Aquell home que va viure la seva infància i joventut a Balsareny, que va exercir de sacerdot a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, que el 1971 va ser designat encarregat de la prelatura de São Félix do Araguaia, que ha estat sempre al costat dels més necessitats i que per això ha estat perseguit i a punt de morir assassinat, aquell home que avui compleix 92 anys és molt apreciat i estimat al seu poble natal, que aquest cap de setmana està de festa grossa pels Traginers.

Aprofitant la celebració, ahir, Regió7 va parlar amb gent del poble amb la intenció de copsar si es té la sensació que s'ha fet prou per reconèixer la figura del claretià. Davant de Cal Lleter, vam conversar amb Anna Casaldàliga, neboda del bisbe; una altra neboda, Ester Casaldàliga, i el seu fill Alexandre; Maria Casaldàliga, germana del religiós; els amics Esteve Pujals i Alfred Selgas, vestits de traginers; i els veïns Jordi Lladó i la seva mare, Rosa Vilaseca. Tots ells, a la imatge de sobre d'aquestes línies, van recordar moments compartits amb Pere Casaldàliga abans que marxés al Brasil. Lladó, per exemple, va reviure els sermons del pare Pere: «Jo era escolà al poble i recordo que tenia un bon discurs, es notava que havia estudiat»; i la seva mare, la Rosa, algunes de les cartes que enviava des de São Félix a una de les nebodes, l'Antònia, que durant uns anys va viure a casa de Vilaseca: «Moltes no arribaven perquè el país estava sotmès a una dictadura i controlaven molt el Pere».

La germana del bisbe, la Maria, viu encara a la casa familiar: «Les nenes no han volgut que anéssim a una residència», diu. Ja és gran i va amb cadira de rodes, però ha sortit a veure una estona els Traginers i aprofita per lloar la feina que fan Jordi Vilanova i la resta de veïns que treballen pel reconeixement del seu germà. També anomena mossèn Antoni Bonet, que aquest matí, en l'eucaristia de les 11 a la parròquia, dedicarà un record especial i una pregària a Casaldàliga pel seu aniversari.

«Que els més petits no l'oblidin»

La propietària de la llibreria Els colors, Cati Garcia, opina que cal intensificar les accions per als més petits perquè «no oblidin» el bisbe, «que reconeguin la seva obra i sàpiguen què ha fet». Garcia coneix bé la família i recorda els anys que la germana del claretià, la Maria, va ser al capdavant de la biblioteca del poble.

Mentre conversa amb nosaltres, atén Vanessa de León i el seu fill, Isaac Carbonell. El petit explica que fa dos mesos «ens van parlar de qui era mossèn Casaldàliga a l'escola», i la mare reforça la idea que «estaria bé que es parlés més d'ell i que molta gent pogués relacionar Balsareny amb la seva figura, i no només amb els Traginers, que és pel que se'ns coneix».

El mateix opina Susana López, propietària de la botiga Dolç capritxet: «No es reconeix prou. Tenim la biblioteca al seu nom i de tant en tant es fan actes per recordar-lo, però col·locar una placa a Cal Lleter o crear un itinerari senyalitzat estaria molt bé. Em sumaré a qualsevol iniciativa d'aquest estil que tiri endavant», diu, en relació ambel grup de treball que s'ha creat per impulsar la tasca del fill de Balsareny.

Jaume Rabeya, exalcalde del municipi, explica que va conèixer el bisbe en una visita llampec que va fer a l'orde claretià a Cervera «abans d'anar a São Félix. Llavors ja va dir que no tornaria a Balsareny i així ha estat». Per a Rabeya, el defensor dels pobres es mereix «tot el possible per reconèixer la seva gran tasca, i de coses ja se n'han fet, però és un home molt senzill i tampoc no li agrada gaire». I recorda que «ja li va costar acceptar que la biblioteca portés el seu nom».