01 de febrer de 2020
01.02.2020

Així veuen el Brexit persones de la Catalunya Central

Veïns de la Catalunya Central que coneixen de primera mà el Regne Unit viuen amb expectativa la sortida de la Unió Europea

01.02.2020 | 22:58
Celebració, divendres, al centre de Londres, de persones que estan a favor de l'adeu a Europa

La Gran Bretanya ja no forma part de la Unió Europea. Ahir es va fer efectiva la sortida d'un estat membre del bloc comunitari. La decisió va ser validada aquesta setmana a l'Eurocambra. I com afectarà els veïns de la Catalunya central que hi viuen passa per les relacions que cadascú hi té i per com s'acabi l'etapa de traspàs que ara s'obre. El període de transició s'allarga fins al 31 de desembre. Els canvis reals vindran després. Quan el Regne Unit surti del bloc comunitari començarà la següent fase, que és la negociació per veure com s'articula aquesta relació en el futur.

Mireia Borrell Porta, secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea del Govern català, ha explicat a Regió7 que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea suposarà «pocs canvis aquest any perquè estarem dins del període de transició» fins al 31 de desembre del 2020, un termini que es pot prorrogar durant un màxim de 2 anys. Borrell Porta ha indicat que els drets dels ciutadans catalans que visquin al Regne Unit no es veuran afectats durant aquest 2020. Els catalans que estiguin a la Gran Bretanya dins del període de transició «poden demanar l'estatus d'assentament o preassentament en funció dels anys de residència i conservaran els drets en educació i assistència sanitària». Això és vàlid tant per a catalans que faci anys que hi estan residint com per a aquelles persones que hi vagin abans que s'acabi el termini de transició. Poder mantenir l'estatus dins d'aquest període de carència «és clau», ha assegurat la secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea del Govern, perquè «blinda els drets dels ciutadans europeus».

Les implicacions per als ciutadans britànics que visquin a Catalunya són iguals que les dels catalans que viuen a l Regne Unit. «Quan s'acabi el període de transició la seva situació dependrà de la futura relació «que s'estableixi entre la Unió Europa i la Gran Bretanya. Queden 11 mesos perquè els negociadors diguin quines seran a partir d'ara les relacions comercials, fiscals o dels ciutadans. «A partir del gener del 2021 és una incògnita», ha admès Borrell Porta. No sap si aquest serà un adeu per sempre, però creu que s'ha de deixar la porta oberta a poder tornar a consultar els britànics sobre aquesta qüestió en el futur.
Destaca que des del Govern de la Generalitat han facilita informació sobre el Brexit. «S'ha intentat fer pedagogia» de cara als ciutadans i les empreses i s'han promogut «les relacions amb el consolat i l'ambaixada britàniques» per «potenciar la veu de Catalunya» en el nou escenari que s'obre.

Però, com es veu el Brexit des de la Catalunya Central? En general amb una certa tranquil·litat i també amb molta expectació per la manera com el 2021 es concretaran els drets per als catalans residents al Regne Unit i per als britànics que viuen a casa nostra.
Regió7 ha consultat diferents persones. Una d'elles és l'anglesa Gillian Connor, filla de Leeds de 61 anys que viu Catalunya des del 1977. És professora d'anglès a l'institut Alt Berguedà de Bagà des de fa 15 anys i viu a la Cerdanya. És completament contrària al Brexit. «Penso que la força està en la unió. Hem tingut molts avantatges a l'hora de viatjar, amb la feina i amb coses com el roaming del telèfon o no haver de canviar diners. I ara, tot això, si no anem amb compte, ho perdrem». Connor ironitza sobre el futur fent broma. «Si hem de marxar, marxarem». Té la nacionalitat britànica però no l'espanyola «perquè mai l'he demanat». A hores d'ara no sap com l'afectarà la nova situació. «Potser com a funcionària que soc hauré de sol·licitar la nacionaliat espanyola, però no ho sé».
Una altra visió és la de Pilar Màrquez, periodista berguedana de 33 anys que ha viscut gairebé tres anys a Edimburg. Inicialment per aprendre l'anglès «però després vaig quedar-m'hi per seguir tot el procés del referèndum escocès, i perquè el país, la manera de fer dels escocesos, realment ens va enganxar, tant a mi com a la meva parella». Viu el Brexit «amb una sensació estranya. Quan nosaltres vam marxar d'Escòcia, ho vam fer amb la idea que algun dia hi tornaríem. O si més no, que aquesta era una possibilitat que seguiria oberta. Mai ens vam sentir fora de lloc. Sabem que a Escòcia el 65% dels electors van votar per quedar-se a Europa. Però ara no deixes de pensar que hi ha molta gent al Regne Unit en el seu conjunt que no t'hi voldria».

