Sallent va acomiadar ahir al migdia la seva regidora Rosa Argelaguet, que va morir sobtadament dijous després de tenir un vessament cerebral, als 61 anys. El poble li va dir l'últim adeu en una emotiva cerimònia que va fer petita l'església parroquial de Santa Maria, plena a vessar de gent asseguda als bancs i també molta de dreta als laterals.
Argelaguet era una persona molt coneguda tant a Sallent, on vivia, com a Manresa, on va desenvolupar la seva etapa professional a l'EPSEM-UPC, d'on era directora des del 2014. A més d'això, la seva popularitat també venia de les seves etapes de regidora en totes dues poblacions, primer a Manresa, del 2003 al 2011, i després a Sallent, on actualment era regidora de Junts per Catalunya, a l'oposició, tot i que del 2011 al 2019 va formar part del govern municipal com a primera tinent d'alcalde del PSC, partit que va abandonar ara fa gairebé tres anys.
Per tot plegat, van ser nombrosos els veïns que ahir van voler acompanyar familiars i amics al funeral, que també va tenir una nombrosa presència de polítics i de companys de professió amb qui Argelaguet havia compartit hores de feina. Entre les autoritats sallentines hi havia des de l'exalcalde Jordi Moltó fins al batlle actual, Oriol Ribalta, i pràcticament tots els regidors del consistori, entre els quals el també exalcalde David Saldoni, visiblement emocionat, amb qui actualment Argelaguet formava equip a l'oposició després d'haver compartit govern uns quants anys. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i regidors del consistori manresà també li van voler dir l'últim adeu amb la seva presència al funeral.
Emotius missatges de comiat
Amb l'acompanyament musical d'un piano i un saxo, el vessant pròpiament religiós de la cerimònia va ser curta, però va donar pas als missatges de comiat que familiars i amics van adreçar a Argelaguet entre llàgrimes des de l'altar en la part final. Un altar que, en paraules del mossèn que oficiava la cerimònia, s'havia convertit en «un jardí de flors» per les nombroses corones i rams que entitats, partits i institucions havien dipositat a l'escala d'accés.
La primera de parlar va ser Imma Martínez, membre de l'equip directiu de la UPC de Manresa i amiga d'Argelaguet des de l'adolescència. Entre molts altres atributs, la va definir com una dona «amb empenta i amb capacitat d'estimar-se la vida i viure-la plenament, sense rendir-se i mirant sempre endavant». Amb veu plorosa va dir que «la Rosa seguirà vivint als nostres cors i a la nostra memòria per sempre».
L'exalcalde i actual regidor de Sallent David Saldoni també va voler dirigir unes paraules a Argelaguet, «amb qui he compartit gairebé nou anys a l'Ajuntament», i de qui va assegurar que li havia canviat la vida. En va remarcar «la voluntat de servei públic, les conviccions polítiques profundes, i les ganes que tenia de transformar i de fer progressar la nostra societat, la comarca i Sallent, que tant estimava».
L'última de parlar va ser la seva filla gran, la Laia, que va expressar «la gran admiració» que sent per la seva mare, una dona «forta i valenta, i que ha estat la meva guia incondicional en tot moment».
Tots tres parlaments, que van tenir l'escalf dels presents amb aplaudiments al final, van posar en relleu la humanitat, la força de voluntat i l'amabilitat que caracteritzaven Argelaguet. També el mossèn, durant l'homilia, la va descriure com una persona «dialogant, optimista i treballadora, i a qui no li agradaven les discussions».
La lectura d'un poema de Miquel Martí i Pol i la interpretació dels músics d'una cançó de Lluís Llach van posar punt final a una cerimònia de comiat de les més nombroses que s'han vist els dar-rers anys a Sallent.
