Ramon Vancells torna a ser l'alcalde de Monistrol de Calders, el poble on va néixer ara fa 46 anys, després d'un període de més de mig mandat a l'oposició per la moció de censura que ERC i CDC van impulsar el 2016 contra la CUP, i amb què li van arrabassar l'alcaldia. Les darreres eleccions municipals li han permès recuperar-la, i aquest cop amb una majoria absoluta de quatre regidors, que li garanteix quatre anys de mandat. A l'oposició hi ha els tres de JxM, i ERC va quedar fora.

S'ha fet justícia amb la CUP?

S'ha fet una justícia poètica. En aquest país, una moció de censura en l'àmbit municipal només se sol donar quan han passat coses molt grosses que la justifiquen. En el cas de Monistrol les justificacions eren molt febles, i quan és així, més tard o més d'hora la gent ho acaba castigant.

Tot i així, només 4 vots van separar la CUP de JxM. Això és un reflex de la divisió del poble?

Es van fer infinites lectures, però de divisions n'hi ha a tot arreu. La diversitat és bona, el debat polític és legítim, i no s'ha de llegir com una cosa negativa sempre que no traspassi determinats límits. Per tant, l'escenari en què es van jugar les eleccions era perfectament previsible. El govern resultant de la moció va ser de tall convergent, de manera que qui va treure rendibilitat de l'acció de govern va ser JxM i això va deixar ERC fora. Treure majoria absoluta contra Junts i ERC en un poble de sociologia conservadora com aquest, té mèrit.

L'ha sorprès que ERC hagi quedat fora?

No. ERC tenia limitades les possibilitats de treure cap regidor perquè va patir molt més desgast per la moció que els altres i perquè ERC a Monistrol fa temps que no troba algú que el representi adequadament. La prova d'això és que en totes les eleccions ERC guanya clarament, i en les municipals s'ha quedat sense cap regidor. Això indica d'una forma clara que estem ocupant el seu espai.

A més, hi va haver un canvi de lideratge, i Arturo Argelaguer, que ha estat el darrer alcalde, d'ERC, es va passar a Junts...

Va ser un sainet que en un poble petit desagrada bastant. Sorprèn com el transfuguisme, que es castiga tant a l'Europa central, en un lloc com Monistrol es naturalitzi fins al punt que un trànsfuga a mitja legislatura pugui canviar de partit i encapçalar una altra llista. Per a mi això és jugar amb el vot de la gent. Ens devem a un projecte polític que l'elector ens ha comprat sota una determinada marca i, per tant, hem de ser coherents amb allò que vam defensar. Canviar d'aquesta manera és fer un frau als electors.

Com són ara les relacions entre govern i oposició?

S'han normalitzat. El que va tensar la corda va ser un govern en minoria, que a Monistrol no s'havia vist mai, i que obria la porta a una situació de bloqueig i a la moció de censura. En el moment en què hi ha una opció que governa clarament amb majoria, la situació es relaxa. La tendència és a la normalitat, a una acció de govern tranquil·la, i a una oposició prou activa però que no ha donat lloc a cap enfrontament.

Un dels símbols clars d'aquestes diferències era Ca l'Espardenyer, que la CUP salvarà de l'enderroc. Què toca fer ara?

És un edifici vinculat a la plaça de l'Escorxador. Ara estem intervenint en la plaça amb l'objectiu de posar en valor tot l'entorn del riu i disposar d'un espai útil i agradable al centre del poble, que en el futur haurà de dialogar amb l'espai tancat de Ca l'Espardenyer. Treballem amb la idea que a mitjan 2021 coincideixin tres coses: la disponibilitat de finançament per a la rehabilitació de l'edifici; la finalització del projecte executiu per fer-la; i la modificació de planejament per treure la casa de fora d'ordenació. Llavors podríem començar a licitar per fases les primeres intervencions, amb l'objectiu de tenir-ho tot rehabilitat a final del mandat.

En paral·lel, se n'hauran de decidir els usos. Serà en un procés participatiu?

Si, ens hem compromès en el programa que sigui la gent qui en defineixi els usos, i ho complirem. A més, com que tenim de temps fins a mitjan 2021, en el decurs de la redacció del projecte, que preveiem encarregar a partir d'aquest proper exercici, tindrem l'oportunitat de fer un procés amb tranquil·litat. Encara no hem parlat de com ho farem, però caldrà una bona campanya de difusió.

L'Ajuntament proposa alguna idea ja d'entrada?

