Una quarantena de veïns de Castellgalí van participar ahir al matí a la jornada de visites guiades de la torre del Breny per observar els treballs de restauració que s'han fet al monument i conèixer la història del sepulcre romà, originari del segle III d.C. Un tresor històric que ha experimentat diverses transformacions al llarg de més de 2.000 anys. Els visitants van descobrir que allà on els romans dipositaven urnes funeràries, a l'època medieval s'hi guardaven els cereals i, a l'edat moderna, les botes de vi.

L'obertura del monument per presentar-lo al públic arriba dues setmanes després de la culminació de les obres de millora, que han inclòs treballs de neteja, rejuntament de les grans pedres que el formen i una recoberta amb material aïllant. El servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'arquitecte José Luis Sanz i l'historiador David Galí es van encarregar de conduir la visita per explicar les intervencions a l'interior i a l'exterior i resseguir la història del monument.

Els participants observaven amb deteniment les grans pedres rectangulars que formen el que queda del sepulcre, «uns carreus construïts amb la roca local que aflora al voltant del monument», assenyalava José Luis Sanz. David Galí afegia que, gràcies als dibuixos de l'historiador francès Alexandre Laborde, «sabem que antigament el sepulcre disposava d'una part superior on s'erigia un fris ornamental».

Galí apuntava que la planta superior acollia cerimònies funeràries, mentre que la planta baixa allotjava les urnes amb les cendres. «El propietari d'origen desconegut va fer construir el sepulcre al camí que, seguint la vall del Llobregat, comunicava Martorell amb Manresa», comentava.

Avui en dia, el monument se situa a l'avinguda de Roma, enmig d'una rotonda. Mentre els veïns feien la volta al monument es fixaven en les petites creus marcades a la façana de la cara de ponent. «Uns senyals que probablement pertanyen a l'època medieval, quan el monument es va transformar en una masia, amb dues zones de rebost per guardar els cereals», explicava Galí.

Els participants s'endinsaven a l'interior de la torre del Breny i fixaven la mirada a les dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó i les restes d'una antiga bota de vi. «Al segle XVII la planta baixa es va convertir en un celler», comentava l'historiador. Segles després, l'any 1974, es van enderrocar les dependències adossades a la torre i es va urbanitzar el paratge, i es va deixar una zona de protecció minúscula al voltant del monument. No va ser fins a l'any 1999 que que la tor-re del Breny va passar a ser de propietat municipal.

Al final de la visita, l'arquitecte José Luis Sanz va destacar que l'antic sepulcre romà s'ha conservat al llarg dels anys sota les construccions medievals. Ara el monument està al descobert i s'ha de vetllar pel seu manteniment».