L'arquitecte Jordi Ludevid està impulsant un espai de diàleg entre els municipis miners del Bages per tal de posar en comú moltes de les mancances comunes que tenen aquests municipis i, també, les possibilitats de futur. Ludevid, que ha ocupat càrrecs de màxima representació de la seva professió a nivell de Catalunya i de l'Estat, fa una mica més d'un any que va reunint càrrecs públics dels municipis i professionals especialistes en temes de desenvolupament urbanístic i d'habitatge, entre d'altres, per obrir el debat al territori on hi ha el problema. El darrer, a Cardona la setmana passada.

En aquestes tertúlies, que van començar a Sallent i que ara han de créixer en les altres poblacions, hi han passat una desena de ponents i hi han participat una quarantena de comensals, fins ara. D'aquesta primera etapa de trobades, Ludevid n'ha tret un total de 23 idees (ell en diu idees-oportunitat) que poden oferir possibilitats a aquestes poblacions. Una de les tertulianes era Rosa Argelaguet, regidora a Sallent i directora del centre de la UPC a Manresa, que va morir de sobte la setmana passada. L'última trobada es va iniciar amb un record per a ella.

Cardona, Sallent, Súria i Balsareny tenen en comú el fet de compartir el subsòl miner del Bages, però, alhora, han vist com en els darrers anys han anat perdent pes en el conjunt de la comarca, sobretot a nivell de demografia. A Cardona tenen més ben resolt el turisme i menys el desenvolupament del nucli antic, on les limitacions proteccionistes sobre els edificis es veuen com un escull per arranjar i fer habitable el vell patrimoni. Cardona, a més a més, ha perdut gairebé la meitat de població des que als anys 90 es va anunciar el final de la mina. I, tot i que hi ha hagut una política de reinversió industrial i de diversificació (fins a l'extrem que el polígon que es va crear ha quedat petit), no s'ha aturat aquesta caiguda de veïns.

No tants com Cardona, però també ha perdut habitants Sallent, que havia estat la segona població del Bages però que ha deixat de ser-ho. Aquí la crisi no ha estat la mina (el tèxtil i l'empresa Cubiertos y Platerías Ribera sí que han suposat una greu pèrdua de llocs de treball), però per causes diferents ha tingut un problema de davallada del padró. L'eliminació de tot un barri per les subsidències que causa la mina, la congelació de l'urbanisme durant anys, la manca de propostes residencials de qualitat com han fet altres poblacions properes a Manresa i que han crescut podrien ser causes de la davallada.

Per aportar idees sobre les realitats d'aquests territoris, Ludevid ha convidat Salvador Rueda (ecòleg urbà), Albert Cuchi (arquitecte), Manuel Silva (advocat de l'estat), Bettina Shaeffer (arquitecta), Oriol Arnal (fundació Aquamaris), Pep Centelles (enginyer industrial), Xavier Obradors (científic i director de CSIC Cat), Alain Jordà (consultor), i els darrers, l'arquitecte Josep Maria Vilanova, i Jordi Casajoana, director d'Omplim Immobiliària, empresa low profit amb el segell BeCorp.

Ludevid considera que «els quatre municipis de la sal tenen una amenaça comuna que s'expressa de quatre maneres diferents». Però en aquests problemes o amenaces hi veu una oportunitat de transformació. Considera que en l'entorn actual «només un focus orientat a una sostenibilitat exemplar, radical i diferencial pot configurar un projecte propi dels municipis salins». En aquesta oposta hi veu una oportunitat i creu que pot ser un dels pocs elements a través dels quans es puguin rebre diners d'ajuts europeus en els propers anys.

Ludevid considera que cal créixer en la definida com a «economia col·laborativa», que manté que neix del sector privat, però que també implicarà el públic.