Després de més de 17 anys d'investigació, aquesta serà la tercera anyada del mandó al Bages. L'aposta per aquesta varietat de vi als cellers de la comarca és cada vegada més evident. Des de la DO Pla de Bages apunten al fet que recuperar el mandó és recuperar part de la "identitat" de la comarca. Alhora és apostar per una vinya "apte" pel canvi climàtic. I és que com passa amb el picapoll, es tracta d'una varietat que "madura bé", malgrat la falta de pluges. Els cellers Abadal i El Molí són dos dels més "experiència" acumulen. A Abadal, enguany comercialitzaran 4.500 ampolles. A El Molí, rondarà el mig miler.
El Bages havia estat, abans de la fil·loxera, territori de vinyes. La plaga, sumada amb l'arribada del tèxtil, van fer abandonar-les. A partir dels 90, però, es va reprendre l'aposta per recuperar les "varietats velles" com el picapoll blanc, el sumoll negre, el picapoll negre i, la darrera, el mandó.
Fa 17 anys que va començar la investigació del mandó al Bages. Malgrat que hi ha documentació que parla de la seva presència al Bages a finals del segle XIX, poc se sabia d'ell i pràcticament no quedaven ceps. Només algunes vinyes velles a Navàs, a Cardona i a Rocafort.
El 2006, a Abadal, i el 2010, a El Molí, arrenquen les primeres vinyes "experimentals". Tres anys després surt la primera anyada, malgrat que per qüestions normatives fins al 2015 no es poden començar a comercialitzar.
Una varietat a explotar
Tardor, bolets, bosc, pinassa o fullaraca són alguns dels atributs que defineixen aquesta varietat vinícola. Des d'Abadal, Miquel Palau reconeix que aquestes característiques els van fer tornar "bojos" durant un temps. Van modificar el temps de verema i el procés de vinificació, buscant potenciar el gust afruitat com és característic en els vins negres "però amb el mandó no passava", sinó el que ressaltava era aquest "especiat de sotabosc". "Llavors un dia t'adones que potser és això el que realment el fa especial", explica el responsable d'Abadal.
Experimentar amb la vinya no és fàcil perquè "entre verema i verema has d'esperar un any", diu Palau. Per sort, però, afegeix Josep Maria Claret, responsable de El Molí, "el gran desconegut" ha estat una varietat de la qual "hem après força bé i ràpid". Tots dos, però, comparteixen que encara queda camí per recórrer per treure la "màxima expressió" d'aquest vi.
Joan Soler, president del consell regulador de la DO Pla de Bages, assegura que el mandó "obra un nou estil de vi", tal com va passar amb el 'Trempat' a la Conca o el 'Morenillo' a la Terra Alta.
Vinyes i sequera
Fora del seu gust, el mandó és també especial pel seu conreu i procés de vinificació. Palau explica que els viticultors s'han d'adaptar també al canvi climàtic. I fora de nous mecanismes de rec o tipus de terres, posa com a exemple, el canvi passa també per les varietats. Com el picapoll, aprofundeix, el mandó produeix un rendiment "adequat" en èpoques de sequera i madura bé en períodes "que la calor apreta, ja que té un bon estrès hídric". A més, afegeix, manté una bona acidesa "que permet elaborar vins frescos".
L'altre gran secret d'aquest vi és al seu procés de vinificació. En el cas d'Abadal, per exemple, la meitat de la criança reposa en fusta, amb volums grans, perquè l'aroma de la fusta no estigui present. L'altre, en àmfores d'argila. Això permet mantenir i fins i tot potenciar el seu gust.
Aposta a llarg termini
"Som conscients que el treball d'ara veurà la llum amb el temps", diu Palau., tot reconeixent que recuperar una varietat perduda com el mandó no ha estat ni és fàcil. En aquest sentit, Soler recorda que no és només "plantar i experimentar", sinó que darrere també hi ha una tasca burocràtica per poder-los regularitzar i treure al mercat.
El president de la DO, però, insisteix en què el mandó és "una oportunitat" per recuperar el passat de la comarca. També Claret parla del fet que hi ha sacrifici, però que el compensa la "passió" per recuperar "una tradició com aquesta". Hi afegeix que "la generació actual ens havíem de comprometre per tornar-lo a posar en valor, és caràcter Bages".
Palau hi està d'acord a dir que calia l'aposta i en el caràcter identitari del vi. "Sempre ha estat i ha tornat per quedar-se", assegura. I preveu que arribarà el dia que, com ha passat amb el picapoll, la gent "s'ho senti també seu".
