El projecte que l'empresa Efienergia va presentar el 2011 com a restauració d'una antiga argilera a Sant Mateu de Bages va ser considerat en tot moment com un abocador per part de la Generalitat -que és qui l'havia d'autoritzar i qui, finalment, ho va tombar. En cap cas ni en cap moment com una proposta de recuperació d'un espai que havia estat explotat.

Així queda reflectit en la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que ja va avançar aquest diari el 26 d'octubre passat), que ha ratificat la decisió que va prendre el Govern en el seu moment en què denegava l'autorització ambiental que s'havia sol·licitat per a aquella iniciativa.

El fet és que els promotors, l'empresa Efienergia -encapçalats per qui ara planteja fer una incineradora de residus a l'antiga tèrmica de Cercs, Lluís Basiana, que constava com a adminitrador únic de l'empresa-, van presentar des del primer moment el projecte com una actuació de restauració. En concret, va sortir a informació pública a final del 2011 sota el títol de «restauració d'activitat extractiva d'argila, mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats», en referència a bales d'ecoparc, és a dir, de deixalles. Aquesta qüestió terminològica (restauració d'un espai o creació d'un abocador) va ser un dels eixos del debat que es va encendre quan aquest projecte es va posar damunt la taula, entre els que n'eren detractors (a Callús va néixer una plataforma ciutadana d'oposició, a la qual es van afegir consistoris de la comarca) i els que el defensaven (l'empresa i, en aquell moment, l'Ajuntament de Sant Mateu) com una oportunitat de recuperació d'un espai explotat i degradat.

En l'argument que recull la sentència del TSJC (que atenia un recurs presentat per Efienergia contra la denegació per part de la Generalitat, el 2013, de l'autorització ambiental) queda clar que mentre l'empresa insistia que la llicència era per a una «restauració d'activitat extractiva», l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada ho va classificar com a «activitat de dipòsit controlat de residus no perillosos (classe II)». I va ser a partir d'aquesta classificació que va valorar, analitzar, informar i, finalment, denegar el projecte.

De fet, segons es recull en la sentència, el 17 d'octubre del 2011 els tècnics de l'Agència de Residus de Catalunya van informar que el projecte presentat era insuficient o no idoni en fins a un total de 33 qüestions. El juny del 2012, l'empresa promotora va presentar a l'OGAU un projecte revisat, davant del qual la Generalitat va emetre un informe desfavorable en què, segons el text del TSJC, s'especificaven «les deficiències apreciades respecte de les característiques del terreny, obres de preparació del vas i fase de segellat, impacte per olors, procedència dels residus, dimensionament de les basses de lixiviats i aigües pluvials, xarxa d'evacuació i control de biogàs (...) i altres aspectes com ara l'avaluació del pont sobre el riu Cardener, compatibilitat urbanística, i existència d'una altra autorització amb relació a la mateixa finca».

El 5 de març del 2013, la Ponència Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat va proposar denegar l'autorització amb la conclusió que el projecte «previsiblement» causaria «efectes desfavorables significatius sobre el medi ambient, i que les mesures previstes pel promotor no són una garantia suficient per a la seva completa correcció o la seva adequada compensació». El juliol del 2013 la Generalitat va fer la denegació formal de l'autorització, decisió que ara ha estat refermada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una sentència que no és ferma. Cal recordar que, en paral·lel a la via judicial, el promotor té en marxa una nova proposta per reomplir aquesta antiga argilera amb runes d'obra i escòria (restes) de foneria.