Està dèbil i no pot parlar. La malaltia de Parkinson ha deteriorat la seva salut, però Pere Casaldàliga arriba avui a l'edat de 92 anys conservant les seves facultats intel·lectuals i està alerta de l'actualitat i de les problemàtiques que afecten Brasil, especialment a la prelatura de São Félix do Araguaia, on va ser bisbe i ha viscut des del 1968. Casaldàliga és un símbol viu de la lluita contra els terratinents que han condemnat a la misèria els indígenes d'aquesta zona brasilera i encara rep visites de persones que s'emmirallen en l'esperit combatent i altruista.

«Hem hagut de restringir una mica les seves visites, sobretot si no són de persones de la regió, perquè es cansa. Tot i que encara hi ha molta gent de Brasil que el va a veure i l'atén», explica Maritxu Ayuso, que, juntament amb el seu marit, Joan de Quadras, passen uns mesos cada any al seu costat. La parella és responsable de l'Associació Araguaia, que dona visibilitat a la lluita del bisbe. La fragilitat del balsarenyenc li impedeix parlar, però quan conversa amb les persones que encara el van a veure, intenta comunicar-se. «Des del seu silenci, sense poder dir res, coopera i presta atenció. Sap de què li estan parlant. Per a la gent de la regió, i de fora, és un referent important, i se li consulten problemes. Se'l fa partícip de preses de decisions sent conscients que no pot respondre. Encara és una figura viva», explica Ayuso, que és a São Félix.

Casaldàliga està sempre acompanyat per pares agustins i cuidadors del poble. Les persones més properes expliquen que és conscient que la seva tasca a São Félix ha transcendit el pas i encara avui se li fan homenatges. «S'adona que encara es parla d'ell, però, com sempre diu, les seves causes són més importants que ell mateix, un pensament que defineix la seva actitud enfront els homenatges que se li fan», explica.

Avui a São Félix celebraran l'aniversari i l'entorn de Casaldàliga té previst una projecció oberta tothom al centre comunitari de la minisèrie sobre la seva vida. També hi haurà una missa a la catedral en honor seu.

Una de les nebodes del bisbe, Anna Casaldàliga, explica que el religiós «ha assumit la seva malaltia» i, tot i viure el fet de no poder parlar «amb resignació», està «molt tranquil». Fina Farrés, membre de l'Associació Araguaia, el va veure per últim cop fa 4 anys: «Llavors tenia la salut fràgil però més bona que ara. Està molt limitat i viu en silenci, però té molta força espiritual i no es queixa mai de res. Necessita una persona sempre que el cuidi, i no es pot comunicar verbalment, però està atent a tot».