Castellnou de Bages va reviure ahir les hores posteriors a la mort del maqui Ramon Vila Capdevila, Caracremada, a partir de la veu de dos testimonis d'excepció en una jornada que va tenir lloc a la sala polivalent del municipi. Nascut el 2 d'abril del 1908 al municipi berguedà de Peguera, Vila va morir el 7 d'agost del 1963, als 55 anys d'edat, a Castellnou de Bages.

Dels testimonis que van parlar ahir, un era Joan Casanova, veí de la Creu del Perelló, el punt on el maqui va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil. Casanova explica que van ser agents de la mateixa Guàrdia Civil els que van anar a casa seva perquè avisés els seus superiors del cos. Des d'allà, Casanova recorda que va anar fins a Balsareny, i que quan va tornar cap a Castellnou «tot ja estava ple de guàrdies civils».

Un cop a casa, explicava que la Guàrdia Civil li va demanar si tenia algun animal o algun carro per portar Ramon Vila fins al cementiri. Va explicar que ho van fer amb un tractor i un remolc i que van deixar el cos en una casa, al nucli antic de Castellnou.

En aquest punt és on Josep Maria Reguant, fill del forense que en aquella època feia les autòpsies i que en aquesta ocasió va acompanyar el seu pare, va donar més detalls. Eren les quatre o les cinc de la matinada, va dir, quan la Guàrdia Civil els va avisar a casa perquè havien d'anar a fer una autòpsia i el seu pare li va demanar si, com de costum, l'acompanyaria. Ell ho va fer, i recordava com el seu pare de seguida va pensar que es tractava d'un fet excepcional. Habitualment la Guàrdia Civil els portaven en un sol cotxe i en aquella ocasió n'hi anaven tres.

Un cop van ser a l'edifici on havien deixat el cadàver, van veure que era en una quadra, però que estava neta. Malgrat que havien de fer l'autòpsia, els van prohibir tocar el cadàver, que tenia una ferida a la caròtide i una altra al femoral, que eren les que havien provocat la mort per hemorràgia. Malgrat això, explicava que no els van deixar tocar el cos fins que «va arribar una senyora amb la Guàrdia Civil i va dir que era el seu germà».

També va relatar que en un trajecte un guàrdia civil que els va acompanyar, Abel Rocha, els va mostrar un clauer que, segons els va assegurar, estava fet amb la bala amb la qual havia matat un altre dels lluitadors antifranquistes: Quico Sabater, mort tres anys abans a Sant Celoni. També els va acompanyar, va dir Reguant, el doctor Iradier, que havia tornat del seu exili a l'Argentina.

Un altre detall sobre el neguit que el maqui generava entre els agents és que cap d'ells el va voler treure del lloc on havien deixat el cadàver i que van ser el mateix Reguant i el seu pare els qui el van pujar de la quadra on l'havien deixat. I un altre dels detalls que va explicar és que el seu pare va fer marxar del lloc Rocha pels comentaris irrespectuosos que va fer sobre el difunt, de cos present.

L'acte també es va obrir a la intervenció del públic, i es va iniciar el debat sobre si ell volia morir o si fins i tot havia pensat en el suïcidi. Josep Cara, del Centre d'Estudis Ester Borràs de Berga, va voler ser molt clar en això: quan el van trobar portava un llibre d'àlgebra a mig llegir, cosa que no hauria portat si hagués tingut intenció de no tornar en vida de la seva última acció com a guerriller de la lluita contra la dictadura de Franco.

Al llarg de la sessió també va sortir un altre detall a la llum. En les seves actuacions, el Caracremada habitualment col·locava explosius en torres elèctriques i s'estava a la zona durant 7 o 8 dies, fins que la situació a la zona s'havia tranquil·litzat.

En aquesta ocasió, però, segons van explicar alguns veïns, la Guàrdia Civil va decidir quedar-se fins a trobar el Caracremada. I en els camions que passaven a recollir els agents, camuflats entre la vegetació, n'hi havia d'altres que els rellevaven. I aquest cop sí, finalment, van trobar el lluitador antifeixista Caracremada, que va morir com a conseqüència dels trets que va rebre.