Els fluxos migratoris es van traduir l'any passat a les comarques de casa nostra en un creixement generalitzat de població. Sense excepció. En el conjunt de les set demarcacions de l'àrea de Regió7, l'any passat va tancar els moviments migratoris amb un saldo positiu de 4.203 persones, el que posa de manifest una clara tendència a l'alça, ja que l'any anterior també hi havia hagut un saldo positiu, en aquell cas de 2.836 persones.

Tots van ser positius i amb una tendència molt similar, ja que és la població provinent de l'estranger (en el balanç resultant entre els que venen d'altres països i els que hi marxen) la que més incideix en tots aquests creixements. Amb una única excepció, la de l'Anoia, on aquest augment va tenir com a factor principal les persones vingudes d'altres comarques de Catalunya.

És el que s'extreu de les dades de moviments migratoris del 2018, que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Un altre factor gairebé comú a totes set demarcacions de casa nostra és que els saldos són positius (és a dir, han arribat més persones que no pas n'han marxat) en les tres referències que es comptabilitzen: amb relació a la resta de comarques de Catalunya, a la resta de l'Estat i amb relació a l'estranger. Només hi ha tres mínimes excepcions. La Cerdanya, l'Anoia i l'Alt Urgell presenten petits saldos negatius entre immigració i emigració respecte a la resta d'Espanya, però que en tots tres casos es veuen compensats a l'alça pels altres dos fluxos.

En xifres absolutes el Bages va ser la comarca de casa nostra que va registrar un augment més important, amb un saldo positiu final de 2.644 habitants, més del doble del creixement que ja hi va haver el 2017, que va ser de 1.312 nous habitants. D'aquest increment, més de dos terços (el 68%) correspon a persones arribades de l'estranger.

L'Anoia va ser la segona en creixement per l'efecte dels fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 806 persones (un miler més que l'any anterior), amb el pes predominant de les persones arribades d'altres punts de Catalunya, que suposen dos terços del creixement registrat.

Al Berguedà també hi ha un increment important en aquest saldo de moviments migratoris (+636), fortament fonamentat en el flux entre els que van a l'estranger i els que n'arriben, ja que suposen el 80% d'aquesta pujada.

Si es consideren els fluxos en relació amb la població que té cada comarca, les taxes més altes del que s'anomena migració neta positiva estan encapçalades pel Baix Penedès (15,3? habitants), però just darrere n'hi ha tres de casa nostra: l'Anoia (10,1?), la Cerdanya (8,4?) i el Moianès (6,1?).

Aquesta darrera demarcació té el seu saldo positiu de creixement (221) molt repartit entre el moviment amb l'estranger i amb la resta de Catalunya; mentre que a la Cerdanya i el Solsonès el pes principal recau clarament en el flux amb altres països.