Gairebé dos terços dels municipis de les comarques centrals tenen implementat un sistema públic de gestió de l'aigua, però això no cobreix ni la meitat de la seva població, tot i que s'hi acosta i pràcticament hi ha una distribució a parts iguals. Del poc més de mig milió d'habitants que sumen les comarques de l'àmbit de Regió7, el 46,4 % rep un servei municipalitzat, mentre que la resta consumeix aigua gestionada per empreses privades o a través d'un sistema mixt, com Gaià (tot i que es comptabilitza com a servei indirecte). Són dades de l'Agència Catalana de l'Aigua referents només a l'aigua de boca, i no inclouen la gestió del clavegueram.

La majoria dels ajuntaments han optat per una gestió directa, ja sigui a través del consistori o d'empreses municipals, en el cas del Bages amb un clar predomini d'Aigües de Manresa. En concret, hi ha un 63% dels municipis de l'Alt Urgell, l'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat Nord, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès que presten als seus veïns un servei públic de l'aigua que consumeixen. En concret, són 102 dels 162 que hi ha en total (vegeu el mapa del costat).

La situació s'equilibra quan la comparativa es fa segons la quantitat de població a la qual es dona servei amb un sistema i amb un altre, i d'aquesta manera es constata que, per regla general, els municipis més poblats tenen instaurat un sistema privat de la gestió de l'aigua. Aquesta situació també es dona en el conjunt de Catalu-nya, i el contrast encara és molt més gran. I és que, segons dades de la plataforma l'Aigua és Vida, en la totalitat del territori hi ha 506 municipis gestionats públicament (el 53,5 %), mentre que 394 tenen un sistema privat (el 41,7%), i només en 45 és mixt (el 4,7 %), però, en canvi, el servei totalment o parcialment privatitzat significa prop del 84 % del total de la població de Catalunya.

Solsonès i Anoia, als extrems

Dins l'àmbit de les comarques centrals, el Solsonès sobresurt com el territori que té el servei d'aigua més àmpliament municipalitzat, amb una única gestió privada a Sant Llorenç de Morunys. Això suposa que un 92,6 % dels veïns de la comarca reben un servei públic. A l'altre extrem hi ha l'Anoia, en què aquesta xifra es redueix fins al 16%, per bé que la quantitat de municipis amb un servei públic és majoritari. I és que 19 dels 33 ajuntaments de la comarca (un 57,6 %) tenen un servei de gestió de l'aigua municipalitzat, i en canvi només afecta el 16% del total d'habitants, tenint en compte que les poblacions més grans, com Igualada, Masquefa, Piera, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, tenen un servei privatitzat.

Al Berguedà també hi ha un major nombre de municipis amb un servei públic, però més quantitat de població que s'abasteix des de l'àmbit privat. Al Moianès es dona la situació inversa (només tres ajuntaments tenen implementat un servei públic però suposen més de la meitat de la població) i, a banda del Solsonès, tant a l'Alt Urgell com a la Cerda-nya i al Bages la municipalització és l'opció majoritària, tant pel que fa a la quantitat de municipis com al seu abast poblacional. Al Baix Llobregat Nord predomina la gestió privada, que cobreix fins a un 83,5 % de la seva població.

Pel que fa a les capitals de comarca, la majoria opten per un servei públic: a la Seu d'Urgell, Solsona i Puigcerdà, gestiona directament l'aigua l'Ajuntament; a la capital del Bages ho fa Aigües de Manresa; i a Moià, la Societat Municipal d'Aigües de Moià. Igualada i Berga tenen un sistema privat, en el primer cas a mans de l'empresa Aigua de Rigat, i en el segon, de Sorea.

Diversificació en l'àmbit privat

Si els ajuntaments, Aigües de Manresa o la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès aglutinen quasi la totalitat de la gestió de l'aigua en l'àmbit públic a les comarques centrals, la situació es diversifica quan és a mans privades.

El servei dins l'àmbit privat a les comarques centrals es reparteix entre prop d'una vintena d'empreses diferents, si bé la majoria tenen presència en un únic municipi. Les firmes més esteses són Sorea, que presta el servei a 32 municipis, Aigua de Rigat (a mitja dotzena de poblacions de l'Anoia), i Cassa Aigües i Depuració, en diversos municipis de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Tanmateix, la major part pertanyen al grup Agbar.