Amb els anys, la medicina s'ha desenvolupat gràcies a la nova tecnologia, però ha retrocedit en humanització. És la base que el prestigiós ginecòleg i obstetre navarclí Josep Maria Carrera pren com a punt de partida en el seu darrer llibre per reivindicar el contacte directe que s'ha anat perdent en les relacions entre metge i pacient per culpa d'un sistema «cada cop més sobrecarregat de treball i burocràcia». Ahir va exposar aquests principis en la presentació de Medicina deshumanizada, que va omplir la sala d'actes de la biblioteca de Navarcles, població on va néixer l'any 1937, i que encara avui «és el paradís de la meva pàtria», tot i que no hi viu des que en va marxar de jove per estudiar Medicina a Santiago de Compostel·la.

«Abans, els metges curàvem no pel que receptàvem sinó pel que dèiem, per com ho dèiem, i pel temps que dedicàvem al malalt», i en canvi, ara «hi ha un sistema que acumula un excés de visites, i el metge ja ni tan sols té temps de mirar el pacient als ulls». Són reflexions que el doctor Carrera feia ahir tot recordant la seva llarga etapa professional -vegeu més informació al desglossat-, «de fa 50 anys, quan la medicina era més humanitzada, més hipocràtica i més personalitzada». Diu que «no hi havia tanta tecnologia, però hi havia més humanitat», i en aquest sentit valora els avantatges de l'ordinador com a eina de coneixement, però quant a la relació personal «més aviat fa de barrera».

El seu llibre, que s'ha editat el desembre, deglossa en 14 capítols la situació amb què es troba el model sanitari actual en aquest país pel que fa a les relacions entre metge i pacient. Carrera deixa molt clar que «no és cap crítica als professionals de la medicina», que els considera «una víctima més» d'aquesta evolució, sinó d'una «massificació» derivada de la falta de metges que han d'atendre una població creixent i cada cop més envellida. I, davant d'això, ho té clar: «Els governs han de posar més diners sobre la taula perquè hi hagi més metges i menys malalts per cada metge».

Carrera explicava ahir que «cada mes em truquen tres o quatre expacients que m'expliquen històries», i algunes li han servit de relat per al llibre. En el mateix pròleg es fa ressò del cas d'una pacient que es queixa del canvi en el model d'atenció sanitària que ella mateixa ha experimentat amb els anys, i que Carrera ahir explicava comparant la visita al metge «com aquell que va a comprar a la carnisseria». I és que ara «el pacient ha perdut el nom i els cognoms, i ha d'agafar número». I tot això, afegia, «té una conseqüència gravíssima: cada vegada s'han de demanar més proves per saber què passa al pacient». Per contra, «si el metge tingués temps de mirar-lo i escoltar-lo, probablement solucionaria el cas més de pressa i estalviaria diners a la Sanitat».

Un navarclí recordat

Carrera va ser acompanyat ahir per l'alcalde de Navarcles, Josep Maria Feliu, i per la seva amiga personal Maria Carme Alòs, que van parlar de la vida de Carrera a Navarcles abans de ser metge; del nen de cal Peret de les taronges, amb referència a la botiga dels seus pares, de les tertúlies a Can Patoi en què ell participava.

Va completar l'acte la doctora Anna Centellas, del CAP de Navarcles, que també va defensar fermament la necessitat d'humanitzar l'atenció sanitària, en algun punt emocionada davant la impotència de no poder-ho fer tant com voldria.