Al seu entorn professional i social hi ha «molta» expectació pel Brexit. A través de les xarxes ha continuat en contacte amb espanyols i catalans que viuen a Escòcia. «Les preguntes sobre el tema són constants. El Brexit havia de fer-se el 29 de març del 2019 i després el 12 d'abril. Però no es va acabar de concretar en cap de les dues dates, ni el 31 d'octubre. La incertesa i la sensació d'anar a cegues crec que s'ha anat acumulant. La cobertura de certs mitjans britànics sobre el Brexit, que ha propagat el discurs contra la immigració, no hi ha ajudat gens». Per a la periodista la sortida del Regne Unit de la Unió Europea suposa una decepció. «Hi ha problemes socioecònomics de fons. I, al cap i a la fi, la Unió Europea és un club d'estats, i és ple de contradiccions. Des de la perspectiva escocesa, resulta curiós: fa cinc anys els escocesos temien que si votaven per la independència serien expulsats de la Unió Europea».
No sap com anirà tot plegat. «Sembla que Johnson vol salvar del Brexit el programa Erasmus després de tot. Potser és una qüestió menor, però crec que és una bona notícia. Al final, espero que no hi hagi un Brexit dur. Hi ha moltes coses per negociar. Escòcia insistirà en el segon referèndum i caldrà veure què passa a Irlanda del Nord».


«Espero que no hi hagi gaires canvis i que no en sortim gaire perjudicats»


Anna Forné té 28 anys i és de Manresa. És infermera clínica especialista i ara està estudiant el màster en Advanced Clinical Practice (ACP). Treballa al Southmead Hospital, a Bristol, a l'Acute Medical Unit (AMU), la planta d'admissions mèdiques de la zona d'urgències.
Ha explicat a Regió7 que fa 6 anys que resideix a Anglaterra. «Vaig marxar al gener del 2014 a Margate, al sud-est d'Anglaterra a una planta especialitzada en diabetis. I em vaig traslladar a Bristol al novembre del mateix any a la planta on soc ara». Va estudiar la carrera a la FUB. Explica que es va donar mig any per trobar feina a casa seva. I si no en trobava, en buscaria a l'estranger. Dit i fet. «Vaig comencar a mirar cap a França, Suïssa i Bèlgica, ja que havia fet un Erasmus a Brussel·les i parlava molt bon francès. Però cada dia m'arribaven moltes ofertes d'Anglaterra». Per això va fer el cop de cap . Va anar a Madrid a fer una entrevista de feina un novembre. El gener «ja era a Margate» al sud -est del Regne Unit.

Recorda que «l'inici va ser bastant dur, ja que la cultura i la llengua són molt diferents, però de mica en mica m'hi vaig anar adaptant». Explica que «tenia intenció de quedar-m'hi un any per agafar experiència i punts per a la borsa de Catalunya, però sense adonar-me'n ja en porto 6». Ho té clar. «Aquí hi ha moltes més oportunitats de desenvolupament personal i per promocionar-se laboralment i la feina et paga cursos i màsters, com el que estic fent ara».

