Com a directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà de l'ICS, Raquel Coma es cuida del funcionament de l'assistencia ambulatòria en aquesta àrea (que inclou el Moianès), i que s'ha reorganitzat temporalment a causa de la crisi de la Covid-19. En el cas de Manresa, l'atenció presencial s'ha concentrat al CAP Bages, mentre que el CAP de les Bases és la seu des d'on es gestiona l'atenció domiciliària i de suport a les residències. La resta de la comarca manté en servei els CAP de les principals àrees assistencials. Al Moianès, les visites presencials es concentren al CAP de Moià, i en el cas del Berguedà, al de Berga, tret de les especialitats de pediatria, llevadores, odontologia, treball social i atenció psicològica de tota la comarca, que es fan al CAP Puig-reig. Una reorganització que ara per ara dona bons resultats i que manté l'atenció telefònica com un servei «essencial» per resoldre dubtes i com a eina de cribratge, explica Coma.

Ja donen l'abast per atendre tots els pacients que presencialment es concentren en uns CAP determinats?

Sí, perquè, a banda de tot el que comporta el confinament, amb aquesta epidèmia hem triplicat l'atenció a domicili, de manera que molta de la gent que abans podia venir al CAP, sobretot gent gran, ara l'atenem al seu domicili per evitar els desplaçaments de la població. És una situació que es dona a totes tres comarques, i ja ens hem reorganitzat en aquest sentit. A més, quan va començar l'epidèmia vam acordar de demorar tota l'atenció no urgent possible, tenint en compte que són pacients que ja tenen un bon control, i els hem demanat de fer noves visites per a més endavant. Això fa que les visites presencials hagin baixat molt, i és que, a banda de la patologia respiratòria que és la més afectada pel coronavirus, també els controls que fèiem de malalts crònics i altres seguiments han baixat, i ara som nosaltres els que ens desplacem als domicilis.

En quins casos ho fan?

Sempre tenim molt en compte les característiques de cada persona, en un territori on hi ha alguns punts de població molt envellida, de manera que l'atenció domiciliària ja era una qüestió que teníem molt reforçada. Aquesta és una mesura que també contribueix en el fet que minvi la transmissió del coronavirus, perquè tenim aquest confinament i som nosaltres els que ens desplacem, per exemple a atendre l'avi que fins fa poc venia ell al centre per un sintrom.

S'arriba a tot, tenint en compte que vostès també deuen estar mancats de personal?

Hi ha equips en què alguns dels seus professionals han emmalaltit i han hagut de tenir el seu període de quarantena, de manera que ens hem hagut d'adaptar per manca d'efectius. Tot i que alguns ja s'han pogut reincorporar, ens hem vist en l'obligació de tancar alguns petits consultoris locals en què potser el professional ja només hi anava un parell de cops la setmana, de manera que ara hem concentrat esforços i hem potenciat l'atenció domiciliària. A mesura que la pandèmia minvi i puguem anar recuperant efectius, podrem anar tornant a la normalitat.

S'ha hagut de fer algun reforç extra de personal?

Sí, tant en medicina com en infermeria. Per exemple, hem recor-regut a estudiants que estan a punt de fer el MIR, i s'ha de valorar molt tots els metges que tenim residents en medicina de família, que estan fent una autèntica marató dins de la seva formació. També hem contractat infermeres que estaven acabant la seva graduació, i hem tingut ofertes de professionals que estaven en clíniques privades o que per altres circumstàncies ara no estaven treballant. Cal agrair l'esforç que estan fent tots els professionals sanitaris, tant en l'atenció que es fa als CAP com a les residències i als hospitals, i també en l'acompa-nyament en el dol.

Més enllà de la manca de personal, i tenint en compte tots aquests canvis, quins són els principals problemes a què encara s'afronta l'atenció primària en aquest territori aquests dies?

Ens hem organitzat per poder atendre tothom. El que desitgem és poder tornar a la normalitat per tenir una primària més propera i amb tots els consultoris oberts, però això vindrà marcat per l'evolució de la pandèmia i dels professionals que tenim malalts.

Tenint en compte aquesta nova estructura, si ara una persona es troba malament, què ha de fer?

Pot trucar al 061, que ja tenen coneixement de l'organització i de quins CAP tenim oberts, o bé poden trucar directament al seu CAP de referència, perquè la línia telefònica continua oberta i uns o altres ja li indicaran què ha de fer i com es gestionarà el seu cas.

Estan notant més consciència social, en el sentit que aquests dies ve al CAP només qui realment ho necessita?

Sí. Han canviat molt les demandes que tenim en aquest moment. La gent realment ha pres consciència que estem en una fase d'epidèmia i de confinament, de manera que la patologia més banal ha disminuït molt. Ara, quan algú truca o va al CAP sol ser perquè realment no es troba bé. A més, veiem que en general la població ha entès molt bé aquesta reorganització amb un acte de maduresa important. Hem trobat una complicitat per part de la gent que és d'admirar.

En alguns CAP han notat una forta presència d'usuaris de segona residència. Passa el mateix als del Bages

Fins ara no. Potser no ho sabem amb certesa, però no hem vist augmentada la demanda assistencial als CAP. No és un tema que s'hagi comentat en aquests centres. Sí que tenim pacients que no són del territori, però que s'hi han desplaçat per qüestions laborals, sobretot ens hi trobàvem dies enrere quan no hi havia el confinament total.

Quin és el volum de pacients amb una possible Covid-19?

Sense disposar de dades, perquè les centralitza el CatSalut, el cert és que hem detectat un augment de les visites per casos amb simptomatologia respiratòria, però en canvi, qüestions més banals com un simple cop al peu, per al qual anys enrere ja fèiem un tractament d'autocura, no ve. Ara la gent ha pres consciència i qui ve a visitar-se és perquè realment ha fet un bon treball previ de consulta telefònica. Ara bé, d'atenció presencial n'hi continua havent perquè hi ha nens que necessiten atenció mèdica, casos d'ictus, còlics nefrítics, migranyes..., tot això continua existint.

Què se li diu al pacient que ve amb simptomatologia respiratòria, tenint en compte que no es poden fer testos de la Covid-19 a tothom?

Treballem a partir dels símptomes que presenta, i segons la gravetat es fa una radiografia de tòrax, una analítica o altres proves. En aquest moment, i a data d'avui perquè això pot canviar [dimecres per al lector], no es fan testos als pacients d'atenció primària, es limiten als professionals sanitaris amb símptomes.

Es preveuen nous canvis o mesures properament a l'atenció primària?

Ara no està sobre la taula, però ja es veurà. Són uns dies de calma tensa i hem de veure com evoluciona tot plegat. El més positiu és que hi ha hagut una bona coordinació entre totes les institucions i administracions sanitàries, que estem en contacte constant i això facilita que ens adaptem a les circumstàncies de cada moment.