Al santjoanenc Pere Torras li havia arribat una delació: li van dir que li convenia absentar-se de casa aquella matinada. No en va fer cas. Volia tenir cura de la seva dona greument malalta i va confiar que el seu botxí li perdonaria la vida. Però no. Genís Pesarrodona li va tallar amb una destral la mà amb la qual s'aferrava desesperat al llit, el va portar a una cuneta i li va disparar un tret al clatell. Era el 1936.

"Em costa seguir, eh? Explicar això és duríssim", explica avui amb veu entretallada Jordi Pesarrodona, nét del membre del comitè revolucionari de la CNT al qual van anomenar 'el matacapellans'. El nét, Jordi Pesarrodona, exregidor de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada per ERC, va conèixer la història del seu avi només fa pocs anys, quan un veí li va llançar la següent advertència: "No segueixis furgant per aquí, que et faràs mal".

Recollit l'avís va començar a adonar-se que habitants de la vila canviaven de vorera quan el veien apropar-se i temps després, ja conscient del passat del seu avi, diu que no li queda una altra que demanar perdó en nom de la seva família, encara que sobre les seves esquenes no recau cap responsabilitat.

Tornem al 1936. L'avi de la també santjoanenca Roser Rojas sí que va fer cas de la remor d'alerta que li va arribar i va esquivar la mort en una altra d'aquestes llunyanes matinades. Però això no va evitar que aquest episodi quedés gravat a la memòria de la família.

Un dels seus fills va ser alcalde de Sant Joan durant la llarga nit del franquisme. Roser Rojas relatava que el seu oncle, ja alcalde, es va negar a intercedir en favor d'Agustí Soler, que l'havia precedit en el càrrec durant la República. L'esposa i filles d'aquest havien acudit al nou cap de govern municipal demanant-li un "aval" que allunyés el seu familiar d'una probable mort a mans del règim, però els va ser negat. Soler va ser empresonat i afusellat al '39 al Camp de la Bota. En un judici sense garanties, és clar. Només fa pocs mesos se li ha rendit una mica de justícia dedicant-li una plaça a Sant Joan.

Pesarrodona i Rojas s'han trobat aquest dimecres en la segona sessió del cicle "Memòria, resiliència i superació de guerres i dictadures" organitzat per la Universitat Ramon Llull i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l'ONU. Tots dos ja van coincidir i relatar aquestes històries en una Audiència Memorial que va tenir lloc al seu poble el maig del 2018.

El d'aquest dimecres a Barcelona ha estat un acte que ha constatat que parlar de bons i dolents i de blanc i negre en una guerra és complicat, perquè "hi ha molts grisos", com ha recordat algú entre el públic. "Ningú té la raó absoluta. Aprendre a escoltar és crucial", explica Pesarrodona.

La trobada també ha subratllat el silenci que ha acompanyat les generacions que van patir aquests anys. Un exemple: el pare de Pesarrodona en té 88 però el seu fill no s'atreveix a preguntar-li sobre el seu passat. Sap que patiria i prefereix deixar-lo tranquil, explica.

Rojas, al fil del que ha comentat Pesarrodona, apunta que en la seva particular balança li pesa més "la responsabilitat amb les víctimes" que el dolor i la tristesa que li causa furgar en el passat de la seva família.

I en l'aire queda una pregunta, reprèn el fil Pesarrodona: "Com a algú li pot arribar tal bogeria i ser capaç de fer aquestes coses?".

No oblidar el passat per reparar abusos, superar ressentiments i que mai tornin els horrors. Això han receptat aquest dimecres Rojas i Pesarrodona en la seva emotiva trobada.