Els alcaldes vallesans dels municipis per on passa la R4 de la xarxa de Rodalies Renfe s'han alçat en una veu comuna per reivindicar que la futura connexió ferroviària amb l'aeroport es faci efectiva a través d'aquesta línia, que té el seu inici a Manresa. Una reclamació que, si es fes efectiva, proporcionaria a la capital del Bages i al conjunt d'usuaris de la comarca una (literalment) via directa amb la instal.lació aeroportuària de El Prat, amb els avantatges que, d'entrada, això suposaria.

Principalment, dos. D'una banda, el de la comoditat, ja que estalviaria als viatgers d'aquest territori haver de fer transbordament, amb tot el que això implica. Actualment, cal baixar a l'estació de Sants de Barcelona per, allà, anar a buscar la línia R2, que porta fins a l'aeroport passant prèviament per les estacions de Bellvitge i El Prat (ciutat).

El segon avantatge (derivat del primer) seria, lògicament, l'estalvi de temps. Actualment, amb el transbordament abans esmentat que cal fer a Sants, el trajecte des de Manresa fins a la instal.lació aeroportuària se situa majoritàriament (consultant els horaris de Rodalies Renfe) just per damunt de les dues hores, comptant que el canvi entre els trens d'una línia i l'altra comporta un temps que oscil.la entre els deu i els vint minuts.

Si es fes aquesta connexió directa, el trajecte sense transbordaments entre l'estació de la capital del Bages i la de l'aeroport trigaria al voltant de l'hora i 40 minuts, si tenim en compte que la proposta seria que el traçat actual es desviés cap a l'aeroport des de l'estació de l'Hospitalet de Llobregat. Entre Manresa i l'Hospitalet el viatge dura actualment al voltant d'una hora i mitja i caldria afegir-hi uns deu minuts més fins a les instal.lacions situades al Prat. En definitiva, entre la situació actual (amb transbordament) i la que resultaria del projecte que els alcaldes vallesans demanen que s'executi (connexió directa) entre Manresa i l'aeroport hi hauria un estalvi de temps d'uns 20 minuts.

Però, d'on ve la reclamació que ara lideren els Ajuntaments del Vallès i que, de retruc, podria suposar un benefici per al Bages? És una petició gratuïta? La resposta és que en absolut. El que demanden els polítics vallesans és un projecte que van posar sobre la taula tant el Govern de la Generalitat com el govern d'Espanya ja fa una dècada. No va ser una idea llançada a l'aire, sinó un canvi reflexionat, ja que el van incloure entre les mesures prioritàries dels seus plans oficials per a la xarxa de rodalies.

Documents de la dècada passada

Per part de la Generalitat, aquesta intenció manifesta apareix en dos documents redactats durant la dècada passada. D'una banda, el del Pacte Nacional per a les Infraestructures, de novembre del 2009. En l'apartat de Mobilitat i Transport Col.lectiu i, dins d'aquest, en el de Millora dels Serveis de Rodalies i Regionals de Renfe, s'especificava que es donaria «prioritat a les actuacions que han de permetre millorar a curt termini el servei en les diverses línies de rodalies de Renfe, amb les infraestructures actuals». Citava diverses actuacions, entre les quals «implantar la remodelació de serveis ja prevista per a rodalies de Barcelona, i que donarà lloc a les línies següents: R1 (Sant Vicenç/Martorell/Maçanet), R2 (Sant Vicenç/Vilanova/Mataró/Maçanet), R3 (Castelldefels/l'Hospitalet/Vic), R7 (Vilafranca/Granollers) i R4 (Aeroport/Manresa)».

El segon document del Govern català en què s'especificava aquest projecte era el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, aprovat el 2008, i que plantejava tot un conjunt d'actuacions que s'havien de desenvolupar en aquest àmbit fins al 2012 «per a la millora de l'oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l'àmbit interurbà de Catalunya».

En referència al ferrocarril es preveia «implantar un nou esquema de serveis de Rodalies condicionat per la finalització d'infraestructures associades a la xarxa d'alta velocitat o d'altres actuacions infraestructurals de la xarxa ferroviària convencional previstes durant el període de vigència d'aquest pla» i, entre els canvis previstos, es concretava que «l'actual R4 de Manresa a Barcelona arribarà a l'aeroport del Prat, i no a Sant Vicenç de Calders».

I pel que fa al Govern central, la modificació del traçat de la línia R4 per dur-la com a estació final a l'aeroport de Barcelona apareixia recollida en el Pla d'Infraestructures Ferroviàries 2008-2015 que el 25 de febrer del 2009 va presentar formalment en un acte a Barcelona el llavors secretari d'Estat de Planificació i Relacions Institucionals, Víctor Morlán.

La realitat és que la proposta mai no ha estat desenvolupada més enllà d'aquests trens grans documents de planificació. I el que ara ha activat la demanda unitària dels alcaldes vallesans per recuperar aquesta proposta ha estat que el 23 de desembre passat la Generalitat anunciés que unirà el centre de Barcelona amb l'aeroport a través de la nova línia que està construint Adif i que explotarà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Fa vint dies, els set alcaldes dels municipis del Vallès per on passa la R4 (Sabadell, Terrassa, Barberà, Montcada, Cerdanyola, Vacarisses, Viladecavalls) van signar una carta conjunta en què reclamen que es recuperi el projecte de fer la connexió ferroviària amb l'aeroport a través d'aquesta línia.

Els batlles plantegen que es construeixi un ramal entre L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat per donar servei «al milió d'habitants d'aquesta àrea d'influència». Reivindiquen el paper dels municipis «a l'hora de planificar les infraestructures de mobilitat a Catalunya» i demanen a l'executiu català que deixi d'apostar per un model de mobilitat basat en el «centralisme» i els interessos de la «gran Barcelona».

La línia més llarga de la xarxa de Barcelona

La línia R4 forma part de la xarxa de Rodalies de Catalunya i és operada per Renfe. És una línia perimetral que comunica el Bages, des de Manresa, amb el Penedès, amb estació final a Sant Vicenç de Calders, passant pel Vallès Occidental, Barcelona i el Baix Llobregat. És la línia de Rodalies més llarga del servei de Barcelona, amb un total de 143 quilòmetres. La línia consta actualment d'un total de 40 estacions al llarg de tot el seu recorregut i té una mitjana de 162 circulacions en dies laborables.