Si, vinculades a l'espai. Semblaria lògic que a la planta baixa, pel fet de ser el lloc més accessible, hi pugui haver dependències municipals de descentralització administrativa, però també de lleure per a la gent gran. Hi ha un primer pis compartimentat que permetria espais per a les entitats, i un segon pis sotateulada que permetria un espai diàfan per a activitats en públic, des d'exposicions fins a projeccions, xerrades...

Tot això lligat a les obres de la plaça, que s'han d'acabar aquest any. Quedarà res pendent?

S'acabarà del tot aquest any. És a l'entorn d'un curs fluvial, i per a nosaltres, el tram urbà de la riera és la part del poble amb més encant i valor paisatgístic, i el volem potenciar. Tot el tram urbà de la riera és essencial per fer de Monistrol un poble més agradable de cara a la gent que ens visita.

I amb la plaça n'hi haurà prou per millorar aquest entorn?

Els grans projectes de transformació urbanística, que per ara no sabem si seran viables perquè no sabem el finançament que arribarà, entronquen amb aquesta idea i dibuixen cercles concèntrics a partir de la plaça, tot i que són actuacions de tipologia diversa. Preveiem actuar en un tram del col·lector general del clavegueram que ara té problemes i és un embut, just en la continuïtat de la riera a partir de la plaça, i que ens permetria fer una passera al costat del riu. També la rehabilitació de Ca l'Espardenyer, lligada al carrer Sant Llogari, que té la façana fluvial paral·lela a la riera, i és un dels carrers més cèntrics on encara no s'han fet reformes.

A banda de la consulta per Ca l'Espardenyer, es preveuen altres processos participatius?

En la mesura que puguem, n'hi haurà en la definició de tots els grans projectes. De fet, nosaltres parlem del govern popular de Monistrol, no d'un simple govern municipal. La junta de govern no fa sinó de braç executor de tres grups de treball de tres grans àrees que són els que prenen les decisions vinculants, i en què el regidor és un votant més, de manera que cedim tot el protagonisme i poder de decisió sobre la disponibilitat del pressupost d'aquella àrea a un òrgan de participació obert a tothom. En cada grup hi ha una mitjana d'entre 8 i 10 persones, que converteixen les decisions del govern en decisions socialitzades. I ara volem crear l'assemblea del poble, que convocarem a final d'aquest any amb l'objectiu que sigui l'espai de participació on s'avali la viabilitat del pressupost municipal. Per formar-ne part es convocarà tota la gent dels grups de treball, i tots confluiran en una assemblea on es votarà el pressupost.

Està donant bons resultats la ruta de les estàtues de grans dimensions que hi ha al poble?

Estem treballant per redimensionar-ho i donar-li la potència que creiem que es mereix. Per a nosaltres això no són uns nans de jardí, sinó un conjunt escultòric de primer ordre que s'ha convertit en un museu a l'aire lliure. La idea que tenim de cara al proper exercici és poder disposar d'un servei tècnic de cultura que elabori un projecte integral sobre com hauríem de difondre adequadament aquest conjunt, veure quins suports hauríem d'utilitzar, quines rutes hauríem de preveure, com conservar-les i com senyalitzar-les... Per a nosaltres és un atractiu a desenvolupar, tenint en compte que el sector turístic és el que es veu més clar que pot tibar l'economia, i pot atreure gent cap al municipi.

L'economia local passa sobretot pel turisme?

Desenvolupar el sector turístic és important perquè a Monistrol la indústria difícilment tornarà a ser el gran motor de l'oferta laboral. De tota manera, creiem en la microindústria, i tenim el compromís en aquesta legislatura de fer tot el possible per legalitzar la zona industrial de la Llandriga, que ara està en precari. Estem treballant en la fórmula que ens permeti per primer cop disposar d'un sector industrial consolidat. Ara hi ha temes urbanístics que ho dificulten, des del soterrament d'un torrent fins al pont d'accés.

Es preveu una actualització del POUM?

Tocaria renovar-lo perquè es va començar a redactar l'any 88-89, i es va aprovar definitivament l'any 1991, de manera que és una eina totalment obsoleta que ens genera problemes en cada racó. A més, està fet amb criteris d'aquella època, quan els municipis no es pensaven com ara, en què es busquen zones d'aparcament a l'extraradi, de passeig, el paisatgisme, o posar en valor els espais patrimonials... Voldríem iniciar els treballs en aquest mandat, i per això volem buscar el consens amb l'oposició. És determinant perquè no es vegin connotacions polítiques al darrere de les decisions que es puguin prendre.