La sala de plens de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada es va omplir de gom a gom amb motiu de la jornada 'Tenim talent científic'. La sessió, organitzada per Amb Salut amb el suport del consistori, tenia per objectiu compartir i donar a conèixer projectes científics i tecnològics liderats per persones del municipi, joves investigadores, doctores o doctorandes, que treballen en línies de recerca capdavanteres a escala internacional.
L'acte, conduït per Marta Vilanova-Vilà, doctora per la Universitat de Girona i directora científica d'Amb Salut, va comptar amb la participació de cinc ponents. Vilanova va remarcar que l'objectiu de la jornada era potenciar i donar a conèixer els actius científics de Sant Joan. En la introducció de la sessió, va destacar el perquè del títol de la jornada: el talent científic. Va definir amb poques paraules quins trets té una persona amb talent. "Proactiva, disciplinada, rigorosa, autoexigent, però per sobre tot molt pacient. El camí de la hipòtesi als resultats acostuma a ser molt llarg".
Les ponents van presentar els projectes amb què treballen actualment de manera planera i divulgativa. Cadascuna de les persones convidades en va destacar el procés i la seva aplicabilitat en la societat.
Entendre per curar
La primera intervenció va anar a càrrec d'Alba Casellas Comallonga, doctora i investigadora CIBER en el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB. Des de fa més de 20 anys, ha focalitzat la seva tasca en l'estudi de la diabetis, compaginant docència i recerca. La seva actual línia d'investigació se centra en l'estudi de les cèl·lules productores d'insulina.
Sota el títol "Entendre per curar", Casellas va donar a conèixer d'una manera molt gràfica i entenedora quina és la tasca i el procés de treball dels científics. "Els científics, observem, ens preguntem i busquem respostes per entendre què passa al nostre voltant". En el seu cas, se centra en la biotecnologia animal i la teràpia gènica per tal de trobar les causes que provoquen la diabetis i donar-ne resposta amb noves cures. Una de les dades que va ressaltar va ser que una de cada onze persones són o seran diabètiques.
Va finalitzar la seva intervenció apel·lant a la importància de treballar amb un bon equip humà i a la necessitat de disposar de recursos econòmics.
L'ictus: causes, diagnòstic i cura
La segona intervenció va anar a càrrec d'Alba Simats Oriol, doctora i investigadora a l'Institut de Demència i Ictus, associat a la Universitat Ludwig-Maximilians de Munich. Investigadora postdoctoral, fa més de 5 anys que ha centrat la seva recerca en l'ictus. La presentació va girar al voltant de tres preguntes: Com sabem que patim un ictus? Com em puc curar? Quina qualitat de vida tindré després d'un ictus?
Simats va destacar algunes dades de la incidència d'aquesta afectació a nivell mundial: una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida i, en aquests moments, és la primera causa de mort entre les dones i la segona en homes.
El seu estudi s'ha centrat en l'ictus isquèmic. Simats va explicar als assistents que el procés de detecció davant d'un possible ictus és llarg i pot arribar a durar fins a 4 hores. Sovint aquest camí és massa llarg i ja no s'hi és a temps. Escurçar aquest trajecte és l'essència del seu projecte, així com estudiar què passa al cervell després d'un ictus i cercar tractaments que reverteixin les seves conseqüències. Actualment treballa amb dos tractaments prometedors amb un equip de Vall d'Hebron.
Simats va finalitzar la seva intervenció apel·lant a la necessitat de fomentar la recerca científica, augmentar els recursos i la inversió amb I+D que s'hi destinen, així com promoure la igualtat de gènere al sector.
Anna del Moral, l'apassionada dels núvols
Anna del Moral Méndez, graduada en Física per la Universitat de Barcelona i doctoranda en Física de l'Atmosfera, va ser la tercera convidada en intervenir a la jornada. La seva recerca s'ha centrat en la millora del coneixement de les tempestes amb radar meteorològic, així com l'adaptació d'eines d'alerta primerenca en la situació actual d'emergència climàtica. Estudia la meteorologia d'alt impacte per millorar els sistemes de pronòstic i d'alerta, codificant dades i fent pronòstics a molt curt termini. Col·labora activament amb el Servei Meteorològic de Catalunya i, juntament amb el seu grup d'investigació, participa en projectes nacionals i internacionals.
Del Moral va parlar de les escales meteorològiques, les eines amb les quals treballa, la meteorologia d'alt impacte, així com de l'escalfament global. Va explicar com funciona el traspàs d'informació entre els diferents agents i com aquesta informació meteorològica arriba a la ciutadania.
Va finalitzar la seva intervenció compartint amb els assistents tres experiències viscudes de primera ma: un projecte de camp a l'Argentina, un a Texas i Oklahoma centrat en la investigació tornados i un darrer a Florida vivint in situ l'huracà Dorian.
Com generar benefici de la ciència
La quarta intervenció va anar a càrrec de Cristina Vilarmau Marsinyach, graduada en Biotecnologia per la UB. La tesi de grau la va realitzar a Inland Norway University of Applied Sciences, a Hamar, Noruega. És Màster en Investigació Biomèdica de la UPF i actualment treballa com a analista a Inveniam Group de Barcelona. La seva tasca es desenvolupa amb un doble perfil: negoci i ciència. Treballa amb universitats i centres de recerca així com amb start-ups i PIMES.
Generar benefici de la ciència és el seu objectiu. Gaudeix amb l'emprenedoria, concretament amb la bioemprenedoria. Vilarmau va parlar de la dificultat de convertir una idea en producte i d'aconseguir la inversió suficient per a tirar endavant projectes científics i tecnològics. També va fer esment a que "un emprenedor ha de tenir paciència; el camí és molt llarg, costós, arriscat i complicat". Cal disposar d'un bon pla de negoci, recursos econòmics, passar per un llarg procés regulador i tenir clar qui farà servir el producte, per tal d'aconseguir donar-li sortida i el finançament hospitalari que el faci rendible.
Bacteris per recuperar i reutilitzar els metalls dels telèfons mòbils
La darrera intervenció va anar a càrrec de Toni Dorado Castaño, enginyer químic i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient. Treballa des de fa 15 anys a la UPC. La seva recerca s'ha centrat en el desenvolupament de tecnologies de base biològica per a solucionar diversos reptes ambientals. Ha estat guardonat en diverses ocasions amb premis nacionals i internacionals en l'àmbit de la recerca, la docència i la divulgació.
Dorado va centrar la seva presentació en la problemàtica que suposa la generació i acumulació de residus elèctrics i electrònics. Actualment se'n generen més de 40 milions de tones, que majoritàriament van a parar a països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament.
El seu projecte, patentat amb el nom de "Bro Metallum", es va centrar en com es pot reciclar i reutilitzar el coure que s'usa en la fabricació d'aquests dispositius electrònics. La solució, segons Dorado, passa per aprofitar l'activitat de determinats bacteris per extraure i separar els diferents metalls emprats. En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d'interès com ara el coure, l'or, el crom, el zinc, entre d'altres, amb bacteris per aconseguir extreure'ls i donar un nou ús. En lloc d'atacar químicament els residus, s'aprofita la capacitat d'oxidar que tenen determinats microorganismes, regenerant els agents responsables de l'extracció i reduint la utilització de reactius i d'altes temperatures.
Un fort aplaudiment va testimoniar l'interès que l'acte havia suscitat entre el públic. Es va obrir un torn de preguntes on els assistents van poder formular i resoldre dubtes . Marta Vilanova-Vilà va cloure l'acte agraint a les ponents i als assistents la seva presència i donant a conèixer les properes activitats programades per Amb Salut a les persones presents a la sala.
