L'empresa Iberpotash ha presentat una petició a la Generalitat per poder disposar de més espai a Súria per dipositar sal «de forma temporal», ja que, segons argumenta, la capacitat del runam del Fusteret (l'últim que queda actiu), inclosa l'ampliació que es va tramitar i autoritzar, quedarà esgotada abans del previst (en tres anys) per la confluència de diversos factors. Bàsicament, les causes que s'argumenten són els retards en algunes de les infraestructures previstes que tenen incidència directa en l'activitat minera i el tractament de la sal, i d'altres de conjunturals d'empreses que consumeixen aquesta sal.

El pas concret que ha fet ara l'empresa minera ha estat sol·licitar al departament de Territori i Sostenibilitat que autoritzi i promogui una modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria (aprovat el desembre del 2018) perquè permeti la dotació d'aquest nou espai de dipòsit, ja que en el document no hi és previst. La subdirecció general d'Estratègies Territorials ha presentat una proposta d'acord a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya perquè iniciï aquesta modificació del Pla Director. Proposta en què s'especifica que «l'àmbit inicial d'estudi del pla és el terme municipal de Súria, sens perjudici que, analitzades les alternatives d'actuació, la proposta abasti d'altres termes municipals». Segons aquest document, Iberpotash -empresa concessionària de l'activitat minera a Sallent, Balsareny i Súria- va presentar el 5 de febrer passat la sol·licitud de modificació, «atès que per diferents circumstàncies s'han produït retards en algunes de les grans infraestructures que s'han de materialitzar» per fer efectiu el trasllat a Súria de l'activitat que es porta a terme a Sallent-Balsareny, «com són la rampa de la mina de Cabanasses i el nou col·lector de salmorres». La finalització de la primera ha de fer possible el tancament i trasllat de l'activitat de Sallent cap a Súria, i la segona ha de permetre evacuar cap al mar una part important del material que ara s'ha de dipositar.

De fet, el mateix document de la sotsdirecció general d'Estratègia Territorial i Coneixement apunta que aquesta petició «ha estat corroborada, pel que fa a la construcció del nou conducte de salmorres, per l'Agència Catalana de l'Aigua en un informe de data 6 de febrer del 2020, en el que es diu que el nou col·lector que ha de permetre incrementar la capacitat d'evacuació no estarà operatiu fins a principi del 2025».

D'altra banda, la petició argumenta que la capacitat del runam de Súria (Fusteret), comptant amb l'ampliació que ja es va tramitar en el seu moment en el marc del Pla Director Urbanístic de la Mineria, «i en ús actualment, estava previst que pogués ser utilitzada fins a l'any 2026, atenent a la seva capacitat i morfologia». Finalment, però, no serà així i en el mateix document l'empresa especifica que preveu que quedi esgotat l'any 2023.

Ho fonamenta en diverses raons, com ara el fet que «s'està portant sal provinent de la mina de Vilafruns» a Súria, ja que ja fa prop de deu mesos no s'aboca al Cogulló, o bé que una de les empreses «receptores d'una part de la sal sòdica», en concret Innovyn, «ha tingut una parada temporal». Factors que fan que «el creixement d'aquest dipòsit salí [en referència al del Fusteret] sigui més gran que el previst inicialment».

Aquesta proposta d'acord adreçada a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya exposa que «per tal de poder complir els objectius bàsics i específics» del PDU aprovat, «es veu la necessitat d'estudiar possibles solucions que garanteixin la continuïtat de la proposta de trasllat de l'activitat minera de Sallent a Súria». I afegeix que «l'anàlisi de les diferents alternatives ha de poder establir l'actuació que permeti una solució temporal fins que es pugui completar el trasllat total de l'activitat i la posada en funcionament de les plantes de tractament de sal que van motivar la redacció» del Pla Director vigent.