L'aïllament social, la soledat i els estats depressius i d'ansietat són problemes en augment entre la gent gran. Amb l'objectiu de reduir aquests símptomes, l'Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central ha dut a terme un estudi amb un centenar de pacients de tres centres d'atenció primària del Bages, que conclou que l'activitat física en grup millora l'estat emocional i la socialització en les persones grans. Durant quatre mesos els participants al projecte han sortit a caminar dos dies per setmana i les millores en l'estat d'ànim i en les relacions socials han estat considerables.

El projecte liderat per Anna Ruiz, metgessa de família del CAP de Sant Joan de Vilatorrada i investigadora de la Unitat de suport a la recerca de la Gerència Territorial Catalunya Central, s'ha dut a terme amb prop d'un centenar de pacients dels centres d'atenció primària de Súria, Sant Joan i Plaça Catalunya de Manresa. En total, s'ha treballat amb un grup de 94 pacients (77 dels quals són dones) amb una mitjana d'edat de 74 anys. Per valorar i comparar els resultats, es van fer dos grups: el que sortia a caminar i un altre en què els pacients no hi anaven i se'ls feien els controls habituals al CAP. L'estudi determina que les persones que han participat a les caminades han reduït els símptomes de depressió i ansietat i han millorat la percepció de la pròpia salut i la socialització.

Millora de la qualitat de vida

A l'inici de l'estudi, els integrants dels dos grups no presentaven diferències significatives en la percepció que tenien de la seva salut i del seu estat emocional. En canvi, després d'aquests quatre mesos de treball, que es va dur terme entre el març i el juny de l'any passat, els resultats han estat molt diferents entre un grup i l'altre. En el cas dels caminadors, l'estat de depressió ha baixat 9 punts i l'ansietat 8 punts, la percepció de suport social ha pujat 13 punts i hi ha també un augment de la percepció de l'estat de salut general.

Segons Anna Ruiz, coordinadora del projecte, «veiem que cada cop hi ha més gent gran i és una població amb més risc d'estar sola i més trista i nerviosa i, per tant, d'empitjorar la seva qualitat de vida». Per això, es van plantejar fer l'estudi «per veure si a partir d'anar a caminar en grup tot això millorava, és a dir, si la gent tenia més sensació de pertànyer a un grup i millorava la socialització, els estats anímics i també la qualitat de vida». I els resultats han estat positius. A partir del treball s'ha vist que «el grup que anava a caminar ha millorat la qualitat de vida, el suport social i la pertinença a un grup, i els símptomes de depressió i ansietat», assegura. A més, el nivell de satisfacció dels participants ha estat molt elevat.

Els grups es mantenen

Durant quatre mesos, els pacients han sortit a caminar dos dies per setmana, acompanyats per professionals d'atenció primària. «Vam començar caminant molt poquet i ara estem fent caminades de 8 i 9 quilòmetres», apunta Ruiz. Com que el resultat ha estat molt positiu, els grups de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han mantingut les caminades més enllà de l'estudi i continuen fent les sortides, «fins i tot hem ampliat els grups».

Segons la doctora, «per mantenir aquests grups és interessant que hi hagi algun acompanyant i a vegades això no és fàcil». En el cas del grup de Manresa ja té molta autonomia i de vegades van a caminar tot sols, però en el de Sant Joan les sortides s'han inclòs dins la intervenció comunitària de l'ambulatori i els acompanya algun dels professionals del centre, depenent de la disponibilitat que tenen.

La socialització ha estat un dels aspectes més rellevants del treball, que ha creat un important vincle entre els participants, que majoritàriament no es coneixien o no tenien relació entre ells i ara són «un equip», que fins i tot disposa d'un grup de whatsapp, «i això fa que estiguem tots molt comunicats».

La idea és ampliar el projecte a altres ambulatoris de la zona. De fet, en el futur, aquest estudi es vol continuar desenvolupant per avaluar l'impacte a llarg termini i el grau d'adherència dels participants a un estil de vida més saludable. «Vam fer uns qüestionaris abans de començar l'estudi al març i els vam fer quan vam acabar al juny, i ara volem tornar a fer-ne un altre al març, quan ja farà un any, per veure si en les persones que han seguit caminant aquestes millores que hem observat en aquests quatre mesos es mantenen o no».

També es treballa amb la idea de poder aplicar l'estudi en altres tipus d'intervencions com poden ser horts comunitaris o veure'n l'impacte en altres patologies. El treball impulsat per l'ICS Catalunya Central ha permès demostrar que l'activitat física pot ser un tractament alternatiu eficaç que vagi més enllà de la medicació per afrontar les situacions d'aïllament social i els estats ansiosos i depressius, que són problemes que van en augment entre el col·lectiu de gent gran.