El nou atles de mortalitat a l'Estat espanyol situa deu municipis de les comarques centrals entre els 50 amb més risc de morir-hi per malalties derivades de les demències, com l'Alzheimer. Castellcir és a la setena població en el rànquing estatal (el 279% més de risc) i Puig-reig la desena amb el 249% més de risc. En els primers llocs, d'un total de 8.063 municipis, també apareix Berga, on els ciutadans tenen el 159% més de risc i que surt en la posició 28. Els altres municipis són: Moià, Callús, Sant Llorenç de Morunys, Gironella, Marganell, Collbató i Borredà.
Per altra banda, a Manresa, que és en la posició 166, les possibilitats de morir per malalties vinculades a la demència són el 78% superiors, agafant com a referència la mitjana estatal. La recerca analitza les dades de prop de deu milions de defuncions a l'Estat entre el 1989 i el 2014 i quines en van ser les causes. El que queda patent en l'estudi, un cop es traslladen les dades sobre un mapa, és que el codi postal és determinant a l'hora de tenir malalties, o accidents, que acaben sent mortals.
L'atles detalla el risc de mort en cada municipi per 102 causes. L'estudi calcula, encreuant un seguit de variables demogràfiques, la mitjana d'incidència d'una determinada malaltia en un territori. I quan les xifres de mortalitat la superen indiquen que hi ha més risc de patir-la. A partir d'aquí s'exposen dades percentuals amb relació a aquella mitjana, però en cap cas significa que equivalgui al percentatge absolut de morts. Que un municipi aparegui en les primeres posicions del rànquing de risc d'una determinada malaltia no significa que a la localitat hi hagi un índex de mortalitat anòmal.
«L'envelliment de la població a les comarques centrals podria explicar que les morts per demència tinguin més incidència en aquestes poblacions que apareixen en les primeres posicions», explica l'estadístic Albert Espelt, doctor en Biomedicina que imparteix classes a la UManresa i dirigeix el grup d'investigació en Epidemiologia i Salut Pública. Espelt defensa que els hàbits diaris, induïts per les condicions socioeconòmiques de cadascú, són el principal element que determinarà l'estat de salut dels ciutadans, molt per sobre de la qualitat de la sistema sanitari d'un territori i els condicionaments biològics o ambientals.
A part de les deu poblacions de la regió central que apareixen en els 50 primers llocs, n'hi ha d'altres d'importants on el risc de morir per malalties derivades de les demències és més elevat que la mitjana estatal. Hi apareixen ciutats amb un pes demogràfic important com Manresa, on el risc és del 68% i, amb aquest percentatge, es col·loca en la 166a posició de la llista estatal. També hi ha municipis on les morts per complicacions derivades de malalties com l'Alzheimer tenen una incidència important, com és el cas Casserres, Avià, Castellgalí, Súria, Fonollosa, Abrera, la Pobla de Lillet, Castellbell i el Vilar; municipis on el risc està per sobre del 106% de la mitjana.
A l'hora d'interpretar les dades, l'estadístic de la UManresa explica que s'han de tenir en compte els condicionants socioeconòmics i demogràfics de la zona. «Aquesta xifra és més alta que en altres zones de Catalunya i de l'Estat espanyol perquè són pobles o ciutats petites, com és el cas de Berga. Són zones eminentment rurals on els joves han marxat a altres indrets per buscar oportunitats laborals, per exemple, i s'hi ha quedat sobretot la població més envellida. Si marxen els habitants d'aquestes poblacions que tenen més risc de morir d'altres malalties i s'hi queda el sector de la població més procliu a patir trastorns neurodegeneratius, les dades reflectiran aquest tret», explica Espelt.
Tot i que l'atles només recull el risc de morir per les malalties estudiades, sense relacionar-ho amb altres variables com la renda dels habitants o la taxa d'atur, Espelt apunta a alguns condicionants que podrien explicar les singularitat de les xifres a la Catalunya Central. «Són zones, sobretot a les poblacions més petites que surten en les primeres posicions, que han patit una despoblació important. No hi ha transport públic eficient que connecti amb l'àrea metropolitana, sobretot a comarques com el Berguedà, que ha quedat com aïllada», afegeix.
Estil de vida
Una de les possibles raons que també podrien explicar el fet que hi hagi un important nombre de municipis en les primers posicions en l'apartat de la demència, és «la falta d'inversió pública i una presència menor de l'administració en aquest territori, propiciat per aquest aïllament». Aquesta realitat, assenyala Espelt, podria estar relacionada amb el fet que altres territoris no tinguin tants pobles en les primeres posicions del rànquing de risc de mort per demències.
«L'administració és l'agent que principalment redistribueix la riquesa entre la població, i aquí, amb menys inversió pública, propicia que la població tingui el que jo anomeno uns comportaments de salut diferents del d'altres territoris. A Barcelona, per exemple, la gent gran té un gran ventall d'activitats a fer i, potser, tindrà millor les funcions cognitives, a diferència d'aquestes poblacions petites», planteja com a hipòtesi Espelt.
Per a Espelt, els condicionants socioeconòmics són clau. «Els estudis demostren que la qualitat de la xarxa sanitària influeix entre un 10% i un 20% en la salut de les persones, de la mateixa manera que els factors biològics i els ambientals també tenen percentatges similars. En canvi, el mal anomenat estil de vida, condicionat per raons socials i econòmiques, hi influeix entre un 40% i un 50%», afegeix Espelt, que desmenteix els qui posen l'accent en l'eficiència del sistema sanitari i un nombre elevat de centres de salut per garantir una bona qualitat de vida entre la ciutadania. «Són factors que hi poden incidir, però no són determinats», destaca. L'apartat de les demències és el més destacat, pel que fa a la Catalunya Central, del nou atles de mortalitat a l'Estat, però l'estudi és molt més ampli.
