabentats. «Som aquí precisament perquè la nostra empresa manté una relació molt directa amb Catalunya per tractes comercials, tot i que no hi estem implantats, i, per tant, com a directius mirem d'estar al corrent del que passa aquí. Sé que en el fons del conflicte hi ha un desig d'independitzar-se d'una part dels catalans, i també que hi ha polítics a presó. El que desconeixia era que ahir [dilluns per al lector] se sabia la sentència, però de seguida que vaig mirar webs de mitjans del meu país vaig veure que ho explicaven, i també el que passava més tard a l'aeroport». Abner Carfaty, però, preferia no expressar-se sobre el que succeeix a Catalunya: «No en tinc un coneixement suficient per opinar. El que esperem tots els que estem aquí és que els polítics trobin solucions, perquè per a la nostra empresa és un punt estratègic».
A l'extrem oposat, quant a coneixement de la situació, hi havia la xilena Patricia Evelyn, que també feia una estada de caràcter professional a Catalunya, i que dimarts va aprofitar un matí lliure per visitar Montserrat. «Ahir [dilluns per al lector] vaig veure a la televisió de l'hotel que hi havia manifestacions i també vaig veure el que passava a l'aeroport, però en desconec els motius». Evelyn es mostrava tranquil·la, «perquè aquí detecto molta normalitat. Sí que aquest matí he estat mirant una mica què passa a l'aeroport, però jo volo cap a casa dissabte. Espero que aquell dia tot estigui bé. N'haurem d'estar al cas».
Maite Alcaraz, guia d'un grup de turistes ucraïnesos, explicava que «els que acompanyo aquest matí [dimarts] sí que m'han preguntat què passava, però no tant interessant-se per la sentència o pel que passa a Catalunya, sinó pel que havien vist de l'aeroport per televisió. No és que estiguessin preocupats, però sí que els generava dubtes».
Sobre la situació que viu el país, Alcaraz, que és una habitual dels guiatges a Montserrat, deia que «fa dos anys, sobretot després del referèndum de l'1 d'octubre i de les setmanes posteriors, molts turistes que acompanyava em preguntaven què passava. Més d'un em va manifestar que les imatges que havien vist pels mitjans de l'actuació policial per endur-se urnes els havia impactat. Però ara l'interès s'ha refredat».
La guia turística explicava que «si parlem de la situació que hi ha aquí és perquè m'ho demanen els clients que acompanyo. I si m'ho pregunten, generalment és perquè estan mínimament al corrent dels esdeveniments».
«Espero que se solucioni»
Ariel Embrique i Airina Oleo són una parella d'equatorians que ahir atenien les explicacions d'un grup guiat compost per persones de diferents països d'Amèrica del Sud. «Ahir [dilluns] crec que ens vam salvar pels pèls», explicava Embrique, ja que van arribar al Prat procedents de Barajas dilluns a quarts de 12 del migdia, poc abans que l'aeroport barceloní es veiés afectat per la mobilització ciutadana.
«La veritat és que no ens vam assabentar de res fins l'endemà, perquè ens vam instal·lar a l'hotel i vam sortir a fer un tomb per la ciutat. Però aquest matí [dimarts] ho he vist a mitjans equatorians per Internet, i després a la televisió de l'hotel». I Airina Oleo admetia que no sabia a què era deguda «aquesta protesta», i que «tot i que sé que des de fa un temps hi ha un cert conflicte entre Catalunya i Espanya, no sé exactament què passa. Només espero que no ens afecti per al vol de tornada».
Qui n'estava més al corrent era Giulio Grasci, provinent de la costanera ciutat italiana de Bari, que ha fet una escapada de cinc dies amb la seva família a Barcelona i que dimarts visitava Montserrat. Grasci, que havia exercit uns anys com a periodista i que actualment treballa en un museu de la seva ciutat, explicava que «segueixo força de prop el que passa des de fa un parell d'anys a Catalunya, perquè és un lloc que m'encanta i ja és el quart cop que hi vinc, i perquè és una regió d'Europa molt propera a nosaltres. Sé que una part de la ciutadania es vol independitzar i que fa dos anys es va fer un referèndum. Les imatges són molt recordades. El que no sabia és que ahir sortia la sentència, però avui he vist imatges de les manifestacions a través d'informacions al mòbil. Només puc desitjar que s'arregli, perquè venir aquí ens agrada molt».
Sobre si els preocupava aquesta situació i les mobilitzacions respecte a la seva estada a casa nostra, Giulio Grasci assegurava que «no, en absolut. Bé, només esperem que el dia de tornada (avui) no hi hagi problemes a l'aeroport».
