Sant Vicenç de Castellet ha perdut una de les principals referències cíviques i culturals de la segona meitat del segle XX al municipi. Diumenge va morir als 85 anys d'edat Maria Carme Grauvilardell, qui durant prop de cinc dècades va estar al capdavant de la biblioteca del municipi, i que a través del seu treball en aquest equipament públic va transcendir molt més enllà de la seva funció de bibliotecària, especialment en ple franquisme i en els anys immediats al final de la dictadura, en què va ser l'incentivadora d'actes socials i culturals que se situaven a contracorrent del context polític. Fins al punt que la biblioteca es va convertir en un dels centres neuràlgics de la vida pública santvicentina, de la que n'és hereva el flamant nou edifici que es va inaugurar ara fa cinc anys.

De la profunda empremta que Maria Carme Grauvilardell (que ja feia anys que estava allunyada de la vida pública com a conseqüència d'una llarga malaltia) ha deixat al seu municipi n'és exemplificador el fet que l'any 1993, encara en plena activitat professional, va rebre un homenatge de tres dies per part dels seus conciutadans, inclòs un acte popular amb la participació i actuació de diferents entitats, que va portar més de 300 persones al pavelló d'esports.

En aquell moment, feia 35 anys que exercia de bibliotecària al poble. I també ho posa de manifest el fet que l'auditori que hi ha situat als baixos de la nova biblioteca, un dels espais actualment més utilitzats per la seva polivalència, porta el seu nom.

Maria Carme Grauvilardell va entrar com a bibliotecària titular de Sant Vicenç a la dècada dels cinquanta, i ben aviat aquest equipament va anar adquirint un fons bibliogràfic que desbordava les dependències que va ocupar fins al 2015. D'ella en destacava el seu profund coneixement d'aquest fons, per la qual cosa els nombrosos usuaris que va tenir des d'un primer moment sempre van trobar en la seva persona dos ingredients fonamentals: coneixement i consell.

També fruit de la seva empenta, la biblioteca santvicentina va esdevenir a la dècada dels 90 una de les primeres de la xarxa a disposar d'una ampli fons de videoteca i fonoteca, que encara en va ampliar més el nombre d'usuaris i va acabar de contribuir a popularitzar-la.

En l'acte popular que se li va retre el 1993, un dels impulsors del reconeixement, l'antic rector del poble mossèn Josep Rovira, destacava que "durant aquests 35 anys, la gent que ve a la biblioteca no hi ha trobat una bibliotecària, sinó una amiga, o fins i tot m'atreviria a dir una mare".

Però el que va acabar de donar una especial rellevància a la biblioteca com un epicentre de l'activitat santvicentina, i a Grauvilardell com una de les ànimes de l'activisme sòcio-cultural del poble, van ser els nombrosos actes que hi va promoure, ja des del temps del franquisme. Conferències, debats, concerts, lectures de poesia, tornejos d'escacs o fins i tot cursos de català quan la cultura catalana estava anorreada de l'espai públic.

Prova d'això, i de la carismàtica personalitat de Maria Carme Grauvilardell, ho és també el fet que l'any 1974, encara amb el dictador viu, va ser una de les fundadores, i durant dècades una de les principals promotores, de la publicació d'informació local "El Breny", de periodicitat mensual, que segueix activa camí del mig segle de vida, i que ha esdevingut un bast fons documental de la vida del poble al llarg d'aquests darrers prop de cinquanta anys.

El 2014, quan s'estava enllestint la construcció de la nova biblioteca (inaugurada el 2015), l'Ajuntament va obrir un procés participatiu per batejar la sala auditori que ocupa els baixos del nou edifici. Es van proposar quatre noms, i el de Maria Carme Grauvilardell va ser l'escollit per votació popular amb gairebé la meitat dels 831 vots emesos. Aquest auditori és actualment un dels espais municipals més actius.