Montsalat, la plataforma ecologista nascuda a la dècada dels 90 per denunciar la contaminació salina al Bages, ha requerit a la Generalitat que no autoritzi l'actualització del pla de restauració del runam vell de Cardona que ha presentat Ercros, ja que el considera totalment insuficient, atès que l'empresa hi va cessar l'activitat d'explotació fa dos anys i no argumenta que hi vegi una viabilitat futura per reprendre-hi l'activitat. El que reclama Montsalat és que el dipòsit s'impermeabilitzi i s'aïlli de l'exterior i se'n faci una revegetació, seguint l'exemple de la intervenció que es va dur a terme fa una dècada a Vilafruns (Balsareny).

Tal i com va explicar Regió7, Ercros ha presentat una actualització del pla de restauració d'aquest antic dipòsit en què proposa un seguit d'actuacions adreçades bàsicament a conduir-ne les aigües salobres fins al col·lector. En cap cas, però, no es decanta per un cobriment del que encara en queda, que es calcula que són uns 4,5 milions de tones acumulades . El pla plantejat per Ercros està esperant rebre el vistiplau del departament de Ter-ritori de la Generalitat.

En el document que ha presentat l'empresa, que manté els drets sobre el runam vell, exposa quatre alternatives, de les quals n'escull una. L'opció per la qual aposta Ercros és una adequació morfològica (de l'estructura) del dipòsit per facilitar-ne el drenatge, juntament amb la creació d'un sistema de recollida d'aigües salades generades al mateix runam amb la construcció de cunetes o rases perimetrals a la base d'aquesta muntanya artificial que permeti controlar-les i conduir-les, l'habilitació de basses per a l'emmagatzematge i sedimentació i la seva posterior conducció fins a l'entrada del col·lector de salmorres, situat a la Coromina.

Petició formal de Montsalat

Montsalat ha presentat formalment a la Generalitat una sol.licitud de denegació de la revisió del pla de restauració presentat per Ercros en què argumenta que aquesta opció que voldria aplicar la companyia «té un cost de funcionament i la necessitat permanent de revisió i manteniment» mentre aquest runam no hagi quedat dissolt -que és el que aniria passant si està en contacte amb l'exterior, i que «esdevé impossible d'assegurar l'atenció al funcionament d'aquest sistema de recollida de salmorra durant un periode indefinit».

Amb aquest argument, la plataforma ecologista aposta per l'alternativa de cobrir i segellar el runam, que Ercros mateix plantejava com a quarta opció, però que ha desestimat en el que ha presentat a la Generalitat. Sosté que encara que tindria un cost d'execució més elevat, per contra no requeriria cap cost de manteniment.

Per aquests motius, Montsalat requereix a la Generalitat s'aprofundeixi en aquesta opció com a «veritable programa de restauració». En aquest sentit, exposen que «una anàlisi més exhaustiva de la possible aplicació al runam Vell de les diverses tecnologies existent per al segellat d'abocadors (potser la impermeabilització mitjançant la projecció de poliuretà, que reduiria la necessitat d'uniformitzar més els relleus) podria abaratir costos del projecte sense rebaixar-ne els objectius» que es persegueixen.

Ercros argumentava en part el descartament de l'opció del segellament per l'impacte que podria tenir en un entorn d'alt interès geològic i ambiental (el runam és a la capçalera de la Vall Salina, a molt poca distància de la Muntanya de Sal).

Montsalat en fa la lectura inversa, ja que sosté que un cop aconseguit el segellat del dipòsit en les seves dimensions actuals per evitar la generació de la salmorra, «s'ha de poder conduir la revegetació a voluntat per assegurar la integració paisatgística a la Vall Salina i per mantenir aquelles espècies vegetals, en particular halòfits [ organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins], que es consideren de més vàlua».