06 de gener de 2020
06.01.2020

El Bages fa memòria del seu passat vinícola

Una recerca documental i oral recupera i divulga tècniques, varietats i com era la vida a l'entorn de la vinya ara fa un segle

06.01.2020 | 20:00
Per l'esquerra, Mireia Vila i Eva Farré, a la Casa de la Culla de Manresa, seu de la DO Pla de Bages

Recollir documentació i testimonis que expliquin on es feia vi, quines tècniques s'utilitzaven, les varietats més comunes que hi havia, i on es distribuïa fins a mitjan segle XX. Són alguns dels aspectes que vol desxifrar i conservar un projecte de recuperació de la memòria de la vinya i el vi al Bages coordinat des del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages i el Centre d'Estudis del Bages i amb què ja fa unes setmanes que es treballa.

El projecte compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Bages i d'una quinzena de municipis adherits on bàsicament s'ha estat fent el treball de camp, a partir de la recerca de material divers vinculat amb la història de l'activitat vinícola, i de testimonis orals encara vius que puguin explicar com era a començament i mitjan del segle passat. «Volem mantenir viva una història que si no es recull ara, poc a poc s'anirà perdent perquè les darreres generacions ja no l'han viscuda tan intensament», explica Eva Farré, del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, i per això es va una mica «a contracorrent», afegeix.

L'estudi pretén veure com era el cultiu, la producció i la distribució del vi a la comarca i com ha anat evolucionant. «Fa 40 o 50 anys, les varietats que es plantaven aquí eren completament diferents a les que tenim ara», sosté la historiadora Mireia Vila, que entre altres coses es cuida de les entrevistes orals. Explica que ara es cultiven varietats que s'adapten bé a la mecanització, i en canvi «abans es valoraven altres qualitats, entre altres coses perquè es collia a mà». Algunes d'aquestes varietats eren autòctones del territori i «han desaparegut del tot, però encara en queda en nom i el record i les podem descriure». N'hi ha d'altres que encara es poden trobar i recuperar «a partir de gent que encara conserva aquell cep que cultivava l'avi», afegeix Eva Farré, i recorda que es disposa d'un camp experimental a la zona de la Torre Lluvià de Manresa on, si s'escau, es poden cultivar aquestes varietats.

Tornar a conèixer aquestes varietats «fins i tot ens permet tenir una mirada de cara al futur, cap a nous reptes com el canvi climàtic, o per redescobrir vins que ens ajudin a configurar millor la identitat vinícola de la comarca». I és que, a mesura que s'ha anat recopilant informació, s'ha refermat el que ja es constatava: en aquesta comarca «la vinya era molt important a la primera meitat del segle XX, i era una activitat molt exigent», apunta Vila. «Tothom coincideix que s'hi ha de ser perquè requereix d'uns treballs constants al llarg de l'any i implica un respecte als cicles de la natura. Tot això configurava el caràcter i la manera de ser de la gent de l'àpoca en aquest territori».

Es busca material
A nivell documental s'ha cercat informació en biblioteques i arxius, i també a nivell particular, de manera que es manté la crida a tothom que pugui aportar-ne de nova. «Des de llibretes amb anotacions de compres i vendes, fins a altres tipus de registres, i també ens interessa molt la distribució», apunta Vila, de manera que també es busquen etiquetes de productes, de si se'n feien licors, o dels llocs on es venien...». Des d'una vessant més tècnica, s'estudia com es treballava la vinya, des de la poda fins a les feines d'esgriolar, escabriolar o llaurar.

Paral·lelament s'ha estat treballant en les entrevistes orals a una seixantena de persones d'arreu del territori d'uns 70 anys en amunt. I és que «als anys 60 la vinya pràcticament es va abandonar a tot arreu», diu Vila, i per això interessa el testimoni de persones que ho vagin poder viure «encara que fos de joves».

Tot el que es recull es vol, conservar i difondre. De moment s'està incloent en una web que s'anirà ampliant, i a la llarga «tot plegat ha de ser un recurs per elaborar materials pedagògics per a les escoles i per donar-li un valor turístic», apunta Vila. «Pot ser un recurs per crear un audiovisual, un llibre..., i en el fons ha de ser d'utilitat per al desenvolupament econòmic dels municipis», afegeix Farré, que apunta a l'enoturisme com a una de les possibilitats. «Actualment, l'enoturisme mou milions de persones al món», de manera que tot plegat es pot difondre «en forma de museus, itineraris de natura o altres recursos vinculats amb aquest camp».

Històries plenes d'anècdotes
El projecte ha completat una primera fase des de començament de la tardor i fins ara amb una seixantena d'entrevistes i la recerca documental, «que ens ha permès descobrir coses i prendre encara més consciència del que implica la vinya en el nostre passat i en la nostra identitat», explica Vila.

Per exemple, s'ha constatat el fet que «el mercat natural dels vins del Bages era la zona de muntanya». Poblacions com Avinyó o Artés «estaven al capdamunt del vi i al capdavall del blat», de manera que més amunt d'on són el clima feia molt complicat poder-hi plantar vinya, «i per això els territoris de més al nord eren el mercat natural del vi del Bages; d'allà baixaven els carreters i carregaven el vi d'aquests pobles perquè eren els primers que es trobaven on se'n feia». Vila explica que el vi que més agradava a les zones de muntanya era el negre, i en canvi, els pobles del Bages eren més de vi blanc. «Potser perquè el negre no se'ls feia tan malbé», puntualitza Farré.

A través de les entrevistes que ha fet, Mireia Vila també posa de relleu la importància que tenia la verema per a la vida social. «En poblacions on hi havia més vinya com Artés o Navàs, la verema era una època de retrobament i de molt ambient». Pel que ha recollit dels testimonis, «venien familiars de fora a ajudar aquests veïns a collir el raïm, es llogaven nois d'altres pobles on no hi havia vinya..., i per tant hi ha via molt ambient i era època de molta alegria perquè es recollia el fruit de tot l'any de feina. als vespres es feien balls als cafès d'aquests pobles , com ara el Ball del Most, i fruit d'això moltes parelles es van acabar coneixent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20