El Bages té 25 poblacions (del total de 30) que en els últims vint anys han crescut en població. I d'aquestes, 9 han registrat un augment superior al 50%. És a dir, amb relació al nombre d'habitants del 1999, aquestes poblacions n'hi han sumat més de la meitat dels que tenien dues dècades enrere. A molta distància de la resta, en termes relatius, hi ha Castellnou de Bages, que és qui ha experimentat el creixement d'habitants més accentuat, ja que ha més que triplicat el nombre d'empadronats que tenia fa 20 anys. El 1999 n'eren 415, i el 2019 (segons l'últim padró oficial, que l'INE ha publicat aquest desembre passat) ja n'eren 1.397.

Però, sens dubte, el municipi del Bages que ha experimentat un creixement més potent és el de Sant Fruitós de Bages, tenint en compte no només l'increment percentual, sinó també el fet que ja és entre els municipis més grans de la comarca. En el trànsit d'aquestes dues dècades Sant Fruitós ha guanyat 3.373 habitants empadronats, passant dels pocs més de 5.000 que tenia el 1999 (5.330) a apropar-se, vint anys després, als 9.000 (ara són 8.703). Un augment del 63%, que ha estat una tendència constant al llarg d'aquestes dues dècades de referència. Durant aquest període només hi ha hagut un any en què es va registrar un lleuger descens. Va ser el 2014, quan va perdre una quarantena d'habitants respecte l'any anterior.

El salt més gran el va experimentar el municipi al llarg de la dècada passada, coincidint amb el darrer període de bonança econòmica i fins a l'arribada de la crisi. I és que en menys de deu anys va passar d'estar per sota dels 6.000 (el 2001) a superar els 8.000 (2010). En aquell període de només nou anys l'augment va ser exactament del 43% (va créixer de 2.465 habitants).

Aquest creixement tan accentuat és atribuïble sobretot a persones que s'hi van traslladar a viure durant el boom econòmic provinents de l'entorn Manresa, buscant una zona més residencial i tenint en compte la seva proximitat i connexió directa amb la capital del Bages. De fet, entre el 2006 i el 2010 l'Ajuntament va portar un registre d'on provenien els seus nous habitants. En el darrer que es va fer (el 2010) es constatava que del creixement que s'havia registrat en aquells quatre anys, el 60% de la nova població havia arribat de la comarca mateix. I més d'un terç del total, concretament de Manresa. Aquell registre, que formava part del Pla d'Acollida de Nouvinguts, també mostrava en el darrer que es va realitzar que el 23,5% havien arribat de la resta de la província de Barcelona, amb clar predomini de la capital catalana, però també de ciutats com l'Hospitalet, Badalona, Terrassa o Rubí.

La resta de nouvinguts arribats en aquell període de màxim creixement provenien de l'estranger (el 8,4%), de la resta d'Espanya (7%) i de la resta de Catalunya, sense comptar la província de Barcelona (3,7%). També en aquell registre es posava de manifest que les persones que havien decidit fixar la seva nova residència a Sant Fruitós a mitjan i final de la dècada passada eren sobretot parelles joves, amb una mitjana d'edat de 31,1 anys.

Que el creixement de Sant Fruitós en aquests vint anys és rellevant ho posa també de manifest el fet que els més de 3.000 habitants que ha sumat en aquest període han fet que passi a ser el quart municipi més poblat de la comarca, només per darrera de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Vicenç de Castellet. En aquestes dues dècades ha escalat un total de quatre posicions, ja que el 1999, a banda dels tres municipis esmentats (que ja llavors ocupaven les tres primeres posicions) també superaven Sant Fruitós en nombre d'habitants (i per aquest ordre) Sallent, Súria, Navàs i Cardona.

En creixements relatius en aquests 20 anys, Sant Fruitós de Bages té cinc municipis al davant, però tots ells amb una població molt inferior: Castellnou, Talamanca, Castellgalí, Sant Salvador i Fonollosa.

Si també hi comptem el Moianès, veiem que la capital ha experimentat una evolució força similar a la de Sant Fruitós, tot i que també la seva població és inferior. Des del 1999 ha guanyat 2.421 habitants, amb un creixement de gairebé el 23% que l'ha fet passar d'estar, fa vint anys, per sota dels 4.000, a superar ara els 6.000.