Per elaborar l'atles de la mortalitat a l'Estat espanyol, s'han analitzat deu milions de defuncions entre els anys 1989 i 2014. Els resultats de l'atles de mortalitat es basen principalment en l'indicador de risc de mortalitat conegut com Raó de Mortalitat estandarditzada suavitzada. Aquest indicador estima la relació entre el nombre de morts observades per una causa de defunció en cada municipi i el nombre de morts per aquesta mateixa causa que s'esperarien segons els seus habitants i les edats. L'estimació s'ajusta per l'edat dels habitants de la localitat, per evitar que la mortalitat sembli més alta on la gent és més gran. A més, per calcular el risc de cada municipi i la seva causa, s'utilitza un model espacial que assumeix que zones properes s'assemblaran més entre si que les distants. L'estudi ha estat elaborat per investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de València.
Experts com Albert Espelt, estadístic de la UManresa, expliquen que l'atles no és, de fet, un estudi acadèmic, sinó un recull de moltes dades que s'han de relativitzar. «Per començar, a l'hora d'establir les causes. Potser fa vint anys hi havia malalties que no se sabia que existien, i avui dia sí. La catalogació de les defuncions segur que ha canviat en les últimes dècades. A part, en la recopilació de dades, també s'ha de tenir en compte que hi ha errors en la codificació», afegeix l'expert universitari. Tot i que l'estudi és molt detallat, Espelt avisa que el registre de defuncions, en el qual es basa l'atles, presenta deficiències i que, per tant, sempre s'ha d'estar alerta als possibles errors que hi pugui haver.
