07 de gener de 2020
07.01.2020

El Bages fa memòria del seu passat vinícola

Una recerca documental i oral recupera i divulga tècniques, varietats i com era la vida a l'entorn de la vinya ara fa un segle

06.01.2020 | 23:24
Per l'esquerra, Mireia Vila i Eva Farré, a la Casa de la Culla de Manresa, seu de la DO Pla de Bages

Recollir documentació i testimonis que expliquin on es feia vi, quines tècniques s'utilitzaven, les varietats més comunes que hi havia, i on es distribuïa fins a mitjan segle XX. Són alguns dels aspectes que vol desxifrar i conservar un projecte de recuperació de la memòria de la vinya i el vi al Bages coordinat des del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages i el Centre d'Estudis del Bages i en què ja fa unes setmanes que es treballa.

El projecte té la col·laboració del Consell Comarcal del Bages i d'una quinzena de municipis adherits on bàsicament s'ha estat fent el treball de camp, a partir de la recerca de material divers vinculat a la història de l'activitat vinícola, i de testimonis orals encara vius que puguin explicar com era a començament i mitjan segle passat. «Volem mantenir viva una història que, si no es recull ara, a poc a poc s'anirà perdent perquè les darreres generacions ja no l'han viscuda tan intensament», explica Eva Farré, del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, i per això es va una mica «contra rellotge», afegeix.

L'estudi pretén veure com era el cultiu, la producció i la distribució del vi a la comarca i com ha anat evolucionant. «Fa 40 o 50 anys, les varietats que es plantaven aquí eren completament diferents de les que tenim ara», sosté la historiadora Mireia Vila, que entre altres coses es cuida de les entrevistes orals. Explica que ara es cultiven varietats que s'adapten bé a la mecanització, i en canvi «abans es valoraven altres qualitats, entre altres coses perquè es collia a mà». Algunes d'aquestes varietats eren autòctones del territori i «han desaparegut del tot, però encara en queda el nom i el record i les podem descriure». N'hi ha d'altres que encara es poden trobar i recuperar «a partir de gent que encara conserva aquell cep que cultivava l'avi», afegeix Eva Farré, i recorda que es disposa d'un camp experimental a la zona de la torre Lluvià de Manresa on, si escau, es poden cultivar aquestes varietats.

Tornar a conèixer aquestes varietats «fins i tot ens permet tenir una mirada de cara al futur, cap a nous reptes com el canvi climàtic, o per redescobrir vins que ens ajudin a configurar millor la identitat vinícola de la comarca». I és que, a mesura que s'ha anat recopilant informació, s'ha refermat el que ja es constatava: en aquesta comarca «la vinya era molt important a la primera meitat del segle XX, i era una activitat molt exigent», apunta Vila. «Tothom coincideix que s'hi ha de ser perquè requereix uns treballs constants al llarg de l'any i implica un respecte als cicles de la natura. Tot això configurava el caràcter i la manera de ser de la gent de l'època en aquest territori».


Es busca material

En l'àmbit documental s'ha cercat informació en biblioteques i arxius, i també a nivell particular, de manera que es manté la crida a tothom que pugui aportar-ne de nova. «Des de llibretes amb anotacions de compres i vendes, fins a altres tipus de registres, i també ens interessa molt la distribució», apunta Vila, de manera que també es busquen etiquetes de productes, de si se'n feien licors, o dels llocs on es venien...». Des d'un vessant més tècnic, s'estudia com es treballava la vinya, des de la poda fins a les feines d'esgriolar, escabriolar o llaurar.

Paral·lelament s'ha estat treballant en les entrevistes orals a una seixantena de persones d'arreu del territori de 70 anys en amunt. I és que «als anys 60 la vinya pràcticament es va abandonar a tot arreu», diu Vila, i per això interessa el testimoni de persones que ho vagin poder viure «encara que fos de joves».

Tot el que es recull es vol conservar i difondre. De moment s'està incloent en una web que s'anirà ampliant, i a la llarga «tot plegat ha de ser un recurs per elaborar materials pedagògics per a les escoles i per donar-li un valor turístic», apunta Vila. «Pot ser un recurs per crear un audiovisual, un llibre..., i en el fons ha de ser d'utilitat per al desenvolupament econòmic dels municipis», afegeix Farré, que apunta a l'enoturisme com a una de les possibilitats. «Actualment, l'enoturisme mou milions de persones al món», de manera que tot plegat es pot difondre «en forma de museus, itineraris de natura o altres recursos vinculats a aquest camp».


Històries plenes d'anècdotes

El projecte ha completat una primera fase des de començament de la tardor fins ara amb una seixantena d'entrevistes i la recerca documental, «que ens ha permès descobrir coses i prendre encara més consciència del que implica la vinya en el nostre passat i en la nostra identitat», explica Vila.

Per exemple, s'ha constatat el fet que «el mercat natural dels vins del Bages era la zona de munta-nya». Poblacions com Avinyó o Artés «estaven al capdamunt del vi i al capdavall del blat», de manera que més amunt d'on són el clima feia molt complicat poder-hi plantar vinya, «i per això els territoris de més al nord eren el mercat natural del vi del Bages; d'allà baixaven els carreters i carregaven el vi d'aquests pobles perquè eren els primers que es trobaven on se'n feia».

Vila explica que el vi que més agradava a les zones de muntanya era el negre, i en canvi, els pobles del Bages eren més de vi blanc. «Potser perquè el negre no se'ls feia tan malbé», puntualitza també Farré.

A través de les entrevistes que ha fet, Mireia Vila posa en relleu la importància que tenia la verema per a la vida social. «En poblacions on hi havia més vinya com Artés o Navàs, la verema era una època de retrobament i de molt ambient». Pel que ha recollit dels testimonis, «venien familiars de fora a ajudar aquests veïns a collir el raïm, es llogaven nois d'altres pobles on no hi havia vinya..., i per tant hi havia molt ambient i era època de molta alegria perquè es recollia el fruit de tot l'any de feina. Als vespres es feien balls als cafès d'aquests pobles, com ara el ball del most, i fruit d'això moltes parelles es van acabar coneixent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya