31 de desembre de 2019
31.12.2019

Les comarques de casa nostra registren totes creixements naturals negatius

El Berguedà acumula 33 anys consecutius amb més defuncions que naixements; l'Anoia ha trencat una línia positiva de dues dècades

01.01.2020 | 19:36
Un nadó acabat de néixer

Les comarques de casa nostra han registrat de manera global un creixement de població, però aquest augment ve donat pels moviments migratoris, tant per l'arribada de persones vingudes directament de països estrangers, com d'altres parts de Catalunya o d'Espanya. Perquè si ens atenem només al creixement natural (el que tècnicament es denomina creixement vegetatiu) el balanç hauria estat de decreixement. I és que les últimes dades comparatives de naixements i defuncions posen de manifest un signe negatiu en cadascuna de les nostres demarcacions. Dit d'una altra manera, en totes elles hi va haver el 2018 (l'últim registre oficial publicat) més defuncions que no pas arribada de nounats.

En xifres relatives, el cas més extrem és el del Berguedà, ja que entre una referència i una altra hi va haver una diferència de prop del 100%. És a dir, la comarca va registrar pràcticament el doble de defuncions (503) que de naixements (253). Però és que el Berguedà és un extrem, no només tenint en compte el darrer registre, sinó també des d'una perspectiva més àmplia en el temps. I és que mentre que en les altres quatre demarcacions on hi ha aquest registre temporal es produeix en els darrers anys una certa alternança entre totes dues referències, al Berguedà les defuncions estan des de fa anys clarament per damunt de les dades de naixements.

De fet, cal remuntar-se al 1985, segons les dades de què disposa l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per trobar l'últim any en què aquest creixement vegetatiu va ser de signe positiu a la comarca. Aquell any es va saldar amb un total de 383 naixements per 362 defuncions. Per tant, el Berguedà acumula un total de 33 anys amb més difunts que nounats.

Per contra, en el cas del Solsonès i de l'Anoia, ara fa un any el nombre de nounats havia superat el de difunts. En el primer cas, a més, es venia d'una trajectòria de tres anys consecutius amb més naixements que no pas defuncions.

Al Bages, aquest creixement vegetatiu està seguint en els últims quatre anys una evolució molt paral.lela entre les dues dades de referència. Des que, el 2015, la xifra de defuncions es va situar per damunt de la de naixements, totes dues han seguit una tendència molt estable, tot i que en el cas de la natalitat constantment a la baixa. La situació del Bages és rellevant perquè, així com al Berguedà ja fa anys que el creixement vegetatiu és negatiu, i al Solsonès i la Cerdanya s'han produït alternances, en aquest cas la dada del 2015 trencava una dinàmica de 12 anys. Més d'una dècada (des del 2003) en què, any rere any, els naixements havien estat per sobre de les defuncions.

En aquesta mateixa línia (i fins i tot més accentuada) hi ha l'Anoia, ja que la xifra de nounats va ser superior a la dels difunts fins al penúltim registre (2017), I aquesta situació (més naixements que no pas defuncions) es venia repetint a la comarca des del 1998.

Caiguda dels naixements


Globalment, a les nostres comarques aquest creixement vegetatiu mostra des d'una perspectiva d'evolució dels últims 20 anys una progressió més estable en el cas de les defuncions. Mentre que són els naixements els que, amb una tendència en general marcada a la baixa, els que fan que hi hagi aquesta oscil.lació cap al balanç negatiu.

El Solsonès era, fins ara, l'excepció en aquesta línia de descens progressiu de la natalitat, ja que fins al 2017 havia registrat tres anys consecutius de creixement. Però en la darrera xifra, la del 2018, hi ha hagut una caiguda de prop del 30% en relació a l'any anterior.

La natalitat a les comarques de la Catalunya Central va registrar una notable recuperació cap al final del darrer període del boom econòmic i fins i tot havent entrat ja en plena recessió i crisi (entre el 2007 i el 2010), però des de llavors ha experimentat un descens més que notable. La caiguda s'ha situat a l'entorn del 30% entre l'any en què hi va haver a cada comarca el nombre màxim de naixements des de la dècada dels 70, fins al 2018, l'últim any de què es disposa de dades definitives de la natalitat per comarques.

On aquesta davallada ha estat més accentuada ha estat a la Cerdanya i a l'Anoia, amb caigudes del 35% i el 34,8% respectivament, amb relació als seus màxims més recents. En el primer cas, el nombre més elevat de naixements es va registrar el 2007 (un total de 203), i onze anys després han estat 84 menys, tot i que entremig hi ha hagut anys de creixement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya