Miguel Hurtado va patir en la seva adolescència els abusos sexuals d'un monjo de l'abadia de Montserrat. Els actes del qual van ser encoberts durant dècades i que va morir sense pagar pels seus delictes perquè, tal com denuncia en una entrevista amb Efe, "a Espanya als pederastes només se'ls imposa penes d'oració i penitència".

Hurtado va ser una de les primeres víctimes d'abusos a l'Església en fer públic el seu cas i denunciar el que passava a l'abadia de Montserrat. "Terra sagrada per als catalans" i lloc on les famílies enviaven amb tranquil·litat els seus fills els caps de setmana per participar en les activitats del grup d'"scouts" fundat pel pare Andreu Soler.

Allà va arribar Hurtado amb 16 anys en un moment de gran vulnerabilitat a nivell personal, el que el va convertir en presa fàcil del monjo, que cada nit es ficava al seu llit i abusava d'ell amb total impunitat.

Ara desenterra aquests records i els recull en el llibre "El manual del silencio" -que edita Planeta- perquè té clar que no es vol emportar el secret a la tomba. "És un pes que he carregat durant massa temps i no és meu, sinó que correspon a les institucions que han cobert l'abús".

"Fins aquí. M'han robat 20 anys, però ja no me'n robaran més", sentencia.

Aquest activista i psiquiatre infantil assegura que el més nociu moltes vegades no és l'abús sinó l'encobriment, i recorda que ell va denunciar el seu agressor fins en quatre ocasions davant l'abat de Montserrat però no va ser escoltat fins que el cas va saltar als mitjans de comunicació.

El llibre surt a la llum quan es compleix un any de la cimera sobre la protecció de menors convocada pel papa Francesc al Vaticà i que ha suposat l'eliminació del secret pontifici, una mesura que considera positiva perquè, com afirma, "la pederàstia clerical és un delicte, no un pecat".No obstant això, lamenta l'actitud de l'Església espanyola, a la qual acusa d'"esperar que li esclati l'escàndol a la cara per moure fitxa".

"No pot ser que a Espanya als acusats de pederàstia se'ls imposi penes d'oració i penitència; se'ls hauria d'expulsar del sector com es fa en altres països", denuncia Hurtado que qualifica de vergonyós que l'abat de Montserrat segueixi exercint el càrrec després d'haver protegit un depredador sexual durant 20 anys.

Creu, però, que a l'Església no li quedarà més remei que actuar. "Li han destrossat la vida a tanta gent que no podran marxar sense pagar el que es deu", i posa l'exemple de la comissió de reparació posada en marxa pels maristes de Catalunya que contempla indemnitzacions per a les víctimes d'abusos en els seus col·legis.

El cas maristes va esclatar el 2016. "Realment triguen quatre anys a prendre la decisió de que s'han de fer càrrec de les seves víctimes? Al final no han tingut més remei que fer-ho, però tard i malament". No obstant això, altres congregacions, com els jesuïtes o els benedictins de Montserrat, han posat en marxa comissions de transparència "i la decisió més important ha estat demanar perdó públicament i pregar per les víctimes".

L'encobriment forma part d'aquest "manual de silenci" que dóna nom al llibre i en el qual Hurtado es planteja aquesta pregunta: Com és possible que en una dotzena de països, durant dècades, s'hagi produït el mateix patró d'encobriment de pederastes? ¿Tots aquests bisbes, abats i cardenals han actuat de forma autònoma i han anat per lliure o hi havia unes ordes que arribaven des de Roma?

"Quan vaig fer una investigació per aclarir aquests dubtes vaig descobrir que quan parlem de pederàstia clerical tots els camins porten a Roma", conclou Hurtado, que recorda com a principis de segle XX el Vaticà va decidir canviar la forma d'investigar aquests casos, implementar el secret pontifici i prohibir a la jerarquia catòlica cooperar amb la justícia civil sota pena d'excomunió.

"El més trist és que han encobert els abusos per preservar la seva reputació i, a la fi, ni han protegit la seva reputació ni han protegit els nens", lamenta.

Tampoc confia en el papa Francesc, de qui diu que "està venent fum" amb campanyes de màrqueting, però sense predicar amb l'exemple. "Com a bisbe de Buenos Aires i com a papa hi ha casos molt sagnants en els quals s'ha demostrat que ell també segueix el mateix manual d'encobriment".

Hurtado critica així mateix a Govern i la seva anunciada Llei de Protecció a la Infància perquè considera que els terminis de prescripció que contempla no resolen el problema. "El Govern de PSOE i Unides-Podem està posant un pegat en establir que el termini de prescripció comenci a comptar quan la víctima compleixi els 30 anys". Explica que d'aquesta manera la major part dels casos hauran prescrit quan les víctimes tinguin entre 35 i 40 anys, mentre que els estudis científics estableixen que l'edat mitjana de denúncia són els 44 anys. "És una llei obsoleta que haurà de canviar quan segueixin esclatant els casos i es vegi que no serveix per a res".