28 de novembre de 2019
28.11.2019

Súria recupera la memòria i el traçat de l'antic cable aeri que duia la potassa

Durant 40 anys, al municipi hi arribava el mineral extret a Cardona amb un sistema de vagonetes aèries, del qual es recuperen vestigis

27.11.2019 | 23:46

Durant 40 anys, i fins en fa 50, Cardona i Súria van estar connectats per un transport per cable que feia baixar la potassa que s'extreia de les mines de la vila ducal fins a l'estació de ferrocarril que transportava el mineral des del municipi veí fins a Manresa. Un sistema aeri amb vagonetes que va deixar de funcionar el 1969 i que en molt poc temps va ser desmantellat, però que durant quatre dècades va formar part de manera molt visible del paisatge que separava totes dues poblacions, i va incidir en la seva activitat. Avui encara en queden algunes restes i ara Súria, coincidint amb la celebració de Santa Bàrbara (patrona de la mineria, el 4 de desembre) treballa per recuperar-ne la memòria documental i oral, i també el traçat i els seus vestigis sobre el terreny.

L'historiador surienc Albert Fàbrega, que demà farà una conferència sobre el tema en el marc de la presentació dels actes de la festivitat minera (a les 6 a la sala de plens de l'ajuntament) i que és un dels promotors de la iniciativa, destaca la petjada que va deixar aquella instal·lació en la memòria dels veïns de totes dues poblacions i la seva singularitat. Fins al punt que creu que és oportú treballar amb tot el material que s'està recollint (plànols de construcció, documents, fotografies, narracions d'antics treballadors...) pensant en crear-ne un futur museu. De fet, ja es treballa en un projecte anomenat CAPO (Cable de la Potassa) de recuperació que en aquests moments ja es concreta en la neteja i senyalització d'un sender que ressegueix el que n'era el traçat, i en el marcatge de les restes de pilones de suport i ponts de la instal·lació.

Segons la informació recopilada per Albert Fàbrega, el projecte es va fer l'any 1926 i la línia es va construir entre finals de 1928 i principis de 1929. A mitjans d'abril de 1929 el cable va començar a funcionar en període de proves i a principis de desembre de 1930 va iniciar el transport de potassa pel cable. Durant la seva vida útil el cable va patir algunes reformes, tot i que no van afectar de forma substancial el disseny original.

El més llarg de Catalunya


Segons les dades obtingudes per l'historiador surienc de les dades obtingudes dels plànols del projecte de 1926 (amb l'excepció de dos túnels construïts els anys 1939 i 1941), la longitud de la línia era d'11,775 quilòmetres. L'historiador surienc destaca que va ser el cable aeri més llarg construït mai a Catalunya, només seguit molt a prop pel cable de l'Espà (Saldes) als Hostalets (Sant Julià de Fréixens, Vallcebre), de la dècada dels 40 i 50. Estava dividit en 6 trams, amb 7 estacions.

A la fàbrica Manuela, a Cardona, hi havia l'estació inicial de càrrega, amb sistemes de càrrega i de tensió del cable via del primer tram de la línia. També hi havia una torre de tensió del cable tractor. A l'estació final, a Súria, hi havia serveis administratius i es realitzava l'ensacat i càrrega dels vagons del ferrocarril.

El cable anava a 2,5 m/s (9 km/h). El nombre de vagonetes que circulaven per la línia era variable. Es calcula que habitualment devien ser entre 60 i 80 en cada sentit. No totes transportaven potassa, matisa Fàbrega. Algunes duien aigua des de Cardona per als treballadors, i altres duien oli i greixaven la línia a mesura que circulaven. Una vagoneta trigava 1 hora 20 minuts en fer el recorregut de Cardona a Súria, i es calcula que la capacitat real de transport devia estar entre 30 i 50 tones l'hora. L'historiador surienc apunta que en un informe de 1925, l'enginyer Paul Floquet parlava d'un funcionament de 10 hores diàries durant 300 dies a l'any.

Pel què fa al traçat, tot i que el territori és força trencat, no hi havia grans desnivells. El més important, concreta Albert Fàbrega, era a la sortida de Cardona, fins al punt més alt del recorregut, al Manganell. En algun punt el terreny arriba a pendents del 40%.

Acabada la Guerra Civil espanyola, entre els anys 1939 i 1941, la línia es va reformar amb la construcció de dos túnels, l'un de 60 metres i un altre de 91, al cim del Manganell. El traçat inicial disposava de 98 pilones. L'alçada mitjana de les pilones era de 10,46 metres. La més baixa feia 4 metres i la més alta 23. També hi havia 7 ponts on la línia creuava carreteres o carrers. El primer era a la sortida de la fàbrica Manuela, a tocar el pont d'accés a la fàbrica, sobre el Cardener.

Aquesta instal·lació generava una activitat pròpia. Segons informació recollida per Fàbrega, l'any 1942 a l'estació d'angle hi treballaven 6 persones per torn (habitualment 2 torns, però a vegades 3): 1 vigilant, 1 maquinista, 3 enganxadors i 1 mosso telefonista. A l'estació final hi havia diversos treballadors, com ara escrivents, caps, tractoristes o cosidores de sacs.

Fàbrega explica que les limitacions sobre la càrrega que podien transportar i l'important desgast que patien, i que provocava avaries freqüents, van fer que els transports per cable s'acabessin substituint per altres sistemes. El de Cardona a Súria va deixar de funcionar l'any 1969. A partir de llavors, i fins l'any 1990 en què van tancar les mines de Cardona, el transport es va fer en camions des de Cardona a l'estació de tren de Súria. Totes les estructures metàl·liques del cable es van retirar l'any 1970, quan es va desmuntar. Només es van deixar les bases de formigó d'aquelles estructures. De l'estació final de Súria queda part de la base de l'estructura. De l'estació d'angle només es conserva el transformador. De les 98 pilones originals ara se n'han localitzat les restes de 74.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20