El 18 de desembre passat els alcaldes del Bages van posar damunt la taula un nou full de reclamacions en matèria d'infraestructures viàries, adreçat especialment al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, però també al ministeri de Foment. Essencialment, amb demandes que ja fa anys que s'arrosseguen.

Una de les novetats era que, davant el col·lapse persistent del tram sud de la C-55, es plantejava a la conselleria de Territori que almenys avanci en l'execució del que anomenen variant de Castellgalí, «fins a arribar al desdoblament en la seva totalitat de Manresa a Castellbell». És a dir, que es materialitzi el tram central, dels tres en què es va dividir quan es va redactar el projecte de desdoblament d'aquesta carretera entre Manresa i Castellbell.

En concret, es tracta de l'únic tram en què es preveia modificar totalment el traçat actual, que es considera que és el més complex i sensible, ja que ara passa pel mig de Castellgalí i per la zona orogràficament més tancada, i és també a l'epicentre del que assoleix (en condicions normals, no en l'estat d'excepcionalitat actual) una freqüència més elevada de trànsit (per damunt dels 30.000 vehicles diaris).

El desdoblament del tram sud de la C-55 entre Manresa i Castell-bell té el projecte redactat des de fa quatre anys. El 2007 se'n va presentar un estudi previ de traçat i el 2011 se'n va adjudicar la redacció dividit en tres trams a tres empreses diferents, i se'n van pagar més de dos milions d'euros.

En total, el projecte abastava un recorregut d'uns 10 quilòmetres, que van des de la part final de la baixada de Sant Pau (on acaba la variant de Manresa ara ja desdoblada) fins a la connexió amb l'autopista C-16, a Castellbell.

De nord a sud, el projecte s'iniciava després d'aquesta variant de Manresa ja desdoblada. En aquesta continuació es preveia la primera intervenció de gran envergadura: la construcció d'un nou viaducte sobre el Cardener després de l'accés sud de Manresa, d'una longitud de 180 metres i que es construiria (per la banda dreta) en paral·lel al que ja hi ha. De manera que el nou serviria per als dos carrils en sentit Barcelona i l'actual per als de sentit Manresa. A partir d'aquí la carretera seguiria la traça actual, afegint la nova plataforma per desdoblar-la i amb noves connexions, com per exemple la que enllaçaria amb la carretera de la Renfe, fins a arribar al sector situat després del nucli dels Comtals i de la benzinera Sant Jordi.

És des d'aquest punt -en concret, de davant de l'enllaç amb el polígon industrial Els Torrents- on s'inicia la part del traçat que els alcaldes del Bages reclamen que s'executi de manera prioritària, en què el projecte dibuixava el canvi més substancial en aquest tram sud de l'eix del Llobregat amb l'obertura d'un nou traçat. La nova autovia marxaria cap a l'altre costat del riu Cardener, passant pel bell mig del camp de golf La Roqueta amb un recorregut -pel sector de Can Font- més recte que l'actual per esquivar el nucli urbà de Castellgalí, ja que en la traça actual hi ha edificacions a banda i banda.

Aquest traçat tornaria a creuar el riu per una zona mediambientalment molt sensible, ja que es tracta de l'aiguabarreig del Cardener i el Llobregat, per tornar a coincidir amb el recorregut actual a l'inici de la recta de Castellgalí a Sant Vicenç, i des d'aquí seguiria plenament el recorregut existent i es desdoblaria. El tram nou constaria de dos viaductes dobles, d'uns 450 metres de longitud el que passaria pel sector del golf i d'uns 700 el de la confluència del Cardener i el Llobregat.