El 10 d'abril del 1995, demà farà 25 anys, l'autovia que havia d'acabar connectant el Bages i el Berguedà feia el primer pas real. Aquell dia, del qual se'n compleixen justament dues dècades i mitja, es tallava la cinta inaugural del desdoblament del traçat entre el terme de Sant Fruitós de Bages i l'accés al nucli urbà de Sallent.

Un tram que incloïa el que popularment es coneixia com la recta de Sallent, i que fins a aquell moment era un dels múltiples punts negres de la xarxa viària de casa nostra, on tot sovint (per la possibilitat de realitzar avançaments envaint el carril contrari) s'hi registraven accidents amb víctimes mortals. Va ser, doncs, un dels primers trams d'aquest territori on es va evidenciar la incidència que tenien els desdoblaments en la reducció dràstica de l'accidentalitat i, encara més, de la mortalitat.

Aquella estrena d'ara fa 25 anys, però, tot just suposava encara no una cinquena part de tot el recor-regut que es començava a projectar per acabar connectant amb l'autovia el Bages i el Berguedà fins arribar a la seva capital. Passarien encara dotze anys més fins a completar els poc més de 40 quilòmetres que componen aquesta carretera ràpida, que es va acabar materialitzant en quatre trams.

El que es va inaugurar ara fa just dues dècades i mitja va ser el desdoblament d'un recorregut de 6.196 metres (aprofitant tot el traçat existent) del que en aquell moment era la carretera C-1.411, des del final de l'autopista Terrassa-Manresa (llavors A-18, actualment C-16) a Sant Fruitós fins a la variant de Sallent. Una obra que, a efectes pràctics, suposa donar continuïtat al traçat d'aquesta autopista.

La inauguració d'aquell tram, que va tenir lloc un dilluns al migdia, va estar encapçalada per qui llavors era conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Jaume Roma; pels alcaldes dels dos municipis que posava en connexió directa (Ignasi Sala, de Sant Fruitós, i Jordi Moltó, de Sallent), i pel president del Consell Comarcal del Bages, que en aquell moment era Francesc Iglesias.

L'empresa constructora va ser Ferrovial (la mateixa que s'havia adjudicat la concessió de l'autopista), que va materialitzar el desdoblament en 13 mesos amb una obra que va suposar una inversió de 1.388 milions de pessetes (equivaldria a uns 8,4 milions d'euros). En aquella inauguració, els representants polítics comarcals que hi van ser presents ja van aprofitar per deixar clar al conseller Roma la necessitat de donar una continuïtat immediata a aquella autovia fins a acabar arribant a Berga.

Tanmateix, van haver de passar vuit anys i mig per a la inauguració de la primera perllongació, ja que no va ser fins a l'octubre del 2003 que no va entrar en servei el desdoblament de Sallent a Balsareny. Una obra certament força més complexa que la que demà compleix 25 anys, ja que, tot i que la longitud del tram era fins i tot inferior (cinc quilòmetres), es va fer un traçat majoritàriament nou, que passava cap a l'altre costat del riu Llobregat.

La tercera de les peces d'aquesta autovia va tardar molt menys, ja que com a projecte i obra formava part del paquet anterior. Tot just el març del 2004

s'obria el tram fins a entrar al terme municipal de Puig-reig i, per tant, ja a la porta del Berguedà (8,1 quilòmetres més).

Faltava, però, el tram més llarg i difícil, farcit de viaductes i túnels. Va ser en època del tripartit, sense inauguració oficial però amb el president José Montilla a peu de carretera, que el 21 de desembre del 2007 es va posar en servei l'autovia fins a Berga, que és on arriba avui dia, a l'espera d'un nou perllongament reiteradament anunciat.