Els paratges per on fa pasturar el seu ramat varien amb el canvi d'estacions. Però el silenci, els horitzons llunyans i l'olor de terra sempre hi són, explica el jove pastor Carles Sánchez, de 27 anys, que s'ha estat endinsant i consolidant en el món de la ramaderia durant els darrers quatre anys. L'edat i l'ofici escollit el converteixen, no en una excepció, però sí en una singularitat, ja que l'ofici de pastor al Bages és cada cop més una opció allunyada dels joves.

La seva granja Xicuxai, situada a Monistrolet de Rajadell, acull dues-centes cinquanta ovelles de raça ripollesa. És dels pocs joves del Bages que practiquen un dels oficis més antics del món, que avui continua sent imprescindible per a la bona salut dels boscos.

Carles Sánchez s'emmiralla en el seu avi a l'hora de cuidar els animals. Es deia Antonio Sánchez i guiava un ramat de gairebé dues mil ovelles a Organyà. «Era un autèntic pastor», afirma orgullós el jove ramader. Ell va decidir seguir els passos del seu avi després d'estudiar a l'Escola Agrària de Solsona. «El contacte amb la naturalesa i el retorn a un ritme més natural són els elements que em van convèncer per dedicar-me a la pastura», explica.

No obstant això, la ramaderia no és la seva única ocupació. Treballa vuit hores diàries a la brigada que s'encarrega del manteniment de la Sèquia. De seguida que acaba la seva jornada laboral es dirigeix a la granja per sortir a pasturar amb les ovelles. «Ser pastor va més enllà d'una feina, les hores passen volant», remarca.

El jove bagenc descriu el món de la pastura com una tasca romàntica, que ha quedat atrapada en el temps. «Llàstima que els joves que exercim l'ofici siguem pocs», lamenta. En aquest sentit, posa en relleu que la complexitat burocràtica a l'hora d'obtenir un ramat o construir una nau dificulten l'entrada de les noves generacions en aquest sector. «Començar des de zero és difícil perquè es necessita una gran inversió inicial», assegura.

A més a més, «des del dia que envies la sol·licitud fins que obtens el permís per tenir un ramat propi pot transcórrer un any». En el seu cas, el procés va ser més àgil perquè el seu pare, Miquel Sánchez, ja disposava d'una desena d'ovelles. «És un orgull que el meu fill continuï la tradició familiar», destaca el pare, que l'ajuda en les tasques a la granja.

Un dels consells que Carles Sánchez dona als joves ramaders és que amb els ramats petits és més fàcil tenir un control dels naixements, els canvis de pes i l'alimentació.

«El problema dels productors petits és que hem de competir amb els preus de les grans indústries», destaca. Tot i així, considera que cada vegada més persones aposten per la compra del producte de proximitat.

Sánchez distribueix la seva carn a través de la venda directa i les carnisseries de la zona. «Per als ramaders és important seguir la traçabilitat de la carn, però cada vegada hi ha més escorxadors que se centren només en porcí», comenta. Això provoca que els ramaders de nombroses explotacions s'hagin de desplaçar molts quilòmetres per sacrificar el bestiar i perdin la traçabilitat de la seva carn. «Hi ha contradiccions en el sistema que s'han de resoldre si volem que la ramaderia sigui sostenible», posa de manifest.

El jove ramader reivindica que l'ofici de pastor «és més necessari que mai per al benestar dels boscos». Quan s'endinsa a la vegetació de l'entorn de Monistrolet de Rajadell per pasturar amb el seu ramat, sovint topa amb un sotabosc ple de branques i herbassars densos i abandonats per on és impossible avançar. «Hauríem de recordar més sovint aquella frase tan bonica que diu que els incendis s'apaguen a l'hivern», diu Sánchez, reivindicant la incidència que hi té el seu ofici. Defensa amb orgull un treball que l'uneix amb el seu avi, el seu pare i la natura. «Des de la cura del ramat fins a la comercialització del producte. Veure tot el procés i dur-lo a terme d'una forma conscient amb el medi i els animals, és molt gratificant».