Les comarques de casa nostra tornen a guanyar població de manera generalitzada. Ho posa de manifest una de les referències anuals en els índex d'habitants, el del padró, que recull municipi per municipi les persones que hi estan formalment registrades. El darrer padró oficial, corresponent a l'1 de gener d'enguany i que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mostra que en el conjunt de comarques de l'àrea d'influència de Regió7 hi ha hagut, amb relació al padró anterior, un creixement de 5.566 persones (de l'1,1%) que situa per primer cop el global de 162 municipis per damunt dels 500.000 habitants. En concret, 505.305.
Més enllà d'aquesta xifra conjunta, la tendència general a l'alça es posa de manifest perquè totes les comarques creixen. Amb una única excepció, la de l'Alt Urgell, que registra un lleuger retrocés. Perd 47 habitants (-0,23%). I també el fet que el 56% dels municipis (92 dels 162) han guanyat població amb relació al padró d'habitants de l'1 de gener del 2018.
També, però, es posa de manifest un fenomen, sobretot a les comarques més de muntanya, que és el que podríem anomenar un creixement concentrat. És a dir, que la població augmenta bàsicament en els que ja són els principals nuclis de població, els més grans, mentre que en els més petits hi ha una tendència a la baixa. Aquesta situació és especialment significativa al Solsonès, on només guanyen habitants cinc dels catorze municipis, entre els quals els tres més poblats: Solsona (amb un creixement del 0,89%), Sant Llorenç de Morunys (+1,61%) i Olius (+2,60%), que s'apropa al miler d'habitants.
El Bages agafa embranzida
Amb el nou padró municipal el Bages se situa per sobre de 178.000 habitants, xifra que no superava des del 2014. La comarca va situar el seu sostre el 2012, quan va superar els 186.000. De fet, entre el 2008 i el 2014 va estar sempre per damunt dels 180.000. Però cal tenir en compte que aquest darrer any es va crear la nova comarca del Moianès, la qual cosa va suposar al Bages una pèrdua de cinc municipis, que van situar el padró del 2015 en pràcticament 10.000 habitants menys. Des d'aquell moment, ara fa quatre anys, el creixement ha estat de més de 4.000 persones.
En aquesta línia se situa clarament Manresa, que el padró que acaba de publicar l'INE ha confirmat que per primera vegada supera els 77.000 habitants, tal com ja avançava aquest diari en l'edició del 20 de desembre passat. Com és habitual, però, hi ha una diferència entre el que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Manresa fa tot just deu dies, i el que ara ha publicat l'òrgan estatal. Tanmateix, en aquest cas la divergència és de només 29 persones i no té cap incidència.
Del Bages també destaca que Sant Joan s'apropa als 11.000 habitants i Navarcles als 6.000, xifra a la qual també s'acosta Súria, amb una tendència (com Sallent) de recuperació de població. Sant Vicenç supera els 9.500 i Monistrol els 3.000. Destaca el creixement de Sant Fruitós, que en una dècada ha passat d'estar per sota dels 8.000 habitants (7.961 el 2009) a apropar-se progressivament als 9.000 (8.703, actualment).
Igualada s'acosta als 40.000
Al Berguedà, més de la meitat dels municipis (17 de 31) perden població, però la comarca aconsegueix créixer (el 0,87%). Berga, que el 2011 va situar-se per sota dels 17.000 habitants i que el 2017 s'apropava perillosament a caure per sota dels 16.000, ara repunta i s'estabilitza per damunt d'aquest llindar (16.494).
Pel que fa a l' Anoia, per primer cop supera els 120.000 habitants (amb un creixement de l'1,38%), i Igualada, que en guanya 427, ja té a tocar els 40.000.
