A 3/4 de 10 del matí del 23 de desembre del 1974, just ahir va fer 45 anys, el ministre franquista d'Obres, Antonio Valdés González-Roldán, tallava la cinta que deixava oberta la carretera entre Manresa i l'autovia A-2, a Abrera. El ministre va venir acompanyat del governador civil de Barcelona i cap provincial del Movimiento, Rodolfo Martín Villa; i del president de la Diputació, Juan Antonio Samaranch. L'acte es va fer al viaducte de la Puda, el punt més emblemàtic perquè havia estat la gran barrera que calia salvar. Fins a aquell moment, anar en cotxe del Bages a Barcelona significava haver de fer un munt de revolts per carreteres estretes: o bé els revolts de Can Maçana fins al Bruc, que era la via més utilitzada des de Manresa, o bé els de la carretera de Monistrol a Collbató, o els de la carretera de Castellbell a Terrassa, passant per Rellinars.

Per això, la inauguració del nou eix entre Monistrol i Abrera (on s'enllaçava amb la N-II), que s'afegia a l'eixamplament del tram entre Monistrol i Manresa, es va viure amb gran il·lusió entre la societat civil del Bages, del Berguedà i del Solsonès, que per primera vegada veia com la distància amb Barcelona s'escurçava considerablement. L'alcalde manresà de l'època, Ramon Soldevila, ho resumia de forma explícita amb aquestes paraules, recollides per La Gaceta de Manresa: «Fins ara, a Manresa s'hi entrava per la finestra, mentre que la porta natural, la vall del Llobregat, romania tancada. Ara, la porta queda definitivament oberta». La carretera es va batejar com a C-1411, en sintonia amb el nom de tot l'eix del Llobregat concebut fins a la Cerdanya. El nom es va mantenir fins al 2001, quan la Generalitat va canviar la nomenclatura de tota la xarxa viària.