La grossa de Nadal va deixar ahir un bon pessic a l'administració La Mina de la Sort de Súria, on es van repartir 8 milions d'euros amb el número 26590. Un número molt matiner que va portar un total de 388 milions a Catalunya, amb 90 sèries venudes a Salou i 5 més al barri del Clot de Barcelona (vegeu més informació a la pàgina 4). A Súria se n'havien venut dues, vint dècims en total premiats amb 400.000 euros cadascun, i tots per finestreta, segons explicava el propietari del negoci, Joan Antoni Pulido. Cap dels afortunats no va aparèixer en tot el matí per l'administració.
La grossa es va cantar a les 09.19 hores del matí, quan feia molt pocs minuts que havia començat el sorteig. De fet, va ser tan prematura que va trigar a fer-se notar, i a primera hora del matí els carrers de Súria encara eren pràcticament deserts, com els d'un diumenge qualsevol, i l'administració número 2, La Mina de la Sort, situada al cèntric carrer de Sant Josep, era tancada i va trigar una bona estona a obrir, mentre que el telèfon de dins no parava de sonar. I és que la notícia va agafar totalment desprevingut el mateix Pulido, que viu a Manresa. «M'he despertat amb la grossa, i no sabia si riure o plorar», explicava encara sorprès per la notícia; «al final és una sensació de molta alegria perquè haver repartit la grossa és el màxim a què podíem aspirar».
El d'ahir va ser el primer premi gros que repartia aquesta administració per Nadal, tot i que el desembre del 2017 «vam donar un segon premi de la Lotería Nacional del dissabte», explicava Pulido, que fa set anys que és propietari del negoci. Abans que ell hi arribés, tampoc s'havia repartit cap premi gros. Ho confirmava Mari Plaza, que treballa en aquesta administració des del 1990, i justament ara, que està de baixa, explicava emocionada que «feia molt temps que esperava aquest premi, i avui l'ha pogut donar ell», referint-se a Joan Antoni Pulido, mentre s'abraçaven.
Un número casual
El número 26590 va arribar per casualitat a l'administració de Súria. «No és un número que tinguem abonat», explicava Pulido, convençut que els havia venut tots. I és que «els números no abonats ens els envien molt aviat i són els primers que venem», apuntava. Desconeixia a qui li podia haver tocat aquesta vegada, però «segurament és gent del poble». De tota manera, i veient que en tot el matí cap dels afortunats no es va acostar a l'administració, Pulido especulava que entre els possibles afortunats podria haver-hi treballadors de la mina, «que molts tenen família fora», i pot ser que hagin marxat aprofitant que venen festes. També explicava que, en no ser un número abonat i en tenir-ne tan sols dues sèries, no l'havia demanat cap entitat ni empresa, sinó que s'havia venut tot per finestreta.
«Hem donat la grossa»
Pulido tenia cava reservat però no l'havia posat a la nevera. El va treure una bona estona després, ja fred, després d'esperar si venia algun dels afortunats i, sobretot, que arribessin la seva dona i els fills per celebrar el premi tots junts. Finalment, el cava va rajar entre crits de «hem donat la grossa», i va omplir les copes d'una quinzena de persones, entre els treballadors de l'administració, familiars i amics, i davant la mirada d'alguns veïns no afortunats amb la grossa -o com a mínim ho van amagar- que ja s'havien acostat a les portes de La Mina de la Sort.
I és que, tot i ser diumenge, l'administració La Mina de la Sort de Súria és situada en un carrer cèntric del poble, i a mesura que es va anar sabent que hi havia tocat el primer premi, van ser nombrosos els veïns que s'hi acostaven per si es topaven amb algun dels premiats, i sobretot per felicitar el propietari del negoci que havia repartit la sort. No van faltar les abraçades, les encaixades de mans i les expressions d'alegria dels veïns que, tot i que no tenien cap butlleta premiada, s'alegraven que la grossa hagués tocat al poble. «Aquest premi anirà molt bé per a l'administració, i també per a Súria», reblava Joan Antoni Pulido.
Hi havia veïns, alguns més desorientats que altres, que s'hi apropaven amb dècims a la mà per comprovar si el seu número tenia algun premi, encara que no fos de la grossa. De tota manera, Pulido els advertia que fins avui no podran cobrar perquè ahir l'administració oficialment no era oberta.
És el cas de Rafaela Requejo, que portava un número que li havia regalat el seu fill i que tenia les tres últimes xifres coincidents amb les del primer premi. «Ja sé que no és la grossa», però volia saber quina quantitat li corresponia. Recordava que l'any passat li va tocar 100 euros, « i si ara torno a arreplegar el mateix, ja estaré contenta».
També s'hi va acostar Pepita Manau, una surienca que ara viu a Barcelona però que puja al poble cada cap de setmana «perquè hi tinc la mare». Ella no tenia cap número, «però quan he sabut que havia tocat aquí, és com si m'hagués tocat a mi», deia tota contenta pel fet que la sort hagués portat la grossa a un poble «miner i treballador com aquest». Pepita Manau explicava que el dia abans la seva germana havia comprat un dècim per a la mare en aquesta administració de Súria. Era un número acabat en zero, «que a la mare no li va agradar perquè deia que no surt mai», però se'l va quedar resignada, «i quan avui ha vist que la grossa acabava en zero s'ha posat molt contenta».
