Veure què passa quan l'edat ja no és una eina per separar les persones sinó un motiu per apropar-les. Amb aquest objectiu ha nascut l'Espai de Convivència Intergeneracional (ECOI), un projecte educatiu que, des d'aquest curs, ha unit l'escola bressol municipal Dentetes i el centre de dia La Masia de Sant Salvador de Guardiola. Dos espais diferents però que s'han convertit en un de sol gràcies a una iniciativa que aprofita les oportunitats que sorgeixen en el dia a dia per facilitar les relacions entre els infants i les persones grans.
Un nen fent gimnàstica al costat d'un avi o una àvia llegint un conte a un infant a l'escola. Aquestes són dues situacions que fàcilment es donen al nou espai de convivència intergeneracional que ha apostat per trencar barreres i obrir les portes de dos espais contigus perquè «es trobin les mirades» dels avis i els infants.
El fet que fa un parell d'anys s'ubiquessin en un mateix edifici, només separades per un pati, dues institucions que tenen cura de les persones, com són l'escola bressol i el centre de dia, es va veure com una oportunitat per establir relacions. Des d'aleshores, la pedagoga i coordinadora del projecte ECOI, Marina Vilarmau, i les responsables dels dos centres, que van veure molt enriquidor compartir el dia a dia, han treballat colze a colze per fer realitat l'Espai de Convivència Intergeneracional, que formalment s'ha posat en marxa aquest curs.
«La idea era que més enllà de fer coses plegats miréssim de fer un espai apte per a tothom, de continuïtat, que ja no sigui un centre de dia i una llar d'infants, sinó un sol espai, on tant la gent gran com la petita pugui transitar i habitar», diu Vilarmau. La idea és «provocar o donar facilitats» perquè els dos col·lectius es trobin i «s'estableixin lligams i vincles no en grup, sinó individualment».
Des d'un primer moment es va focalitzar l'atenció en l'adequació dels espais, que s'han pensat «de manera intergeneracional» per facilitar el trànsit del centre de dia a la llar d'infants i a la inversa. «Si volíem que la gent gran vingués a veure els nens, a banda d'obrir portes, havíem d'adequar espais». I així es va fer. Es va facilitar un espai de benvinguda a la llar d'infants que convidés els avis a apropar-s'hi, «i el trànsit es va donar i van començar a trobar-se i a passar estones junts».
Tot i que hi ha propostes programades com un espai de cuina, audicions musicals i passejades, que comparteixen nens i avis en grups reduïts, «volem que les nostres propostes siguin espontànies, que siguin relacions sanes i voluntàries per crear simbiosis». És a dir, «donar l'oportunitat de la relació com a únic fi, no hi ha objectiu darrere de la relació, és un objectiu en si mateixa». En aquesta línia, totes les propostes concretes que hi ha «parteixen de l'observació, però mai de la planificació, perquè es prioritza l'espontaneïtat i les relacions individuals».
«Útils, valorats i estimats»
La reacció de cada col·lectiu ha estat d'allò més positiva. La responsable del centre de dia, Alba Oms, assegura que als avis «els dona qualitat de vida perquè se senten útils, valorats i estimats». Fins al punt que «avis que estaven tancats en si mateixos tornen a parlar o a caminar, s'han rejovenit». Oms destaca del projecte que «s'ha aconseguit ser un sol col·lectiu» i crear «com una família». Montse Grau, mestra i directora de l'escola bressol Dentetes, ressalta com aquestes relacions han facilitat, per exemple, l'adaptació d'alguns infants al centre. «Si ho haguéssim planificat, no hauria passat res de tot això, ha estat obrir i anar acollint», afirma.
Vilarmau tenia molt clar que «ajuntar generacions seria beneficiós, i el que sobrava aquí eren parets», perquè «vivim gràcies al fet que ens relacionem amb els altres» i «som els mateixos en diferents moments vitals».
L'Espai de Convivència Intergeneracional és un projecte pioner a Catalunya i se'n coneixen experiències similars a Granada, a Madrid i a Ourense. El projecte bagenc, que parteix dels seus propis processos reflexius, ha obert un grup de treball, que es reuneix cada dos mesos, i un curs de formació sobre projectes intergeneracionals amb la UManresa «per concentrar professionals interessats en aquest tipus d'experiències». Una bona manera de vincular aquest innovador espai de retrobada entre generacions amb la investigació i la formació.
