El Bages va recollir l'any passat més de 200 tones de roba i tèxtil usat per al seu reaprofitament a través de la xarxa d'Humana Fundación Pueblo para Pueblo, que té contenidors distribuïts en diversos municipis del territori.
En concret, van ser 204 tones les que es van recollir a la comarca el 2019 per donar-los una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge.
Aquest registre és lleugerament inferior al de l'any anterior però consolida les xifres en aquesta demarcació. Desglossat per municipis amb més quantitat, on se'n va recollir més va ser a Santpedor (42 tones), seguit de Sant Joan de Vilatorrada (39), Sant Vicenç de Castellet (23), Manresa (17,4) i Navarcles (17,1).
Les tones recuperades per la fundació al Bages equivalen a 459.000 peces de roba, la gestió de les quals implica un doble benefici. D'una banda, l'ambiental, perquè es redueix la generació de residus i es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. La reutilització i el reciclatge del tèxtil durant l'any passat s'estima que van representar un estalvi de 646 tones de CO2 a l'atmosfera.
El segon benefici, més evident, és la utilitat social. Les peces dipositades als contenidors de la xarxa d'Humana, que són els que hi ha al Bages, tenen dues destinacions: prop del 90% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades suposa que el 52% es prepara per a la reutilització, el 13% es destina a les botigues de moda sostenible d'Humana a Catalunya i el 39% s'exporta, principalment a l'Àfrica, per ser venut a preus baixos i generar recursos per a la cooperació al desenvolupament.
El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes com ara mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció.
El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, entre d'altres), que es posen en mans de gestors autoritzats corresponents.
El 9% s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar, ni valoritzar energèticament.
El benefici social consisteix en la creació de llocs de treball inclusius. Segons Humana, genera un lloc de feina indefinit per cada 36.000 quilos de tèxtil recollits.
Cada català genera 22 kg de residus tèxtils anualment però només se'n recuperen selectivament 2,5 kg. La resta són residus tèxtils generats que van a parar a la fracció resta (i posteriorment a un abocador). Segons l'Agència de Residus de Catalunya, representen uns costos directes per a les administracions públiques d'uns 29 milions d'euros anuals.
