El projecte de construcció del nou col·lector de salmorra es començarà a fer realitat entre final d'aquest any i principi del vinent i es preveu que els treballs per completar els dos ramals que hi ha al Bages fins a connectar-se a Castellgalí, i des d'aquí fins a Abrera, caldrà treballar fins el 2024, segons han precisat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Tot i que el pressupost aprovat pel Govern de la Generalitat per a aquest any (pendent de passar pel Parlament) ja inclou una partida d'1,25 milions d'euros, i que ja se'n preveu una altra del mateix import per al 2021, l'ACA (que és la titular de l'actual col.lector i qui en gestiona el nou projecte) ha explicat que aquestes quanties corresponen encara, essencialment, a les expropiacions en curs dels terrenys per on ha de transcórrer la nova canalització.
De fet, té el terreny a punt des de Castellgalí fins a Abrera (a partir d'aquí ja es va renovar temps enrere), però encara s'estan tramitant les expropiacions des de Castellgalí cap a Cardona i Balsareny, que és fins on arriben els dos ramals del col.lector, una vegada es bifurca. Una vegada assolits els acords corresponents i obtingudes les autoritzacions dels propietaris, l'execució de les obres s'addicionarà als pressupostos de l'Agència.
Però el Govern, segons han concretat les mateixes fonts, encara «està treballant en la definició dels mecanismes per finançar l'execució de les obres» per desplegar la nova canalització que ha de portar les aigües salobres derivades de l'activitat minera del Bages, en substitució de l'actual, que està molt deteriorada.
El nou col·lector de salmorra és una de les peces clau per a la transició que ha de fer la mineria del Bages, ja que necessita una capacitat més gran de la futura canonada per poder evacuar la màxima quantitat possible de sal-morra cap al mar per posar a treballar a ple rendiment algunes de les activitats que ICL té projectades o fins i tot ja en marxa, com la nova planta de purificació de sal de Sallent, inaugurada el maig del 2018.
El primer tram tindrà un cost de prop de 46 milions d'euros. Per al total de la infraestructura, serà una mica superior als 100 milions d'euros. Inicialment, les obres es preveia licitar-les pel sistema convencional. El 90% de la inversió seria a càrrec dels usuaris que fan ús d'aquest col·lector, i el 10% restant l'assumiria la Generalitat.
Prop d'un miler de finques
Originalment, el col·lector de salmorra de la conca del riu Llobregat tenia com a objectiu interceptar els abocaments d'aigua salina que les mines de potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu amb el propòsit de conduir-los fins al mar per tal de reduir les concentracions salines de l'aigua del riu Llobregat. Amb posterioritat, aquest col·lector va passar també a recollir l'any 2000 els residus salins de l'empresa Solvay a Martorell i nous residus salins industrials de la part baixa de la conca del Llobregat, així com també el rebuig dels tractaments avançats a les plantes de potabilització d'Abrera (electrodiàlisi) i de Sant Joan Despí (osmosi inversa). Els usuaris actuals del col·lector de salmorra són Salinera Cardona, Iberpotash a Súria, Sallent, i Balsareny; la potabilitzadora del Llobregat d'ATLL (planta d'electrodiàlisi reversible, a Abrera); les empreses Solvin i Ecocat (Martorell); el Club de Golf Prat, vinculat a la depuradora de Terrassa-Les Fonts (Terrassa); la potabilitzadora de Sant Joan Despí; i la depuradora del Prat de Llobregat.
La iniciativa acabarà suposant l'expropiació o ocupació temporal d'un total de 995 finques distribuïdes entre 21 municipis, 17 dels quals són del Bages. El que té més ?nques afectades és Sallent (202), seguit de Sant Fruitós (97), Manresa (96) i Súria (84). Segons el projecte, la futura canonada, dimensionada amb cabals superiors a l'actual, serà la que s'utilitzarà cada dia per a l'evacuació ?ns al mar de la salmorra provinent de l'explotació minera del Bages, mentre que la que ara hi ha en servei (que l'any que ve farà 30 anys) es mantindrà en reserva per a possibles emergències.
La construcció del nou col·lector ha esdevingut urgent, ja que, a banda que ICL demana més capacitat de transport, l'actual ja ha superat les tres dècades de vida i el temps i el material que transporta l'han fet molt voluble, el que hi provoca constants avaries i vessaments. La Generalitat va aprovar el projecte del vigent col·lector de salmorra el 1982 i va entrar en servei el 1988.
