La Residència i Centre de Dia de Sant Vicenç de Castellet, de la fundació Sant Andreu Salut, organitza els anomenats tallers de reminiscència, que tenen la participació d'una quarantena de persones. Amb aquesta tècnica s'aconsegueix estimular cognitivament les persones grans a partir d'objectes i elements facilitadors com poden ser fotografies, audiovisuals, objectes o músiques.
Els tallers van a càrrec de les professionals del centre Mireia González i Meritxell Sánchez, terapeuta ocupacional i psicòloga respectivament, que disposen de dos grups de reminiscència, que varien segons el nivell cognitiu dels seus participants.
Per una banda, hi ha un taller anomenat Recordem el passat, en el qual una trentena de persones sense deteriorament cognitiu o amb un deteriorament lleu o moderat es troben un cop al mes per conversar i recordar plegades sobre el tema que ells mateixos han proposat en sessions anteriors i a partir dels materials que els faciliten. D'altra banda, al taller denominat Recordem amb la nostra música hi assisteixen persones amb deteriorament cognitiu greu i sever. Es tracta de grups més reduïts, d'entre 8 i 10 persones, que fan sessions d'una hora de durada i que es realitzen de forma setmanal. En aquest grup es treballa la reminiscència sempre a partir d'estímuls musicals.
Abans de cada sessió, les professionals preparen els tallers fent recerca de material divers que hi estigui relacionat (fotografies, imatges, objectes, música o audiovisuals) i, per al segon grup, a partir de la informació que tenen sobre els gustos i interessos de cada participant busquen els temes musicals més significatius per a cadascú.
El dia de la sessió, al primer grup es presenta el tema escollit i es mostren els objectes o d'altres estímuls que serviran perquè els participants comencin a explicar quins records els evoca i quin significat tenen per a ells. A partir d'aquí, neix una conversa entre els participants, en la qual expressen records i emocions. Les professionals sempre intenten tenir un paper secundari, acompanyant i reconduint possibles situacions de malestar.
D'altra banda, durant el taller del segon grup es reprodueixen els temes musicals i les professionals observen la reacció que els provoca. A partir d'aquí els demanen o els recorden el nom dels cantants. A més, si veuen que es mostren molt reactius davant una certa cançó els intenten fer evocar records concrets relacionats amb aquest estímul.
La resposta emocional és clara
Sánchez i González expliquen que en les sessions amb persones amb deteriorament cognitiu greu i sever «veiem una resposta molt clara a nivell emocional. Hi ha persones que tanquen els ulls i fan com si ballessin o com si toquessin un instrument». Les professionals subratllen que «en grups en els quals hi ha molta agitació, a vegades les sessions van bé perquè la música recondueix l'actitud: s'aixequen, ballen i l'expressió els canvia».
