Amb una recuperació lenta però progressiva, la venda de loteria per al sorteig de Nadal a les comarques centrals va a l'alça, i sembla que va superant la patacada que va viure el sector després del referèndum de l'1-O del 2017, quan es va estendre el boicot d'associacions, entitats, empreses i particulars envers a la loteria nacional, i en alguns casos la van canviar per la Grossa de Cap d'Any. És la sensació generalitzada entre les administracions de loteria del territori consultades per aquest diari, que en la majoria dels casos confirmen aquesta tendència a la millora i el retorn a uns nivells de venda similars als que tenien el 2016.
A l'administració del carrer Guimerà de Manresa s'havien arribat a perdre cap a una quarta part de les entitats i associacions que tenien com a clients. Va ser el 2017, però la crisi es va mantenir l'any passat, i no ha estat fins ara que n'han tornat a recuperar una bona part, explica Elisabet Oller, filla del propietari de l'establiment, que calcula un augment de vendes al voltant del 10 %. El principal problema d'aquella crisi és que «ens vam haver d'espavilar per col·locar els números d'aquelles entitats en algun lloc, o ens els haurien pres per portar-los a una altra administració». En aquest cas, es va optar per oferir aquests números a empreses de fora de Catalunya, i això va ajudar a frenar la caiguda de vendes. Ara es recullen aquells fruits, perquè aquelles empreses continuen jugant i, a més, han tornat algunes de les que van marxar el 2017. «I com que vam mantenir els números, ara n'hi ha per a tothom». L'administració de loteria Bonavista de Manresa també va notar aquella crisi, de la qual «ens recuperem a poc a poc», explica el seu gerent, David Carmona. A tot plegat, diu que s'hi afegeix el fet que els principals esdeveniments en relació amb el procés «es donen a l'octubre, que ja és un mes molt proper al sorteig», si bé enguany la reacció a la sentència no ha perjudicat tant les vendes com l'1-O.
També ha millorat la situació a l'administració de loteria de Puigcerdà, on preveuen un augment de vendes del 3 % respecte de l'any passat i del 6 % respecte del 2017. En aquesta cas no s'han recuperat entitats i associacions, però «hem fet clients nous d'empreses», diu el seu reponsable, Luis Gil.
En canvi, a la Loteria Estació d'Igualada, aquest 2019 «haurà estat fluixet», perquè encara arrossega les conseqüències de «l'enrenou» polític que va perjudicar les administracions de loteria nacional el 2017, apunten fonts d'aquest negoci. Expliquen que el 2019 no serà tan dolent com el 2017, però pitjor que l'any passat.
Canvis de tendències
Més enllà del fet que es vagi deixant enrere el boicot, l'increment de vendes també es veu beneficiat per les noves fórmules que proporciona Internet a l'hora de facilitar les transaccions amb el client. A l'administració La Suerte de Manresa -que preveu vendre el 10 % més que l'any passat- «tenim clients que era impensable que tinguéssim fa uns quants anys», diu el seu propietari, Lluís Torras, i ho atribueix al fet de tenir web pròpia, «que et permet donar servei fàcilment arreu d'Espanya», per bé que encara suposa una mínima part del total de vendes.
El mateix diu Daniel Gamisans, de l'administració de Sant Joan: «Ens hem digitalitzat molt perquè el mercat ho exigeix. Això també s'ha traduït en una millora de la pàgina web per facilitar la possibilitat de fer-hi apostes. «Cada cop hi ha més demanda a través de la web, i això ajuda a incrementar les vendes», assegura. «Aquest any hem venut molt a través d'Internet», tot i que encara és un percentatge reduït.
L'administració del carrer Guimerà no té web, però des que a la pàgina oficial de Loteries de l'Estat es pot consultar on hi ha cada número, s'han disparat les demandes per part de gent de fora, explica la filla del propietari, Elisabet Oller. Enguany en aquesta administració s'han fet entre 700 i 800 enviaments», i això cada vegada creix més». Va començar cap al 2012, «i ara ja és un boom». Oller també explica que hi ha una tendència creixent en les vendes per terminal, «sobretot per part de clients estrangers perquè es poden trobar amb més facilitat, i sempre que no siguin per regalar. En aquest cas, es vol el dècim físic tradicional».
Menys participacions
Els canvis de tendència en la compravenda de loteria de Nadal també s'expressen en un progressiu abandonament de les participacions. «Es va perdent», i les entitats cada vegada aposten més per vendre dècims «carregant una petita quantitat als 20 euros que costa cada un», explica Sara Babià, que treballa a l'administració Vídeo Oca de Puig-reig.
Ho corrobora Daniel Gamisans, de l'administració de Sant Joan, i en part ho atribueix a la negativa dels bancs a facilitar el cobrament dels reintegraments: «La banca no ho vol gestionar, ho ha de fer directament l'entitat, i sovint el client es desorienta perquè no sap on pot anar a cobrar la butlleta premiada».
