L'arribada de població estrangera a Catalunya el 2019 va deparar a casa nostra una situació, si més no, curiosa. Dues de les comarques de la Catalunya Central, el Berguedà i el Moianès, van ser la segona i tercera, respectivament, que van registrar l'any passat un percentatge de creixement més elevat de població estrangera amb relació a la de l'any anterior. Però, al mateix temps, aquestes dues demarcacions se situen a la cua en proporció d'immigrants respecte a la seva població absoluta, només superades per l'Anoia, que és qui tanca aquest rànquing. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l'1 de gener del 2019 (per tant, essencialment és l'evolució que van seguir el 2018) que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un dels aspectes més destacables és que totes les comarques de casa nostra van créixer en immigració, la qual cosa confirma una tendència que es va començar a insinuar fa tres anys i que es va refermar en fa dos: un clar repunt global a l'alça de l'arribada de població estrangera, després d'entre tres i sis anys (segons els casos) de descensos consecutius. De fet, de les 42 comarques de Catalunya tan sols n'hi va haver una, el Pallars Sobirà, que en aquest darrer registre va mostrar una caiguda de les xifres internes de població provinent d'altres països.

Si ens agafem a aquesta referència (la variació entre els dos últims anys), veiem que hi ha tres comarques de la Catalunya Central entre les cinc que, percentualment, més havien crescut en immigració l'1 de gener del 2019, respecte a la mateixa data del 2018. Amb un índex gairebé idèntic ho van fer els casos abans citats del Berguedà i el Moianès (l'11,9% i l'11,7%, respectivament). I just al darrere, el Bages, amb una variació a l'alça de més de 2.000 persones, que suposa un creixement de pràcticament l'11%.

Encara hi podem afegir una comarca més de casa nostra si ampliem el radi a les deu primeres, ja que en aquesta desena posició hi ha l'Anoia, que va registrar el 8,5% més de població estrangera. Aquestes quatre demarcacions, juntament amb la Cerdanya, presenten un índex de creixement d'immigració d'altres països per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 7,1%. Només estan per sota l'Alt Urgell (3,9%) i el Solsonès, on només hi va haver una variació en positiu de 4 persones. Tot i que en aquest darrer cas el que va produir va ser un augment ínfim del 0,3%, és rellevant perquè, com es deia anteriorment, fa que per segon any consecutiu totes les comarques de l'àrea d'influència d'aquest diari creixin. És destacable si ho contextualitzem (i així ho mostren els gràfics d'evolució que poden veure en aquesta mateixa pàgina), ja que durant quatre anys seguits (del 2012 al 2016) totes van registrar descensos. I en els casos del Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell aquesta caiguda consecutiva va durar sis anys. El 2016 van començar a remuntar el Bages, el Moianès i l'Anoia. I el 2017 ja ho van fer totes, a la qual cosa s'hi han sumat ara les dades del 2018 (oficialitzades l'1 de gener del 2019).

Ara bé, malgrat que les comarques de casa nostra estan ara mateix a la banda alta en creixement de població estrangera entre els dos últims anys, les mateixes demarcacions se situen clarament a la banda baixa pel que fa al percentatge que aquesta població suposa respecte al total de cada territori.

I és que tres d'aquestes demarcacions són, precisament, les que presenten els índexs més baixos de població estrangera, totes tres a l'entorn del 8% respecte al nombre total d'habitants de cada territori. Tal com es pot veure en la graella que il·lustra aquesta pàgina, es tracta de l'Anoia, el Berguedà i el Moianès.

Però és que si observem les xifres de les altres quatre demarcacions de l'àrea que abasta aquest diari, veurem que, malgrat alguna presenti un percentatge sensiblement superior al de les tres esmentades, no n'hi ha cap que estigui per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 15,1%. La que s'hi apropa més és la Cerda-nya i està pràcticament un punt per sota (la població estrangera hi suposa el 14,2% del total). Les altres tres (Alt Urgell, Bages i Solsonès) estan entre l'11 i el 10%. Cal tenir present que hi ha sis comarques catalanes que tenen un índex proper al 20% o fins i tot clarament per sobre. És el cas de la Segarra i l'Alt Empordà, on un de cada quatre habitants són estrangers.