La nit electoral del Brexit treballava i «estàvem seguint en directe el recompte de vots». La manresana explica que Bristol «és una ciutat molt multicultural i és una de les poques àrees d'Anglaterra on van votar 'no' al Brexit». Tot i això ¡comenta que «em va sorprendre la quantitat de persones que treballen amb mi que estaven a favor del Brexit i de tancar fronteres perquè els immigrants no poguessin entrar». Va haver-hi debat. «Els vaig dir que jo era immigrant i que si volien que marxés. Em van dir que jo no comptava com a immigrant, ja que tenia una carrera i treballava per a l'NHS, a més parlava bon anglès i no vivia de les prestacions de l'estat». Hi treu
ferro. « En fi, cap dels meus amics i coneguts immigrants cobrem cap ajuda del govern. La campanya del Brexit va ser molt populista i la gent s'ho va creure tot sense contrastar les dades. A més, molta gent hi va votar a favor perquè es pensaven que no sortiria el sí, i després se'n van penedir i volien tornar a votar».

A hores d'ara «la gent ja no en parla tant, crec que ja estan cansats del tema, ja que fa 2 anys que donem voltes sobre el mateix tema i ningú en treu res clar». Forné ha optat pel settled status, «que és el permís de residència per a després del Brexit i no he tingut cap problema per obtenir-lo». Amb tot, «encara no sabem del cert com ens afectarà», si els caldrà cap altre permís o «si necessitarem un visat de treball».
No té clar què els comportarà. Pensa que persones com ella que ja treballen al país i «tenim la documentació necessària (número de la Seguretat Social, compte bancari, contracte laboral) no tindrem gaires entrebancs per quedar-nos. El problema serà per a gent que vulgui venir nova després. Tot i així, no sé quins documents em faran falta o si la meva família necessitarà un visat per venir a visitar-me».
Sobre el Brexit opina que per al Regne Unit «quedar-se aïllat d'Europa no li portarà cap avantatge. Diu que li fa «pena»que hi hagi anglesos que vegin la multiculturalitat del seu país i la immigració «com una cosa negativa». De cara al futur immediat pensa que «seguirem en la mateixa situació d'incertesa per un temps fins que se'ls acabi el termini i ho hagin de fer tot de pressa i corrents. No crec que el país en surti molt mal parat però crec que l'inici serà dur i hi haurà repercussions en el preu del menjar i lloguers. Serà complicat econòmicament els primers anys després del Brexit. Espero que no hi hagi gaires canvis i que no en sortim gaire perjudicats»

«La campanya del referèndum del Brexit va ser molt agressiva»


Joan Escaler Lóbez té 32 anys i és de Sallent. Fa 6 anys que viu a la població de Newquay al comtat de Cornualla amb la que llavors era la seva xicota, la també bagenca Isabel Coll, de 30 anys, amb qui es va casar a Oristà. Ell treballa de comptable en una gestoria i ella fa de recepcionista en un hotel. També estudien.

En una conversa telefònica amb aquest diari explica que el Brexit «l'estem vivint amb tranquil·litat. Hi hagut diferents fases: la d'abans, durant i després del referèndum. Ha sigut una mica paral·lel al procés de Catalunya», apunta. Explica que la campanya del referèndum «la vam viure amb incertesa perquè era molt agressiva», centrada en missatges relacionats amb la immigració, o sobre «si paguen massa diners a Europa, la falta de sobirania. La dreta duia la veu cantant», diu. El resultat igualat a favor de la sortida de la Unió Europa «va ser com una mica de xoc». Després «hem anat veient que ningú ha estat content amb el Brexit, ni els que es volen quedar ni els que volen marxar; bé, potser ara aquests darrers estan més satisfets».

Per als residents comunitaris, el Regne Unit ha creat dos estatus: persones establertes o preestablertes al país, i d'aquesta manera poden mantenir els seus drets. Ell i la seva parella han aconseguit l'estatus d'establerts pel temps que fa que viuen al país i perquè tenen feina i residència.
Els dos joves bagencs van anar a l'illa britànica el 2013 per aprendre anglès, i per les males perspectives laborals que els oferia Catalunya. Un cop a la Gran Bretanya, «hem anat encadenant feines i sempre hem pensat que encara no sabíem prou anglès i per això ens hem fixat reptes i ens hi hem anat quedant». Estudien i treballen. El darrer any s'han comprat una casa a Newquay. «Estem contents», tot i que creu que «també ens hem perdut coses, veure crèixer els nebots o estar amb els avis».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20