L'institut escola d'Avinyó es troba immers, des de fa quatre anys, en un procés de transformació pedagògica. El canvi del model educatiu tradicional es va plantejar amb l'entrada del nou equip directiu i va agafar embranzida amb l'adhesió a Escola Nova 21, l'aliança per un sistema d'ense-nyament avançat. El d'Avinyó ha estat un dels 29 centres que durant tres anys han format part de la mostra representativa del programa, un fet clau per al seu procés de transformació. La individualització de l'aprenentatge i la interacció amb l'entorn són dos dels principals factors del nou projecte educatiu del centre bagenc.

Amb el convenciment que una altra educació és possible i que si la societat està canviant també ho ha de fer el sistema pedagògic, l'IE Barnola, l'única escola que hi ha al municipi de poc més de 2.000 habitants, ha apostat per posar l'alumne al centre de l'aprenentatge i fer de l'entorn un actor educatiu de primer ordre.

A la pràctica, l'aposta pel canvi de model ha suposat, segons el director de l'IE Barnola, Ricard López , la consolidació del treball per projectes, el canvi dels espais i de l'organització del temps «fent-lo més flexible i adaptable», la barreja d'alumnat «per generar més riquesa social» i «intentar trencar la idea d'un sol mestre i una aula».

Escola Nova 21, clau en el procés

El d'Avinyó és un dels 29 centres educatius que han format part de la mostra representativa d'Escola Nova 21, un projecte d'innovació pedagògica per generar processos de canvi, que ha implicat prop 500 centres, i que va culminar a final d'any. Formar-ne part ha estat clau per assolir la transformació a l'escola d'Avinyó. «Ja teníem la inquietud de fer el canvi i com a centre ja es venien fent algunes coses però havíem de saber com fer-ho». El centre fa una valoració «molt positiva» d'aquests tres anys de participació a l'Escola Nova 21 «perquè ens ha generat moltes oportunitats» com formacions, residències en altres escoles i un protocol de canvi «que ha estat una guia molt important. El programa «ens ha garantit un acompanyament per saber fer el canvi i ens ha generat tot un procés de transformació i de coneixements».

A la pràctica el Barnola, que té uns 190 alumnes, ha consolidat el treball per projectes que ja s'havia iniciat i ha personalitzat més l'aprenentatge, «per atendre les diferències de cada alumne i intentar centrar cada vegada més l'educació en les persones i no tant en les matèries». Amb el canvi de model han desaparegut les files d'entrada, la bata, la majoria de llibres i han entrat en joc nous sistemes de càlcul, itineraris personalitzats, un pati nou, més experimentació i interacció amb l'entorn. En definitiva, un aprenentatge cooperatiu i competencial.

La incorporació de la secundària

Enmig de l'intens procés de canvi el Barnola s'ha convertit aquest curs en institut-escola. Amb això, al centre se li va platenjar el repte de «crear un projecte únic» dels 3 als 16 anys perquè «el que té sentit d'un institut escola és que hi hagi connexió no només de professorat sinó també d'alumnes d'una etapa a una altra». Per López la incorporació de la secundària «t'enriqueix com a poble perquè et genera una sèrie d'oportunitats amb els alumnes d'una edat que abans no tenies».

El procés cap un nou model ha suposat una major implicació del professorat cosa que requereix «esforç i motivació» per tirar-ho endavant, amb hores de formació i la creació de nou material. El nou projecte educatiu de l'IE Barnola ha comptat amb la participació dels professors però també de les famílies i els alumnes, la qual cosa «et garanteix que tens una visió global del que vol la comunitat i et dona tranquil·litat a l'hora d'encarar el que estàs fent».

Amb tot, docents, alumnes i famílies van fent el camí de transformació pedagògica amb l'objectiu d'assolir el propòsit que s'ha marcat el centre: «formar persones capaces d'interaccionar amb l'entorn i dur a terme canvis per millorar la societat, educant en valors i oferint els recursos i l'acompanyament necessari».