Aquest mes de gener serà clau per definir el futur de les principals infraestructures de comunicació del Bages. O, com a mínim, per clarificar quina és la voluntat real i fins a on arriben els compromisos dels governs català i espanyol per a la millora de les connexions viàries i ferroviàries, i la capacitat de pressionar dels agents polítics i socials de la comarca.

Representants polítics i socials del Bages tenen programades en pocs dies un total de tres reunions amb representants de diferents departaments i institucions per abordar les principals demandes que es van recollir i expressar en el manifest unitari que el Consell d'Alcaldes va acordar el 18 de desembre passat.

Una llista d'una dotzena de mesures concretes, tant en l'àmbit de carreteres com ferroviari, que apunten tant a la Generalitat com al Govern central, i molt concretament al ministeri de Foment i a Adif i Renfe. La ronda de reunions està fixada amb el secretari general d'Economia de la Generalitat, Albert Castellanos; amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; i amb representants de les empreses públiques estatals de la xarxa ferroviària.

D'aquella dotzena d'accions concretes, n'hi ha tres que, segons es va posar de manifest després del Consell d'Alcaldes d'ara fa prop d'un mes, es consideraven eixos prioritaris. La més destacada, per novedosa, era que, davant el col·lapse persistent del tram sud de la C-55, es reclama al departament de Territori que almenys avanci en l'execució del que anomenen variant de Castellgalí, «fins a arribar al desdoblament en la seva totalitat de Manresa a Castellbell». És a dir, que es materialitzi el tram central, dels tres en què es va dividir el projecte de desdoblament d'aquesta carretera entre Manresa i Castellbell (redactat des de fa quatre anys). Es tracta de l'únic tram en què es preveia modificar totalment el traçat actual.

Aquesta demanda es posarà bàsicament damunt de la taula de Damià Calvet ja que, com a conseller de Territori, és el màxim responsable de la planificació de la xarxa de carreteres a Catalunya i qui, per tant, té la potestat de fer efectiu aquest projecte.

La segona gran mesura que es considera essencial, de la llista de dotze, i que es demana d'aplicació immediata, és la de convertir l'autopista en «una veritable ronda de Manresa», i que per això estigui «bonificada en totes les hores i tots els dies de la setmana», per tal d'afavorir-ne l'ús i, d'aquesta manera, descongestionar la C-55 «d'una manera efectiva», segons es recollia literalment en el text del manifest. És per aquesta demanda que també s'ha sol.licitat una reunió amb màxims responsables del departament d'Economia, ja que és el que té les claus administratives dels acords de concessió amb les vies de pagament i de la seva possible modificació, tenint en compte també els costos que aquests canvis puguins suposar per a les arques del govern.

Els alcaldes admetien en el manifest que la hipotètica aplicació de la vinyeta (una taxa general per als conductors) seria l'opció desitjada, però que «mentre no es posi en marxa, exigim ampliar el sistema de bonificacions de manera immediata a totes les franges horàries els set dies de la setmana». Recordem que, actualment, tots els descomptes s'apliquen només de dilluns a divendres laborables, i que una part es restringeixen a unes franges horàries.

El tercer gran pilar fonamental de la declaració és que, en matèria de trens, s'exigeix l'execució de les inversions proposades al Pla d'Infraestructures Ferroviàries presentat el 2008 a Rodalies Renfe per tal de millorar la seguretat a la via i la reducció del temps de viatge de Manresa a Barcelona fins a arribar a un màxim de 50 minuts, executant les inversions que calgui, i ampliar els trens semidirectes en hores punta.

En aquest cas, les reivindicacions es mouen a dues bandes, ja que en l'àmbit d'infraestructures és el ministeri i Adif les que han de programar les inversions, mentre que en el cas de l'ampliació dels semidirectes, la responsabilitat és a mans de Renfe, però també del departament de Territori.

Entre aquestes inversions programades en el seu moment i mai no concretades hi havia millores generals en el traçat i, sobretot, la construcció del túnel de Montcada, una infraestructura que permetria retallar la longitud del trajecte actual.