El ferrer Albert Ribes deixava reposar la barra de ferro uns minuts al foc. Després de retirar-la, colpejava amb un mall la punta plena d'espurnes d'un groc brillant. «Quan el ferro s'escalfa fins als 700º és més fàcil doblegar-lo», explicava als infants que passejaven pel Poble Vell de Súria, mentre convertia el bastó rígid en una espiral, una flor o una lletra. «L'art de la forja et permet donar vida a un objecte rígid i estàtic», apuntava l'artesà, que cada any es reuneix amb un grup de forjadors a la Fira Medieval de Súria.

Els carrers del nucli situat a l'entorn del castell de Súria es van omplir de visitants durant la primera jornada de la Fira Medieval d'Oficis. Els tambors, l'olor de mel i formatge, les galtes rosades i les túniques dels veïns disfressats gereraven una atmosfera medieval. Darrere d'aquesta recreació hi ha el treball dels artesans que provenen d'arreu del territori i també de les entitats locals, segons va remarcar l'alcalde, Albert Coberó.

Diferents agrupacions del poble, com els Grallers del Poble Vell, els Bastoners de Súria i els trabucaires del Tro Gros, escampaven ahir sons medievals en cercavila. Altres entitats com Foment Cultural de Súria assumien un paper divulgador. «Un dels nostres objectius és que la Fira Medieval esdevingui un espai per difondre la història de Súria», destacava una de les integrants de l'entitat, Àngels Aloy. Ella participava en l'espectacle Salats!, que explicava en clau d'humor la descoberta de la sal al poble.

Els mostradors d'oficis artesans esdevenien els altres protagonistes de la fira. Entre la quarantena d'oficis, es podien veure ceramistes, forjadors, cistellers i espardenyers. Un d'ells convertia la fusta en copes, plats i diferents objectes funcionals d'una forma artesanal. «Durant l'any volto per les diferents fires medievals de la Península per mostrar la tècnica d'un dels oficis més antics que, avui en dia, continua generant interès», comentava el torner Marcos Pizarro. Per què el públic mostra curiositat pels oficis antics i l'època medieval? «Probablement, perquè busquem els nostres orígens i ens hi veiem reflectits», apuntava.

Uns carrers més avall, l'artesà Vicenç Ramírez abocava una massa d'aigua, farina, canyella i llimona en una planxa per fer neules de forma artesanal. «Mai havia vist com es feien les neules», destacava una nena mentre Ramírez cargolava la massa. «Costa que valorin aquesta feina artesanal, molts opten per acudir al supermercat i pagar un preu inferior», lamentava l'artesà. «Són boníssimes!», exclamava la nena.

Contes i rondalles aclaparaven l'atenció del públic infantil. En el nou escenari de l'edició d'enguany, ubicat a la passarel·la del castell, el narrador Janot Camí posava veu als personatges de les llegendes que els infants escoltaven amb els ulls ben oberts. Altres nens i nenes pujaven a l'escenari per ballar danses medievals. Un d'ells, Aniol Ragués, comentava: «Un dels inconvenients de l'època medieval era la falta de wifi».