14 de desembre de 2019
14.12.2019

«Lluís Espinal és més viu que mai a Bolívia»

Sant Fruitós obre l'any dedicat al jesuïta nascut al poble i assassinat a prop de La Paz fa 40 anys amb un memorial amb familiars i amics

14.12.2019 | 00:14
Un moment de l'acte en memòria de Lluís Espinal, a la biblioteca de Sant Fruitós

Sant Fruitós va donar ahir el tret de sortida oficial a l'Any Lluís Espinal, fill il·lustre del poble que el va veure néixer fa 87 anys, i que va morir torturat i assassinat a Bolívia el 1980, país al qual es va nacionalitzar i on encara és tot un referent per la seva lluita constant a favor dels drets humans. L'acte inaugural en memòria dels 40 anys de la seva mort va unir ahir fruitosencs i bolivians en una jornada d'anècdotes, records, i elogis a algú que més d'un va definir com un heroi.

Les facetes de periodista, jesuïta, cineasta, i rebel contra les dictadures bolivianes i en favor dels més desfavorits, no van passar desapercebudes en la jornada d'ahir, que va reunir desenes de persones tant a la sala de plens, on es va fer l'acte institucional, com després a la biblioteca, on familiars i amics d'aquí i d'allà van recordar vivències i gestes d'Espinal, tant de la seva vida quotidiana com del seu activisme a favor de la llibertat i contra la dictadura boliviana de la qual va ser víctima.

D'això ja fa 40 anys, però la seva memòria i el seu llegat segueixen ben presents. Així va quedar palès entre la quantitat de persones que ahir en van donar testimoni entre l'acte de l'Ajuntament i el de la biblioteca. Entre elles, la cònsol de Bolívia a Barcelona, Miriam Evelin, que parlava d'Espinal com un «germà», i de qui va assegurar que continua sent font d'inspiració per a molts bolivians que en la crisi política que viu actualment el país «lluiten pel retorn de la democràcia i els drets socials». Va assegurar que el Lucho, com es coneix popularment Lluís Espinal a Bolívia, «segueix sent un referent per als bolivians i per a Amèrica Llatina», i va dir que «el seu llegat és ara més viu que mai». Commoguda «per tot el reconeixement que li esteu fent», la cònsol va obsequiar Sant Fruitós amb una wiphala, la bandera indígena.


De la roba de nadó a Frère Jacques

L'acte memorial a la biblioteca va fer aflorar anècdotes i curiositats de familiars i amics als quals, tot i que en la majoria dels casos el van tractar poc, Lluís Espinal va deixar empremta.

Una seva cosina, Maria Lourdes Sans Espinal, el recorda quan, de jove, el jesuïta l'havia visitada a ella i la seva família a Barcelona, i especialment l'encàrrec que en una ocasió li va fer d'anar a comprar roba de nadó per al fill d'un matrimoni amic que Espinal tenia a Bolívia. Sans explicava «el tip de riure que ens vam fer» imaginant el viatge de tornada d'Espinalt i el seu pas per la duana, davant la raresa de veure un jesuïta amb roba de nadó. Sans també recorda «el fart de plorar a casa» quan van assassinar el seu cosí, a qui diu que «cada dia faig una súplica, perquè m'ajuda molt».

També Rosa Franquesa, una altra cosina d'Espinal, el va recordar durant el seu pas per la Cova de Manresa, «on ell sempre feia dir el rosari des de la trona». I Montse Espinal va parlar del seu «tiet Lluís» com un home «intel·ligent, proper, senzill, molt humà, afectuós, i molt coherent amb les seves idees». Recorda que, de petita, tenia dificultats per fer-se entendre amb una cançó en francès que havia après a l'escola, però tot va canviar quan la va cantar davant el seu oncle, «l'intel·lectual de la família», que va conèixer de seguida que es tractava de Frère Jacques. D'anys més tard, recorda les cintes de casset que l'oncle els enviava des de Bolívia des del moment que li van començar a requisar les cartes, i especialment la seva mort, «que mai no ens hauríem imaginat; va ser un cop molt dur».

Unes vivències, les de Montser-rat Espinal, que sovint van ser compartides amb les de Francesc Xavier Victori, també nebot del jesuïta, que va assegurar que n'admirava «la valentia» amb què va fer front a la dictadura, i també la rebel·lia que diu que de sempre va mostrar el seu oncle vers les injustícies i les absurditats.

Fora de l'àmbit familiar, el jesuïta Domènec Cucurella, que va fer el noviciat amb Espinal, en va destacar la «rectitud» acadèmica, però també «el seu sentit de l'humor».

També va donar el seu testimoni a través d'un enregistrament el cineasta bolivià i amic d'Espinalt Alfonso Gumucio, que va destacar «l'enorme influència» que el fruitosenc va deixar «en la nostra ètica, moral i compromís social». Finalment, l'activista social Gloria Ardaya també va parlar d'Espinal com «un germà», com un home «íntegre i compromès amb els pobres», i com un «màrtir de la democràcia».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20